El CV Sant Pere i Sant Pau troba la fórmula màgica de la victòria en el seu fortí

El pavelló de Sant Pere i Sant Pau s’ha convertit en el millor dels avals del CV Sant Pere i Sant Pau. El conjunt tarragoní va assolir el darrer dissabte una victòria d’autoritat contra el San Roque que va significar la sortida per primera vegada de les posicions de descens. Els rojillos ho van aconseguir esperonats per una afició que va fer vibrar el pavelló per convertir-lo en un fortí impenetrable. Aquesta va ser la fórmula màgica de les vicòries.

El duel contra el San Roque estava assenyalat en el calendari. No només perquè era el darrer al pavelló del barri de l’any, sinó perquè era l’enfrontament contra un rival directe de la part baixa. Després de sumar una victòria contra el Palma i puntuar contra el Arenal Emevé i l’Almería a casa, els rojillos buscaven una nova victòria per sortir de les posicions de descens. I van haver de suar per aconseguir-ho.

El conjunt canari es va avançar en el marcador. Després d’assolir un coixí de cinc punts, els visitants es van emportar el primer set per 23-25. En el segon set, les sensacions es van mantenir en els primers compassos. L’electrònic es va situar en un perillós 13-17. Amb l’equip a terra, el pavelló els van aixecar. No hi havia ni un sol seient lliure a les graderies. No hi havia espai ni dempeus. No faltava ningú. De fet, aquesta imatge s’ha repetit en tots els partits d’aquesta temporada.

El pavelló de Sant Pere i Sant Pau no va perdre la fe i Vlado Stevovski va fer un canvi a la pista que ho va canviar tot. El jove col·locador Pablo Rosales va entrar a la pista i els cooperativistes van convertir un 13-17 en un 19-17. Les jugades van començar a funcionar. 

Gerard Osorio, amb un canó a la mà dreta, va esmicolar el mur defensiu del San Roque per sumar punt rere punt. Elio Carrodeguas, Moisés Vásquez i Julián García Torres van créixer en el bloqueig. Fins i tot, el veneçolà es va animar per anotar amb unes fintes precises.

El mateix pavelló va acompanyar al Sant Pere i Sant Pau en l’anotació, perquè en més de dues ocasions, els controls dels canaris acabaven topant amb el sostre, el qual significava que la pilota havia sortit fora i era punt per als locals.

D’aquesta manera, els rojillos van igualar l’encontre i també van canviar el ritme del partit. Ara, qui manaven eren els locals. Pablo Rosales era la peça en l’engranatge que movia l’atac cooperativista i Gerard Osorio es va convertir en el braç executar.

Tot sumat al bloqueig de les dues torres rojillas i a les bones accions del lliure Isak Martí van tancar el segon set amb un contundent 25-18. Amb el 2-1, els de Vlado Stevovski van aguantar un intercanvi de cops per, amb el 16-17 a l’electrònic, trencar el partit i emportar-se els tres punts amb el 25-21 i assolir una victòria que va fer esclatar el pavelló d’eufòria.

Un fortí com el d’abans

El tècnic cooperativista, Vlado Stevovski, va destacar que «el públic ha estat amb nosaltres des del principi fins al final, però ens ha aixecat sobretot en el segon set, quan pitjor estàvem. Només tinc paraules d’agraïment en aquest últim duel de l’any. Ens veurem al gener per sumar més victòries».

Al principi de temporada, Stevovski va apuntar a Diari Més que la clau per afrontar la Superlliga era fer del pavelló del Sant Pere i Sant Pau un fortí. Així va ser ara fa més d’una dècada quan, amb Stevovski com a jugador, l’equip tarragoní va sorprendre a tothom a l’elit del voleibol estatal.

Enguany, amb el retorn dels cooperativistes a la màxima categoria, els rojilos han trobat la fórmula màgica de les victòries on sempre, al pavelló de Sant Pere i Sant Pau, que els ha mostrat que la salvació és més que possible.