Laura Pascual, l’eterna capitana tarragonina

Deixar el món del bàsquet després de 28 anys de dedicació a la pilota rugosa no és fàcil. Per aquest motiu, Laura Pascual, l’eterna capitana del TGN Bàsquet, va decidir des del principi d’aquesta temporada que seria l’última. «Necessitava mentalitzar-me durant l’any per quan arribés el moment», va assenyalar Pascual. 

Dues setmanes després del seu darrer partit amb la samarreta lila del TGN Bàsquet, Pasku, com se la coneix a l’equip, assenyalava que «encara no m’he fet la idea del que suposa retirar-me, suposo que quan comenci la pròxima temporada ho notaré». 

Pascual va penjar les botes després de disputar els seus últims minuts sobre la pintura contra el Sese i, quan la botzina del pavelló del Sagrat Cor va anunciar el final, Pasku va tancar una etapa que ha marcat el bàsquet femení a Tarragona.

Després del partit, Pascual va rebre un homenatge en el qual no hi va faltar ningú. Companyes i excompanyes i també exentrenadors no van faltar en l’anunciat últim ball de la capitana. 

Són aquests moments el que destaquen la petjada que ha deixat una jugadora després de 28 anys d’esforç i dedicació, i també el millor llegat que ha volgut deixar: «Em va omplir molt veure tanta gent coneguda durant l’homenatge i penso que aquest és el millor llegat que he pogut deixar a la pista, les meves companyes. Em quedo amb totes elles, els moments que hem viscut plegades i també amb tots aquells que es van apropar a l’homenatge o em van escriure. No em podia imaginar una millor manera de deixar-ho», va apuntar Pascual.

La tarragonina va començar la seva carrera en el món del bàsquet a l’escola PAX. Allà, de ben petita, es va decidir per aquest esport per sobre del futbol gràcies al bon tracte i consells dels seus primers entrenadors. D’allà va passar als seus anys formatius al CBT, on va viure 13 anys amb la samarreta blava. Finalment, les darreres nou temporades les ha fet com a jugadora del TGN Bàsquet, on pot dir que ha deixat l’equip salvat a la Supercopa, l’elit del bàsquet femení a nivell català i sent l’únic equip de la província en aquesta categoria.

En aquests anys de competició, Pascual ha sigut el braç de l’entrenador sobre la pista. Des de la posició de base, es descriu com una jugadora «equilibrada entre la intensitat, la duresa, l’emoció i el cervell sobre la pista». Era una jugadora que, quan parlava, la resta escoltava amb atenció. De fet, un dels seus punts forts era dirigir l’equip en els moments més durs, un rol de capitana que el TGN Bàsquet haurà de treballar de valent per poder omplir el buit.

La decisió estava presa des del principi de la temporada i va ser molt meditada. «Amb el pas dels anys, els esforços que has de fer en aquest esport pesen, sobretot les hores d’entrenament i els caps de setmana sempre ocupats. Soc mestra de primària i sempre ho he pogut combinar amb la feina. No volia acabar cremant l’esport que tant m’apassiona, així que vaig saber que era el moment», explicava Pascual. 

En un futur pròxim, la tarragonina preveu un «any sabàtic» del bàsquet: «És el moment de redescobrir qui soc sense el bàsquet». Això sí, quan engegui la temporada, serà una hooligan més. Amb tot, no descarta el seu retorn, i és que la tarragonina veu com a possibilitat retornar a la banqueta com a entrenadora. De moment, però, toca desconnectar.

Futur del bàsquet tarragoní

Durant la seva carrera, Pascual ha sigut seleccionada en l’All-Star català en tres ocasions. L’última va ser enguany, on es va reunir amb les jugadores més potents de la categoria. Aquesta va ser una recompensa al seu talent i nivell demostrat a la competició i que també comparteixen altres jugadores del seu equip.

Pascual també va deixar un desig molt clar de cara al bàsquet femení a Tarragona: «Crec que les jugadores tarragonines tenim molt de potencial i s’està demostrant. Espero que en el futur es pugui treballar conjuntament i potenciar el bàsquet femení a la ciutat. L’objectiu ha de ser igualar a la resta de províncies de Catalunya i aconseguir portar un equip tarragoní a categories encara més altes que la Supercopa».

L’eterna 15 del TGN Bàsquet va deixar el 5 de maig un buit en el bàsquet tarragoní i té la certesa que aquest s’omplirà molt aviat, perquè el talent és més que abundant.

Et pot interessar: