Rayo McQueen i Zinky Winky: l'Icomar demostra que es pot guanyar passant-s'ho bé

El barri d'Icomar de Tarragona transpira futbol i, sobretot, futbol femení. El club té vuit equips federats, quatre masculins i quatre femenins, entre els quals hi destaca l’amateur femení, que està demostrant ser un dels equips punters de la Segona Divisió Catalana.

El conjunt entrenat per Eloi Gili va vèncer al Nàstic la darrera setmana per un ajustat 4-3. Fins ara, cap equip havia aconseguit ni marcar al club grana, però les lleones d’Icomar van batre la bèstia.

Com destaca Eloi Gili, entrenador, coordinador i tresorer de l’Icomar, el futbol femení i el barri han estat vinculats des de fa molt de temps. «Des de fa divuit anys sempre hi ha hagut equips femenins al club. Sempre s’ha treballat i hem crescut en aquest aspecte». El club és potser una anomalia en la qual hi ha un equip amateur femení, però no masculí. «Ens vam centrar per igualar el tracte entre els dos equips amateurs, però quan no va ser possible formar-ne un de masculí, vam decidir que l’aposta seria pel femení».

Des de llavors, el club treballa amb l’objectiu de «consagrar el club en totes les categories per a tenir una estructura més estable» va indicar Gili. A més, va afegir que «ser un club petit ho complica tot, però amb temps i persistència, segur que el nostre treball ens dona els fruits per a continuar creixent».

Amb uns 160 jugadors federats, l’Icomar destaca com una petita família que creix amb el futbol. «Els nostres recursos econòmics són limitats, la gent sap bé que ens costa molt pagar els àrbitres, la roba i tot el que podem. Amb tot, el grup ha demostrat ser una família. Ens ajudem entre tots i és molt bonic veure jugadores amb un gran nivell que decideixen continuar amb nosaltres perquè tenen aquest sentiment de pertinença i que alhora, treballen bé i a gust», va apuntar Gili.

Concretament, el tècnic destaca que el grup està format «per una bona barreja entre jugadores veteranes que fa temps que juguen, i joves amb talent i amb moltes ganes d’aprendre». Aquesta fórmula és el que ha portat l’Icomar a la segona posició, invicte, i amb l’objectiu d’arribar el més alt possible.

Rayo McQueen i Zinky Winky, claus

Qualsevol persona que segueixi la competició i doni un cop d’ull a les actes arbitrals veurà una rara avis entre les jugadores de l’Icomar. Jugadores com Rayo McQueen, Bomibita o Zinky Winky són claus a l’onze d’Eloi Gili. Aquests no són més que sobrenoms de les jugadores reals.

«Al nostre grup hi ha molt bon ambient. Sempre estem de broma i quan una jugadora va començar la resta va seguir», va apuntar Gili. Darrere la identitat de Rayo McQueen s’hi troba Isabel Sánchez, que, segons el tècnic «s’ho va posar ella mateixa perquè, precisament, no és la més ràpida de l’equip i sempre les seves companyes en feien broma», va destacar el tècnic. «Entenc que hi ha gent que no li agradi. A vegades cal recordar que el futbol és un joc, i passar-s’ho bé i competir seriosament no són antònims», va afegir.

El dissabte, contra el Nàstic, el camp va estar ple per a celebrar la victòria per 4-3 Gili va apuntar que «vaig dir a les jugadores que aquests són els partits bonics de jugar, els partits que decideixen campionats a la llarga i vam poder demostrar, davant de tot el barri, que no només podem lluitar de tu a tu contra tot un Nàstic, sinó que també el podem guanyar».