Francisco Díaz: «Encara cal fer molta pedagogia perquè els clubs ens vegin com una peça clau»

Quina és la funció d’un psicòleg esportiu?

«La nostra funció és treballar en el rendiment dels esportistes, però sempre tenint en compte la part del benestar també. Entenem el rendiment com gaudir de l’esport mentre s’aconsegueixen els millors resultats. És important que aquest benestar no es deixi de costat, ja que és una part clau per aconseguir reptes de manera sostenible».

Com s’arriba a aquest estat?

«Nosaltres treballem amb variables com l’activació, la motivació, la situació emocional, la concentració, i, en l’àmbit col·lectiu, la cohesió i el treball en equip».

Com es viu l’estigma al voltant de la salut mental en l’àmbit esportiu?

«Personalment, he notat un canvi molt gran durant aquests darrers anys. La gent ja comença a veure la necessitat de treballar aquesta part psicològica que abans quedava oblidada. Evidentment, encara queda molt camí per recórrer. Mires les xarxes i estan plenes de comentaris com ‘Els falta actitud’, ‘No han estat concentrats’ o ‘no han jugat com saben’, i sovint aquestes persones no són conscients que aquestes mancances es poden corregir treballant amb un psicòleg esportiu».

Quins són alguns dels reptes mentals més comuns entre els esportistes d’alt rendiment?

«L’estrès és una variable recurrent: l’estrès de no rendir al millor nivell, de competir contra un rival fort, o de sentir que l’entrenador no confia en ells. Aquest estrès pot generar un estat d’ansietat, que interfereix amb el rendiment. Per tant, treballem per ajudar-los a centrar-se i deixar que el seu cos faci el que sap fer de manera natural».

Les lesions solen ser un dels moments més durs per a un esportista. Com s’afronten?

«Amb un suport emocional molt gran. Treballem amb estratègies per recuperar-se com més aviat millor, però sobretot ajudem a gestionar la por a recaure que acostuma a aparèixer després d’una lesió greu. Si l’esportista té el suport adequat dels entrenadors, companys i familiars, i compta amb les eines psicològiques adequades, pot tornar al seu millor nivell».

La retirada també pot ser molt complicada...

«Totalment. Per a molts esportistes, el final de la seva carrera representa una pèrdua molt gran, com si se’ls acabés un món. És un moment que sovint es treballa com un procés de dol. Per assolir els seus reptes, molts han deixat de banda altres aspectes de la seva vida, i el que intentem és orientar-los perquè s’adaptin a aquesta nova etapa vital. Els fem entendre que pot ser igual de rica que l’anterior. Això ho aconseguim amb tècniques com l’establiment d’objectius o la resolució de problemes».

Com es prepara psicològicament un esportista d’elit per a una cita tan exigent com els Jocs Olímpics?

«Hem de tenir en compte que tot i que els jocs tan sols duren uns dies, per a l’esportista això ha estat un projecte de 4 anys. Segurament ha patit lesions i s’ha trobat diversos obstacles que l’han bloquejat el camí. Arriben amb molta exigència, però també amb molta il·lusió, llavors hem d’intentar crear un balanç entre ambdós sentiments. També arriben amb un pla de competició que hem dissenyat conjuntament. Per tant, la nostra funció és ajudar a seguir aquest pla, minimitzar distraccions i gestionar la pressió emocional, canalitzant els nervis de manera efectiva.

Hi ha diferències significatives entre les necessitats psicològiques d’un esportista individual i les d’un equip?

«Realment, la manera de treballar és similar, però les demandes poden variar. Els esportistes individuals solen ser més exigents amb si mateixos, ja que són més conscients del seu rendiment personal. Per contra, en els equips, sovint es treballen aspectes com la gestió de la tensió i la cohesió del grup».

Els entrenadors també es poden beneficiar d’aquesta figura?

«És clar. Molts busquen millorar eines com la comunicació, o reforçar la regulació emocional. Al final, molta feina la fem a través dels entrenadors. Si ells dominen aquestes tècniques, tindran un major efecte en els esportistes. Nosaltres no volem ser els protagonistes, només volem integrar-nos com una peça més en el seu cos tècnic».

Quines mesures es poden prendre per aconseguir-ho?

«Cal fer molta pedagogia. Hem d’aconseguir que els clubs i institucions comprenguin els beneficis d’aquesta figura. És molt important mostrar com podem ajudar a totes les parts involucrades: des de directius fins a tècnics, esportistes i famílies. A més, el suport institucional és clau, amb convenis o requisits, com que els ajuntaments exigeixin incorporar un psicòleg esportiu per accedir a subvencions».