Suport grana a distància

Hores abans del començament del partit, els aficionats grana ja anaven agafant posicions davant la pantalla a les graderies del parc. Les actuacions musicals i el servei de barra van amenitzar la prèvia, sota el sol i el cel clar a la ciutat. Els capitans del Nàstic Genuine, sempre fidels, van mostrar també el seu optimisme de cara al partit. 

Els nastiquers es trobaven amb amics i familiars, comentant els perills del Ceuta amb un posat de nervis i tensió. Els aficionats que arribaven al parc es barrejaven amb els que sortien de fer una passejada o de treure el gos. La barra del bar, estrenant nou gots serigrafiats amb Nàstic Nàstic crida l’afició, no parava de servir begudes amb bon ànim i optimisme. 

L’organització va dur a terme jocs de preguntes sobre jugadors històrics i moments de la història del club. Els guanyadors es van emportar bufandes, banderes i articles del Nàstic. També es van repartir gorres del punt lila. Una hora abans del xiulet inicial, la graderia ja estava plena. 

En sortir l’alineació, es comentava l’elecció de Dani Vidal. «Ja està bé que guardi a Concha per la tornada», se sentia entre un grup de joves, mirant l’onze al mòbil. «Hem anat aquest matí a posar una espelma pel Nàstic a la Catedral. Hem penjat el vídeo a les xarxes i hem flipat amb les respostes de la gent», explicaven Toni i Ivan, amb la bufanda de Tarragona al coll i el barret de les festes de Santa Tecla al cap. 

L’única pega en comú que es trobava entre els nastiquers al Parc Francolí era que la pantalla era una mica petita, ja que dempeus era una mica difícil seguir l’acció.

Com al Nou Estadi

En començar el partit la gent s’amuntegava davant la pantalla. S’encenien bengales i el Parc Francolí començava a animar i collar com ho fa el Nou Estadi Costa Daurada en els dies grans. Durant els primers minuts, hi va haver problemes tècnics a l’hora de coordinar l’àudio de la narració del partit amb la imatge. Però es van resoldre ràpidament per l’organització. 

Problema solucionat, però gerra d’aigua freda entre els nastiquers amb el primer gol del Ceuta. Silenci tens i cares llargues durant uns minuts, que després es transformaven en crits d’ànim. 

Els minuts avançaven i el neguit augmentava. L’afició estava una mica descontenta amb el joc de l’equip i ja se sentia algú que, entre el xivarri, deia que firmava l’1 a 0. 

Amb el xiulet de la mitja part, tothom es va dispersar entre els que anaven al lavabo o els que anaven a buscar un entrepà per sopar. També, molta gent va portar la seva beguda, menjar, i, fins i tot, seient, de casa seva. 

I, de sobte, a la segona part, va arribar el gol grana. L’explosió al Francolí va ser descomunal. Èpica. Els que estaven drets saltaven i encenien bengales. I els que estaven asseguts a les grades s’aixecaven i s’abraçaven. El crit de gol era unànime.

Incrèduls davant Godoy

Però les reaccions encara van ser millors en veure la meravella que va firmar Alan Godoy. La xilena repetida va fer posar les mans al cap a la majoria de nastiquers, sense donar crèdit a la imatge que veien a la pantalla.

Les cares serioses de la primera part es van destensar amb el gol grana i l’ànim col·lectiu es va recuperar. Una eufòria controlada que es va trencar amb el segon gol del Ceuta. «Sempre ens marca el Rodri Ríos aquest!», cridava un aficionat.

Els nervis dels jugadors de Dani Vidal a la gespa també es reflectien 12.000 quilòmetres enllà, al Parc Francolí. I les mans al cap que venien abans pel gol de Godoy, ara venien arran d’una ocasió del Ceuta. I amb les centrades a l’àrea de Varo se sentien els esglais dels nastiquers. Però una jugada va trencar el desànim.

La vermella del Ceuta es va celebrar com un gol al Francolí i va tornar la fe a l’afició grana. Amb 10 minuts per al final, Rodri Ríos va ser molt xiulat. I, de sobre altre cop, l’eufòria va tornar a explotar.

Tothom s’abraçava, fins que els nastiquers es van adonar que el gol s’havia anul·lat. Amb la repetició, la indignació de l’afició grana va anar en augment, en considerar que no era falta en atac. Les bengales cremaven mentre el silenci de decepció inundava el parc. Cada cop més, els granes s’impacientaven amb les pèrdues de temps del Ceuta.

Un final a l’alçada

Però l’entrega de l’afició grana es mereixia un altre final. I el va tenir, gràcies al cop de cap de Gorostidi. El crit en celebrar el gol, després de veure la derrota a un pam, va ser alliberador per tots els aficionats.

El confeti grana va tenyir la negra nit, mentre els crits de T’estimo Nàstic ressonaven al parc del Francolí. El xiulet final es va celebrar i l’afició va donar per bo l’empat. Després de patir, veure l’eliminatòria igualada calmava els ànims. La setmana que ve el suport ja no serà a distància.