Vlado Stevovski: «Quan jugava a la Superlliga 1 el pavelló era un fortí, això és el que vull aconseguir enguany»

Quines són les sensacions d’aquesta pretemporada? 

«Doncs són molt bones. L’equip ha anat de menys a més, els nois han treballat molt i bé, que això és important. Vam ser campions de la Lliga Catalana i aquesta setmana ja és la recta final per acabar de polir detalls».

Com va ser el procés de confecció de la plantilla per competir a la Superlliga 1?

 «Hem intentat mantenir la base de jugadors que tant ens va funcionar la temporada passada. A més, hem compensat la plantilla en les posicions en les quals necessitàvem fer un salt de qualitat».

També heu tingut baixes importants a la plantilla. 

«Sí, jugadors que estaven en el nostre pla esportiu no han pogut continuar amb nosaltres malgrat que els vam intentar convèncer. Carlos Mora no es va poder comprometre amb nosaltres per un tema familiar i Raúl Del Río tampoc per estudis. Rolando Hernández, finalment, va decidir marxar a un altre projecte esportiu. Així que vam haver de mirar al mercat».

D’aquest procés van sortir Dayan Torres, Denys González i Moisés Vázquez.

«Sí. Ens hem passat l’estiu mirant vídeos, revisant jugades, i estadístiques de jugadors per planificar un pla esportiu i aquests tres fitxatges van ser els homes que més ens van convèncer».

A Dayan i Denys encara no els ha pogut entrenar perquè no han arribat. Com va la lluita amb la burocràcia? 

«Esperem que estiguin amb nosaltres com més aviat millor. Hem fet tot el possible i els nois ja tenen els papers arreglats des de fa gairebé un mes. Només fa falta que arribi el visat del consolat espanyol. Així que espero que l’espera no es demori molt més». 

Arribaran de cara al partit d’aquest cap de setmana?

 «No puc dir res perquè cada dia les coses canvien. Ara nosaltres treballem amb els jugadors que estan a la nostra disposició. Si arriben, perfecte, si no, doncs competirem amb els que ja estan aquí».

No ha parat de treballar ni un segon aquest estiu.

«No podíem. S’ha de treballar de valent per formar un equip competitiu, tot perquè sempre aparegui un problema d’última hora que no depèn de nosaltres. Però no és el moment de plorar o lamentar-se. S’han d’assumir les circumstàncies i mirar endavant i avançar, això és el millor que es pot fer».

Aquesta càrrega extra de treball s’ha pagat amb la il·lusió de tornar a la Superlliga 1.

«Sí, sobretot després de totes les alegries de la darrera temporada. És un pas més en el nostre projecte esportiu i en el nostre club. És un pas il·lusionant. Ser a la Superlliga 1 et motiva molt en el treball del dia a dia. És un repte que es mereixia aquesta entitat». 

Està a la recta final. Aquest dissabte, la Superlliga 1 ja no serà un desig, sinó una realitat. Com ho viu l’equip?

«La veritat és que estem molt tranquils, no hi ha molts nervis. Això és el que vull transmetre a l’equip, no hi ha cap mena de pressió. Sí, és una nova categoria, és un salt de nivell de voleibol, però no hem de tenir por de ningú. Hem de respectar a tots els equips i sortir a la pista a competir. Si ho aconseguim, segur que els bons resultats arriben».

En les darreres temporades era molt difícil veure al CV Sant Pere i Sant Pau perdre. Ara, a la Superlliga 1, això és més difícil d’aconseguir. S’ha de tenir en compte?

«Sí, serà diferent. En els darrers anys, era més fàcil treballar amb els nois perquè perdíem un o dos partits en tot el curs. Serà una temporada dura, però ens hem d’adaptar. Hem d’assumir que guanyar-ho tot és difícil i les derrotes arribaran, així que hem de treballar aquest aspecte anímic. Afrontarem cada cap de setmana com un repte. Hem de competir, si guanyem, perfecte, si no, mirarem cap al següent partit. Això no s’atura».

Amb el retorn a la Superlliga 1 també es tornarà a trobar exjugadors i cares conegudes.

«Sí i també molts entrenadors als quals em vaig enfrontar en la meva etapa de jugador». 

Què recorda de la categoria quan va participar com a jugador?

«Molt bones temporades. Malgrat un any que vam baixar, la resta sempre jugàvem el play-off. Però, sobretot, recordo que molt pocs equips podien rascar punts al nostre pavelló. Era un fortí. Això és el que estic transmetent a l’equip. Si volem mantenir la categoria, hem de sumar el màxim de punts a casa». 

Estrenar-se dissabte a la Superlliga 1 és una recompensa per al club i per tots els que li han dedicat tantes hores com vostè.

«Sí. No només és una recompensa per a mi, també per als jugadors que fa tant de temps que estan amb nosaltres. Cada any pujar ha sigut un repte, i ho hem aconseguit. També és una recompensa per a la junta directiva, que lluita diàriament perquè això funcioni. També per a l’afició, que cada partit omple el pavelló i ara ho tornaran a fer més que mai».

Si pogués demanar un desig per aquesta temporada, quin seria?

«El desig és, primer, que pugui tenir tots els jugadors disponibles, fitxatges i lesionats inclosos, per a la primera jornada [riu]. El que vull és competir i que tothom gaudeixi perquè ens ho hem guanyat».