Adrià Aragonès: «Tinc entre cella i cella jugar el ‘play-off’ i passar com més rondes millor»

És un dels jugadors que més temps ha jugat al club. Només el supera CJ Barksdale. Com ha sigut el seu creixement de la mà del CB Salou en aquests cinc anys?

«Vaig arribar amb 17 anys, així que es podria dir que el jugador que soc ara i la forma que tinc de veure el bàsquet l’he adquirit al CB Salou. Els primers anys van estar una mica accidentats entre la pandèmia i problemes amb les lesions, però he crescut molt, sobretot en l’últim any a EBA i a LEB Plata».

També suma cinc anys sota les ordres del mateix entrenador, Jesús Muñiz.

«Tant amb ell com amb la resta del cos tècnic. Hem viscut plegats tant bons moments com de dolents. L’any passat va ser una temporada dura, però vam sortir reforçats i tenim molta confiança que ens ajuda en el treball del dia a dia».

Quines sensacions té d’aquest segon any a LEB Plata respecte al primer?

«No es pot comparar amb l’any passat perquè la situació és totalment diferent. Llavors era una lluita constant per sortir de la zona de descens, mentre que enguany lluitem per mantenir el lloc que ens hem guanyat a la part alta de la classificació. És una barbaritat el que hem aconseguit fins ara, i ens toca continuar lluitant per jugar el play-off d’ascens a LEB Or».

La lliga LEB Plata no admet errors, això ho vau viure contra el CB Prat el darrer cap de setmana.

«És una lliga extremadament igualada i marcada per dos blocs. Considero que som part del bloc de dalt i això fa que no puguis fallar. Perdre un partit i, per tant, l’average, fa que caiguis moltes posicions. El duel de la setmana passada contra el CB Prat va ser molt físic. Vam assolir 80 punts, que no està malament per un partit normal, però no serveix de res si te’n fiquen 106. No podem parar de treballar per seguir millorant».

Què ha canviat enguany en el vestuari?

«Ara som molt més una pinya. Tots parlem el mateix idioma i això també ajuda al fet que la comunicació i la companyonia sigui més fluida. Tots fa molts anys que estem en el món del futbol, tenim una forma semblant de veure el bàsquet i hem congeniat molt bé. Ens ajudem els uns als altres i estem units. Crec que això ha sigut el detonant que ha ajudat al fet que estiguem on som ara».

També ha evolucionat l’ambient del pavelló. Es va notar en el darrer derbi contra el CBT.

«Crec que la manera que juguem enguany atrapa molt a la gent. També estem molt units amb els nois del planter, que venen cada partit a fer soroll i això ens ajuda molt. L’equip gaudeix sobre la pista i crec que això es contagia a la grada».

A nivell personal, com veu el seu paper aquesta temporada?

«Crec que estic aprofitant molt els companys tan bons que tinc. Enguany el nivell és molt alt i ha fet que m’hagi d’adaptar i aprendre d’ells. En el meu cas, la meva competència és l’Isaac Mayo. Ell està fent una grandíssima temporada, però això no m’enfonsa. Tot el contrari fa que em motivi encara més. Fa uns mesos vaig tornar a tenir problemes amb les lesions, però ja m’he recuperat, tot i que no em trobo al 100%».

Quin seria el seu repte d’aquesta temporada?

«Tinc entre cella i cella jugar al play-off. A més, m’agradaria passar com més rondes millor i això ho aconseguirem si mantenim el nivell d’exigència».

Aquest diumenge torneu a tenir un repte amb un rival directe a la part alta, el CB Benicarló. Com es presenta el partit?

«Serà un partit de la mateixa exigència física que el del CB Prat o fins i tot més. El nostre repte és aconseguir superar el seu ritme durant tot el partit. Si mostrem el nostre potencial amb el suport de la nostra afició, ens podrem emportar el partit. A més, és important també recuperar l’average».