El Nàstic elimina els fantasmes

El Nàstic de Tarragona vestia de verd el dia que va enterrar els fantasmes dels partits a domicili. Va ser el mateix color amb el qual els va crear ara fa un mes quan es va deixar empatar a dos contra el Lugo i, posteriorment, va encaixar dues derrotes consecutives, una de ben merescuda i una altra en un partit de waterpolo a Irun. 

Dissabte, van demostrar un caràcter i un estil de joc similar al Nàstic del Nou Estadi, al de l’equip de l’any passat, al Nàstic de sempre. De fet, Dani Vidal va destacar en la prèvia, i ho va remarcar en el postpartit, que l’equip no té dues cares, que competeix igual fora que a casa i que els fantasmes eren més externs que intens. Dissabte ho va demostrar contra el Bilbao Athletic amb una victòria treballada per 1-3.

El partit de dissabte no va ser dels més còmodes de la temporada. De fet, durant els primers vint minuts, el Bilbao Athletic va ser l’amo i senyor del partit. Els lleonets, però, es van haver d’enfrontar contra l’Àguila de la Canonja. Alberto Varo va fer el que millor sap i va sumar fins a set intervencions de mèrit per mantenir la porteria a zero. 

El Nàstic estava dessintonitzat per les circumstàncies. Dani Vidal havia preparat un centre del camp de xoc amb la primera titularitat d’Álex López, amb l’objectiu de dominar la pilota. Però no ho van aconseguir en cap moment.

L’equip es va saber adaptar. Si no es podia jugar pel mig del camp, el pla B eren les pilotades cap a Pablo Fernández i que aquest inventi. De fet, d’aquesta manera el Nàstic va començar a aixecar el cap fins que va aconseguir el primer gol. 

La pissarra d’Iván Moreno va donar moltes victòries l’any passat i, dissabte, ho va tornar a fer. Víctor Narro va centrar una pilota rasa cap al punt de penal. Allà l’esperava Marc Fernández, que va enviar l’esfèric a l’escaire sense dubtar mentre que tots els jugadors del Bilbao Athletic feien l’estàtua.

En la primera ocasió del Nàstic va arribar el primer gol. El marcador no era just pel filial basc, però els grana van ser més efectius. A les acaballes del segon temps, Víctor Narro, de nou, va centrar amb l’exterior de la bota perquè Pablo anotés el segon amb un cop de cap mil·limètric. 

Marcar amb la testa és l’especialitat de l’asturià i, per això, conserva el rècord de màxim golejador amb el cap. Aquesta va ser la segona assistència de Narro qui, al seu temps, està en el top 5 de màxims assistents històrics de la categoria amb 22 assistències, de les quals 5 són amb el Nàstic.

Saber patir

A l’entrada del segon temps es va demostrar que, tot i ser el Nàstic de sempre, hi ha coses que han canviat. L’equip de l’any passat, ferotge en defensa i impenetrable una vegada es posa per davant, ja no existeix. Això és així i s’ha de saber acceptar. Aquest Nàstic ja no deixarà la porteria a zero en tantes ocasions, però supleix aquesta carència amb gols.

Una petita distracció en defensa de Dufur va fer que Iker Varela retallés distàncies amb l’1-2. Aquest Nàstic, però, va aprendre dels errors.

De la mateixa manera que els fantasmes no apareixen sols, tampoc s’esfumen sense fer res. S’ha de veure un canvi, i així ho va demostrar Dani Vidal. El que el dia del Lugo va ser l’entrada de Gorka Pérez per establir una defensa de cinc, fer dos passos enrere i resar perquè no empatessin, dissabte va ser una aposta més valenta. 

Amb el 0-2, Vidal va donar entrada a Álex Jiménez per elevar la pressió en atac. A més, amb l’1-2, va treure a Jaume Jardí i a Antoñín per buscar el tercer. Els grana no van fer un pas enrere, van agafar impuls per acabar marcant l’1-3 i matar el partit. Així és el nou Nàstic. És el Nàstic de sempre, perquè sap patir, però des de la valentia de buscar gols.