Jordi Llagostera, tota una vida bategant de blanc-i-vermell

Jordi Llagostera va decidir tancar una etapa anunciant la retirada del món del bàsquet després de viure tota una vida al CB Valls. Llagos és un dels pocs esportistes que es poden definir com One Club Men, aquells que han viscut tota la seva carrera en el mateix equip. 

Després d’onze temporades dedicades en cor i ànima al CB Valls, Llagostera deixa el bàsquet bategant de blanc-i-vermell i també una empremta en el Joana Ballart on sempre serà el número 4.

En l’exigent món de la lliga EBA existeixen dos tipus de jugadors, aquells que poden entrenar matí i tarda i els que han de compaginar el bàsquet amb el treball. Llagostera era dels segons i aquest és un dels motius de la retirada. «Passen els anys i poses en una balança el temps que li has de dedicar al bàsquet i el temps lliure que tens i has de prendre una decisió», va destacar.

Els seus inicis en el bàsquet comencen a l’escola Lledó de Valls quan, als 7 anys, Emili Burch, llavors entrenador de la base del CB Valls, li va obrir la porta a aquest esport. Després de 5 anys a l’escola, va fer el salt al CB Valls on va viure onze temporades que donen per més d’un bon record. De fet, Llagostera forma part de la història de l’entitat perquè ha viscut quatre ascensos, passant de Tercera a EBA. 

D’entre tots aquests records Llagostera en subratlla dos: «El primer, l’any del doble ascens. Vaig pujar amb el Sènior A de Segona a Primera Catalana i amb el Sènior B de Tercera a Segona Catalana». A més, va afegir-ne un de més recent: «La victòria contra el CBT l’any passat al Serrallo, per com ho vam fer, perquè vam ser capaços de passar-los per damunt».

El seu darrer entrenador, Víctor Neila, destaca que Llagostera és «un referent que sap aportar l’energia necessària a l’equip dins i fora de la pista. És una llàstima que, per les lesions, no l’he pogut tenir disponible tant com voldria». 

Un altre tècnic que li guarda bon record és Oriol Pozo. El tarragoní va entrenar-lo durant tres temporades i assenyala que «era un jugador que mai s’amagava. Apareixia en els moments importants i assumia responsabilitats. Era un líder en la meva etapa al Valls i una persona amb un compromís molt alt».

El dissabte 6 d’abril, durant el darrer partit a casa, Llagostera va rebre l’homenatge que es mereixia, acomiadant-se per la porta gran del Joana Ballart en un acte que va deixar en segon pla la derrota contra el Mollet i en el qual no hi va faltar ningú per acomiadar-se d’un cor que sempre bategarà de blanc-i-vermell.

Et pot interessar