La nit s’il·lumina de vermell en la festa per la Roja

El Francolí va vibrar de valent ahir amb la selecció espanyola. Milers de tarragonins es van aplegar al que ja s’ha convertit en l’espai ideal per gaudir del futbol amb companyonia de la ciutat. Tot i que van estar presents menys persones que en el darrer duel del Nàstic de play-off, el Francolí es va tornar a omplir amb passió i pura festa a la sorra, més a prop de la pantalla i amb tensió i crits d’ànim des de la graderia.

Una hora abans de començar el duel l’ambient era de pura festa. Les banderes i les samarretes d’Espanya omplien de color vermell el parc, però també van deixar espai a valents que arribaven a veure el partit amb les equipacions del Nàstic, el Betis, el Barça i, fins i tot, un grup d’aficionats de la selecció de Colòmbia. 

Una barreja de nervis i d’expectació va envair l’ambient. Per una banda, es veien gots de cerveses dels més festius mentre que, en el mateix espai, alguns pares donaven el biberó als seus fills i els avis encetaven el seu entrepà abans de començar el duel. Era un espai per a tots.

La tensió es va mantenir quan la pilota va rodar. Cada acció d’Espanya era celebrada amb crits d’eufòria, sobretot quan Nico Williams i Marc Cucurella tocaven la pilota, els dos es van convertir en les insígnies del Francolí. A l’arena, els aficionats tarragonins tenien el seu animador particular. 

Un noi de vermell que s’alçava des del centre de la multitud per guiar a la resta en els càntics i les reaccions. De fet, ràpidament va encomanar a la resta amb un «boti, boti, boti, anglès el que no boti». Un càntic que, òbviament, va sacsejar la multitud.

A la segona meitat, Espanya va sortir més connectada i la tensió es va disminuir al Francolí. De fet, es va desfermar tota una festa amb el gol de Nico Williams. La cervesa va volar, els petards van omplir de sorroll el parc i les bengales van convertir la negra nit en vermella. Com tot un correfoc, acompanyat dels càntics de yo soy español.

Amb tot, la gresca i la festa es va enmudir quan Palmer va arcar l’empat. El tens silenci va cobrir la nit al Francolí com una boira angoixant i densa. Però hi havia esperança. Una jugada de Cucurella va tornar a il·luminar la foscor de vermell. Oyarzábal va marcar, però el Francolí cantava Cucurella. Era ell, el seu heroi. La festa es va tornar a desfermar, amb el mateix ritual.

Quedava poc per guanyar la Copa i Anglaterra buscava l’empat. Una aturada providencial d’Unai Simón i de Dani Olmo amb el cap es va celebrar com un gol. Quan l’àrbitre va xiular el final, el correfoc particular del Francolí va tornar a omplir de color la negra nit. Amb la cançó Potra Salvaje, d’Isabel Aaiún, sonant, les graderies es van buidar per unir-se a les celebracions de l’arena. La nit va ser llarga a Tarragona.

Et pot interessar