El Reus Deportiu enceta la lliga amb un punt disputat contra l’Igualada(1-1)

El Reus Deportiu Virginias va encetar la pista amb un punt disputat a la pista de l’Igualada (1-1). El conjunt de Jordi Garcia va haver d’igualar l’encontre a la segona meitat amb la feina de Maxi Oruste, mentre que Càndid Ballart aguantava el resultat sota els pals per emportar-se un punt en un camp difícil.

El conjunt roig-i-negre va encetar el duel amb ganes de dominar i guanyar l’Igualada. Hi havia comptes pendents per saldar, perquè els reusencs van ser eliminats de la Lliga Catalana després que l’Igualada assaltés el Palau d’Esports 2-6. Amb tot, la tensió i la igualtat van omplir l’ambient i cap dels dos equips van poder fer un pas endavant i encarar la porteria.

Als deu minuts de partit, va ser el conjunt local qui va apostar per reestructurar el seu joc. El tècnic de l’Igualada va demanar un temps mort per establir una nova estratègia. I va ser efectiva. Els locals van començar a agafar velocitat en el joc, però al final va ser una acció individual la que va tenir premi.

Marc Rouzé va encarar la defensa del Reus per la banda dreta i va aconseguir driblar a un Ferran Giménez massa tou. Davant de Càndid Ballart, va aixecar la bola per perforar l’escaire i posar l’1-0 en el marcador. El gol va venir acompanyat per una momentània superioritat local. Els reusencs van resistir i van capgirar la tendència, sense poder igualar l’electrònic abans del descans, malgrat de tenir oportunitats destacades per poder-ho aconseguir.

A la represa, el Reus va haver de fer un pas endavant per buscar l’empat. Els reusencs agafaven velocitat, però no aconseguien perforar la defensa perimetral de l’Igualada. Les possessions roig-i-negres s’allargaven i només es resolien amb tirs llunyans que no trobaven la porteria.

Si en l’ordre els de Jordi Garcia no podien perforar la porteria rival, hauria de ser en el caos. I ho van aconseguir. Maxi Oruste va guanyar un servei neutral per encetar la jugada del gol. En aquesta van actuar actors com Ferran Giménez i Arnau Canal, que van buscar la porteria, però es van trobar un mur d’estics rosats. En aquest context, Maxi Oruste va brillar. L’argentí sabia on havia d’estar per recollir la jugada. Va olorar la sang i va colar l’estic per rematar una bola perduda i enviar-la al fons de la xarxa. Era l’empat desitjat, ara tocava completar la remuntada.

Amb el pas dels minuts, el ritme del partit va embogir. El Reus i l’Igualada s’intercanviaven transicions, però Càndid Ballart va sostenir els roig-i-negres sota els pals. Cap dels dos equips va arriscar menys del compte perquè no volien arribar a la desena falta, que atorgava una acció de bola aturada que podria ser clau.

Llavors, la calma es va establir sobre la pista i, gairebé per mutu acord, com si els dos equips estiguessin satisfets amb l’empat, el partit va arribar al final amb l’1-1.