Expectativa contra realitat

El Nàstic de Tarragona va completar el darrer dissabte el pitjor partit de la temporada des de la desfeta contra l’Arenteiro. Els grana van executar un joc gris en totes les demarcacions i la poca intensitat i la nul·la capacitat de guanyar qualsevol dels duels es va acabar traduint sobre la gespa amb un equip sotmès contra un Bilbao Athletic millor ordenat i amb un talent exuberant.

Jugant com ho va fer contra el Bilbao Athletic dissabte, el Nàstic no podrà competir per assolir l’ascens. L’ensopegada de la resta d’equips de la temporada mantenen l’equip al play-off d’ascens, però la imatge mostrada contra el filial basc posa un objectiu com quedar en primera posició com una utopia. Ara mateix, les expectatives xoquen contra la realitat. Després de la ferida contra el Málaga, tot nastiquer té en el punt de mira l’ascens de categoria, i si és en la primera posició i evitar un play-off, millor. La realitat és que, fins ara, el conjunt grana s’ha mostrat com un equip irregular, un aspecte que comparteix amb la resta d’equips de la zona noble. De fet, només un equip ha demostrat ser constant, sense ser meravellós com el Deportivo de la Coruña l’any passat: la Cultural Leonesa. Per aquest motiu, és el líder que ningú és capaç de superar.

D’aquesta manera, el conjunt grana sembla que ha entrat una vegada més en un cercle viciós. Després del play-off de Vigo, l’entitat grana buscava l’ascens directe per recuperar la Segona Divisió, i va resultar en una temporada més que complicada amb tres canvis a la banqueta. Amb aquesta experiència, l’any passat es va mantenir un discurs més ferri del partit a partit, una narrativa que no va desaparèixer fins al tram final de la temporada. Finalment, després de la ferida del 22 de juny, la roda torna a girar. 

En la prèvia al duel contra el Bilbao Athletic, el president executiu del Nàstic, Lluís Fàbregas, va expressar als micròfons de Tarragona Ràdio que l’objectiu prioritari és quedar primer, mentre que el tècnic Dani Vidal va apuntar en el postpartit que «no sortiré del discurs d’anar partit a partit, perquè mirar més enllà és una càrrega innecessària». La realitat és, que en una lliga tan convulsa i competida com la Primera Federació, ara mateix no es pot aspirar més que en consolidar el play-off i només es podrà mirar més enllà si s’aconsegueix una regularitat que ara mateix no es té.

En el duel contra el Bilbao Athletic les alarmes van saltar ben aviat. Els grana van acabar per sucumbir al joc associatiu i veloç d’un conjunt de Lezama enratxat. El filial basc va jugar d’una forma ordenada i veloç, exuberant de la confiança que et dona sumar cinc victòries consecutives. Aquest tipus de ratxa és capaç de treure un equip que era penúltim a la classificació fins a ser un contendent a entrar en el play-off d’ascens guanyant a l’estadi d’un equip gairebé imbatut al seu estadi.

El Nàstic es va veure patint per aquesta dinàmica, però el gol encaixat en el primer quart d’hora de partit va acabar per desbordar a l’equip. Des de llavors, no sortia res, ni amb pilota ni sense. Només va haver-hi petites espurnes. A la primera meitat, Víctor Narro va poder fer l’empat amb un tir a l’escaire que el porter visitant li va treure. A la segona meitat, Antoñín Cortés va tenir l’empat a les seves botes amb un remat creuat a la mitja volta que el porter també va aturar. De fet, aquella mostra d’iniciativa va despertar una mica a un Nàstic que, fins llavors, mancava de l’impuls necessari per buscar l’empat. El gol de Varela poc després no va fer més que confirmar la realitat de la derrota. La realitat d’un Nàstic que necessita ser més regular i mostrar més sovint les virtuts que aquesta temporada ja han sortit amb anterioritat.