Elio Carrodeguas: «Des que vaig arribar tenia clar que volia jugar a Superlliga 1 amb el CV SPiSP»

Ja han passat un parell de setmanes des de la gesta. Com sent l’ascens de categoria?

«Tot i que ha passat un temps, encara tinc els pèls de punta. Encara hi ha persones que no conec que s’apropen per felicitar-me per l’ascens i la veritat és que m’emociona perquè significa que la nostra feina ens ha posat al centre de Tarragona i ens valoren tant els que ens coneixien com els que no».

Triple celebració: a Galícia, a l’Ajuntament i al pavelló. Amb què es queda?

«La veritat és la celebració allà, a Galícia, va ser especial, perquè era deixar sortir la tensió i l’eufòria acumulada. Amb tot, em quedo amb la celebració al pavelló. Estava ple de gent que ha vist com suàvem cada partit i, ara, comparteixen l’èxit amb nosaltres. Tornar a sentir ressonar el pavelló va ser emocionant i esperem tornar-ho a fer a Superlliga 1 amb encara més gent amb nosaltres».

Com va viure la fase d’ascens?

«El començament va ser complicat, vam caure 3-2 contra el Tèxtil Santanderina. Crec que ens va fer reflexionar perquè si no estàvem en la millor forma, això se’ns anava a escapar de les mans».

Van tenir poques hores per preparar el segon duel.

«Vlado Stevovski s’enfocava molt en deixar-nos clar que havíem de mantenir la concentració. Ens deia que l’anterior partit ja estava passat i que si guanyàvem aquest, era suficient per classificar-nos. Al final tot va sortir bé i jo crec que aquest impuls ens va donar ales de cara a la semifinal per certificar l’ascens».

Com se sent a nivell personal sobre la seva participació? La lesió li va impedir estar al 100%.

«La veritat és que va ser una mica dur mentalment. Estic acostumat a tenir un paper una mica més protagonista a l’hora de fer punts i sentir que no estava ajudant a l’equip de la millor forma possible va ser una mica dur. Tant el tècnic com els companys em van dir que podia aportar a l’equip en altres aspectes i ho vaig donar tot per aportar el meu gra de sorra. Al final els metges em van dir que hagués sigut millor que em trenqués la clavícula, perquè aquesta sana i es posa forta. En canvi, els lligaments afectats tenen un procés més llarg. Ara em trobo bé, però segons l’angle del remat i l’excés de força, tinc molèsties que em dificulten el tir».

Va declinar ofertes de Superlliga 1 per quedar-se al Sant Pere i Sant Pau?

«Sí, algunes n’hi van haver, però des del principi tenia clar que jo volia jugar Superlliga 1 amb el Sant Pere i Sant Pau. Vaig arribar a l’equip justament quan va descendir a Superliga 2 i volia formar part del projecte per tornar-hi a pujar. Ens ha costat una mica, el pal de no poder pujar l’any passat també va ser dur, però ens vam aixecar entre tots i ara ho hem aconseguit. La veritat és que estic molt content d’haver retornat a l’entitat on es mereix».

Com veu el futur a Superlliga 1?

«És un repte que s’ha de prendre seriosament. Els desplaçaments són més llargs i els equips molt més potents. Crec que serà un ambient en el qual sabrem respondre bé, perquè som guerrers que creixen en les dificultats».

No és el capità, però està clar que és una peça important en la família del Sant Pere i Sant Pau. 

«M’agrada tenir una mica la imatge de l’indisciplinat. Tinc molta confiança amb Vlado, és com un pare per a mi i sempre intento fer brometes per contrastar una mica la seva serietat. Enguany la veritat és que la química entre els jugadors i el cos tècnic ha sigut brutal. Hem fet sopars, barbacoes i cada divendres quedem a un bar del barri. Som una gran família i aquest ha sigut el nostre punt fort».

«Enguany la química de l’equip ha sigut brutal. Som una família i jo tinc el paper de l’indisciplinat»

Ara se centrarà a recuperar-se?

«Sí. La meva idea és treballar durant l’estiu per arribar a l’inici de la Superlliga 1 en plena forma. El meu somni era jugar a Superlliga 1 amb el CV Sant Pere i Sant Pau i vull fer-ho en plenes condicions. La meva vida és el voleibol, també estudio, però he sacrificat moltes classes per aquest esport que m’apassiona, prefereixo esforçar-me després. Amb tot, ho valoraré amb els metges, però no puc faltar a la cita del vòlei platja a Tarragona amb el meu company etern Dexter Edwards».

Dexter Edwards, peça important del Sant Pere i Sant Pau en el passat, va marxar a Superlliga 1 fa un parell d’anys, ara ja li pot dir que torni.

«Joaquín Castillo, Raúl del Río, Dexter Edwards i jo formàvem una gran pinya i sempre anàvem junts a tot arreu. El primer que vam fer després de guanyar la semifinal va ser enviar-li una fotografia dels tres abraçant l’aire simulant que estava amb nosaltres dient: Ho hem aconseguit, l’any que ve t’esperem amb nosaltres així que ja pots espavilar».

«El primer que vaig fer quan vam pujar va ser enviar una foto a Dexter Edwards per dir-li que l’esperem aquí»

Et pot interessar: