‘Super Mario’ salva el Nàstic
El Nàstic va guanyar més que tres punts contra el Tarazona i els gols de Jardí i Mario van donar la vida a Dani Vidal
Els jugadors celebrant un dels gols.
Mario Rodríguez va aconseguir més que tres punts a l’últim sospir de partit. Pablo Fernández va pentinar una pilotada cap a Jaume Jardí. Aquest, va fer la passada de la mort per a Mario que, amb un toc decidit, va donar una victòria importantíssima per al Nàstic contra el Tarazona. Qualsevol altre resultat que no fos la victòria hauria suposat la marxa de Dani Vidal, però els grana van fer valdre el lema fins al final per superar el Tarazona amb un triomf que va mostrar la unitat entre entrenador i jugadors.
El protagonista dels primers minuts va ser l’exgrana Marc Trilles. En el seu retorn al Nou Estadi, va rebre els aplaudiments de l’afició grana. Amb tot, la sort no va estar de la seva part. En la primera acció del partit, el valencià va lluitar una pilota aèria i en la caiguda es va lesionar. Els companys ho van veure de seguida i, de fet, l’àrbitre va donar entrada a Protecció Civil directament, que se’l van emportar cap a l’hospital sota l’escalf dels aplaudiments dels aficionats del Nàstic.
Els de Dani Vidal volien continuar el joc a camp contrari i, poc després de la represa, Pablo Fernández va tenir la primera acció. L’asturià va rebre una passada en profunditat de Joan Oriol gairebé a la línia de fons i es va generar l’oportunitat de gol. El davanter va superar el duel contra Pedreño i va entrar a l’àrea. Des del vèrtex dret de la porteria, Pablo va buscar el tir col·locat al pal dret de la porteria de Yoel, però la pilota va sortir llepant el pal esquerre.
Després d’aquesta acció, el partit poc a poc va perdre intensitat en les jugades per convertir-se en una lluita constant entre atacants i defensors dels dos equips. Els grana no tenien la fluïdesa i la decisió en atac i el Tarazona, tot i que estava erràtic, trobava la manera de fer treballar a Varo gràcies a una inseguretat general a la defensa grana per la falta de contundència. Cubillas va tenir la primera per part dels visitants amb un tir des de la frontal que va sortir fora.
El joc era espès. El Nàstic no trobava la manera que la màquina funcionés amb fluïdesa, però el que no sortia des del mig del camp, va sortir amb les jugades d’estratègia.
Una falta al mig del camp es va convertir en una ocasió clara. Andy Escudero i Borja Martínez es van preparar per a la jugada assajada. La primera centrada no va trobar rematador, però l’àrbitre va decidir repetir l’acció per una falta prèvia. En el segon intent, el Nàstic va recollir els fruits del treball de la pissarra d’Iván Moreno. Andy va allargar el moment de la centrada esperant el moviment dels companys i, quan Trigueros i Jardí es van moure des de la segona línia cap al remat, l’alacantí va colpejar amb precisió mil·limètrica. El central del Tarazona, Carlos Javier, tallava la línia de fora de joc i Jardí, completament sol, va rematar de cap per marcar el primer gol. Els jugadors no van dubtar i tots, amb Jaume Jardí al capdavant, van anar a celebrar-lo amb una gran abraçada amb Dani Vidal.
El gol va premiar un Nàstic que no estava trobant la seva millor versió. Els grana no trobaven el mig del camp. Tant Montalvo com Borja Martínez estaven completament anul·lats i això va provocar que els de Dani Vidal no trobessin la manera de generar perill més enllà de la pilota aturada.
A la represa, una errada individual va tornar a posar el partit en el punt d’inici. En la primera jugada de la segona meitat, Cocca va penjar una pilota a l’àrea grana. Era una centrada fàcil per al porter, però Varo va errar en la sortida i no va agafar la pilota. Aquesta va passar per sota dels seus braços i va colpejar en la cintura de Cubillas, que no s’esperava haver de rematar, però, de retruc, la pilota va acabar dins. Més que un gerro d’aigua freda, això va ser tot un cop de puny a la cara dels grana que veien com el Tarazona, amb la feina feta, es replegava en defensa.
Els grana van tornar a la càrrega amb el cor i no tant amb el cap. Amb tot, Concha va tenir el gol amb un remat des de la frontal que Yoel va refusar. Pablo Fernández no va arribar per mil·límetres a rematar la pilota morta a l’àrea petita i Trigueros va forçar un córner que mantenia el perill prop de la porteria rival. Tot i això, el Nàstic no trobava la manera de rematar amb claredat. Els grana centraven i centraven, però no aconseguien res. Qui millor opció va tenir va ser Jardí. El reusenc va rebre un córner al segon pal, però el seu remat amb la cama va anar massa tou.
La desesperació en els grana creixia minut a minut. D’altra banda, el Tarazona esgarrapava segons per tancar el partit. Joan Oriol i Marc Fernández van provar sort des de la frontal de l’àrea, però les pilotes no van anar entre els tres pals. Ja en el temps afegit, Escudero va fer una centrada lateral que un defensor del Tarazona va treure amb el braç. Però l’àrbitre no va veure el penal.
La pèrdua de temps dels visitants van concedir un minut més d’oxigen que els grana van aprofitar. Jaume Jardí va fer la passada de la mort a un enèrgic Mario Rodríguez. L’extrem es va plantar davant de Yoel i amb un remat decidit, va provocar l’eufòria al Nou Estadi. Mario va marcar el 2-1 que va significar més que tres punts. Els jugadors grana s’abraçaven, per una banda, i, d’altra, Dani Vidal va entrar dins del terreny de joc per rebre l’abraçada de Varo. El porter era conscient que el seu error podria haver condemnat a un tècnic que sabia que, a casa, només valia la victòria. I el Nàstic ho va aconseguir lluitant fins al final.