L’última queixalada del ‘tauró’ Ferran Torres al Serrallo

Ferran Torres va disputar el darrer dissabte el seu last dance al pavelló del Serrallo. El pivot de l’Hospitalet de l’Infant es retira als seus 36 anys i la victòria contra el Benicarló va servir per acomiadar-se davant de l’afició blava. Aquest era l’escenari desitjat per Torres, però que podria haver sigut millor amb un CBT salvat a la LEB Plata, però tot i el triomf això, ja no és possible.

De la mateixa manera que el seu homònim a la plantilla del Barça de futbol, Ferran Torres també comparteix el mot del tauró, tot i que el del cebetista va ser el primer. «En un partit d’EBA, després de fer una cistella el comentarista va dir el Tiburón Torres. Jo vaig seguir la broma i li vaig dir a Sergi Amat, del TAC12, que estigueu atents que tornarà a sortir el Tiburón Torres. Llavors, després de la primera cistella, tots els companys vam fer l’aleta i així es va quedar», va destacar Torres. Dissabte, el pavelló del Serrallo va poder gaudir per últim cop del seu tauró en un duel en el qual va signar 14 punts i 3,5 rebots.

Ferran Torres encara ha de jugar un últim duel, contra l’Horta Godella aquest dissabte, per tancar una carrera dedicada al CBT en cos i ànima en tres etapes que formen 15 temporades en total on ha jugat a EBA, LEB Plata i LEB Or. En aquest temps, també ha disputat duels amb el Coviran Granada.

Torres ha vestit de blau durant 15 temporades dividides en tres etapes. Des del seu debut, el 2007/2009, sota les ordres de Diego Ocampo fins aquesta darrera temporada, consensuada, per donar un cop de mà en la tornada a Plata del CBT després d’un any a Segona Catalana amb el CB Cambrils. Del seu debut, Torres recordava que «era la tercera jornada de lliga i Ocampo em va donar uns minuts abans del descans. Era contra un equip mallorquí i recordo que Ocampo em va cridar des de la banqueta que em tirés i em vaig llançar a terra per agafar una pilota dividida. Crec que va ser l’última vegada en la meva carrera que ho vaig fer». De tota la seva carrera de blau, Ferran Torres es va quedar «amb el meu segon any. Compaginava els partits amb el Sènior B amb el primer equip a LEB Or. Vam pujar amb el B de Segona a Primera Catalana i érem un equip molt avingut».

Després del partit, el club li va retre un homenatge a la pista on va estar acompanyat pels seus companys i membres del cos tècnic, el seu exentrenador i l’ara conseller d’Esports, Berni Álvarez, la presidenta, Núria Grados, així com la seva família i també el seu inseparable gos Kratos. Durant l’acte, Torres va agrair «als entrenadors que he tingut com Diego Ocampo, Pep García, Manel Sebastià i Berni Álvarez, per com m’han ajudat» a més de «tots els presidents, perquè el tracte amb mi sempre ha sigut molt bo».

També va tenir bones paraules pels seus companys, a més d’un consell: «Als joves només els puc dir que treballin de valent i facin cas a l’entrenador, perquè, tot i que ara soc un jugador més important i amb més minuts, potser no ho saben, però dels 18 als 22 anys, estava més temps a la banqueta», va dir.

El dorsal 14, etern

El club ja ha confirmat que el dorsal 14 serà retirat i també ha apuntat al fet que pròximament hi haurà un nou acte d’homenatge més íntim amb els familiars i amics. Durant l’acte de diumenge, la presidenta, Núria Grados, va destacar que Torres «és un exemple». Tampoc podia faltar Berni Álvarez, que va destacar que «tant de bo el teu dorsal em faci companyia al pavelló del Serrallo» referint-se a la seva samarreta amb el 5, també retirada, que penja dins del pavelló.

La vida d’un pencaire

Durant molts anys, Torres ha compaginat la seva feina amb el bàsquet, però mai ha sigut un problema. «Tenia la mentalitat que són dues feines que s’han de complir amb disciplina, això comporta molt sacrifici mental i físic», va destacar. Berni Álvarez va assenyalar durant l’acte que «a l’estiu, amb la selecció espanyola sub-20, deia a jugadors que ara són a l’Eurolliga que conec a un tio es dedica a passar el dia pintant i que entrena millor que tu». Des dels últims anys, Torres ha compaginat la seva feina de pintor com autònom amb el bàsquet. De fet, ahir a la tarda va acudir a l’entrenament com un més, amb les mans tacades de pintura, per reparar el seu darrer partit contra el Godella. I és que el tauró es deixa la pell en cada entrenament i en cada partit, fins i tot estant lesionat perquè «això és el que espero que es recordi», va destacar.

Finalment, va enviar un missatge a l’afició: «Espero que us ho hàgiu passat bé amb mi». D’aquesta manera, a falta de l’últim partit, és com Ferran Torres va donar la darrera queixalada al pavelló del Serrallo, un escenari on s’espera que mantingui la seva presència amb el seu dorsal 14.