‘Keep calm, I’m on holiday’

L’idil·li anglès amb Salou fa dècades que perdura. Els turistes deixen enrere els paisatges grisos i freds de l’illa del nord per a gaudir del sol i les platges càlides del sud. Però els pubs, la cervesa i el futbol els acompanyen allà on van.

Abans que comencés el partit, molts anglesos ja es feien lloc davant les pantalles dels bars i la gent s’intentava encabir dempeus a les barres dels pubs i bars d’estil britànic, destinats a fer que se sentin com a casa. L’himne d’Anglaterra es va cantar a cappella, amb crits d’ànim. 

Amb el partit començat, pocs eren els que caminaven pel carrer, tornant de la platja. Un nen escocès, vestit amb la samarreta espanyola, cridava Viva Espanya als seus compatriotes en un to provocatiu. 

C’mon! era el crit unànim que se sentia amb les aproximacions angleses, substituits pels Oh! quan aquestes no acabaven a bon port. El color blanc era predominant als bars i pubs, tot i que també es veien algunes samarretes i gorres d’Irlanda i Irlanda del Nord.

Els anglesos seguien l’acció atents, però calmats. Com si les vacances i el bon clima els hagués agafat desprevinguts i cansats ja per cridar. Però la crispació sí que es feia notòria amb les faltes de Carvajal i les seves protestes. Ets anglès?, preguntaven un grup de nois a un altre de la mateixa edat que estava sol al bar. 

Acte seguit xerraven sobre quin creien que seria el resultat i sobre la gestió de Southgate. És tan jove, és increïble, comentaven en veure una jugada de Lamine Yamal. Pel costat dels bars sovint passaven cotxes amb banderes d’Espanya onejant i animant la Roja, mentre els anglesos els responien amb insults.

El gol d’Espanya es va celebrar abans als apartaments que als bars. El decalatge en la retransmissió va deixar els anglesos fora de lloc. Sempre hem concedit un gol i hem passat. Confieu! deia un home gran a un grup de joves desencisats. I quan els ànims semblaven més tristos, i els anglesos ja pensaven en l’endemà a la platja, va arribar el gol. 

Els aficionats anglesos el criden com ningú al futbol. Cerveses volant i un crit agut que se sentia de pub a pub. Salou va ser Manchester o Londres per moments. Les celebracions s’estenien de local en local, mentre els aficionats espanyols romanien en silenci. Per poc temps, fins el gol final d’Oyarzabal.

Les cares serioses demostraven un Fair Play, reconeixent la superioritat de la selecció espanyola. Keep calm, I’m on holiday!, deia un aficionat en escoltar el xiulet final.