Pura esportivitat elèctrica

M’han posat la clau a la mà i he donat tres voltes a l’exterior de l’I-Pace per intentar esbrinar quina mena de vehicle és. M’han dit que és un esportiu elèctric, però el veig gran, com un SUV. Quan he entrat a dins, i sense posar-lo en marxa, ja m’atreviria a sortir d’excursió amb aquest cotxe els nens i la sogra. Hi ha poca cosa al mercat que s’hi assembli. Diria que em recorda a algun Tesla, tot i que per fora té un aire a l’Stelvio d’Alfa Romeo. No ho tinc clar.

A la gent de Jaguar, quan parla de l’I-Pace, se li encenen els ulls. Estan orgullosos d’haver portat un vehicle del (presumpte) futur als carrers. Un cotxe elèctric de 400 cavalls... sense tubs d’escapament i -siguem sincers- amb un preu de gama alta: 80.000 euros. Però abans de criticar veurem què ens ofereix aquest singular vehicle. El primer que noto és una acceleració com la dels avions quan arrenquen per enlairar-se. Sembla que et quedis enganxat al seient i comproves que realment és un esportiu. Les carreteres no ens permeten grans alegries quant a velocitat, però l’I-Pace pot arribar perfectament als 200 km/h.

Com passa sempre que escric un article sobre un cotxe elèctric, el lector recorre el text amb els ulls per veure on es parla de l’autonomia. Realment és el que més preocupa al potencial client d’un vehicle amb bateries. Jaguar anuncia uns optimistes 470 kilòmetres. I diria que passa com en el cas d’altres marques, que del que voldríem al que tenim hi ha una certa distància. Però és difícil parlar d’autonomies -no només en el sentit polític de la paraula- sinó perquè els factors que determinen aquesta xifra son múltiples. L’estil de conducció, la configuració del vehicle, el recorregut, la temperatura, el climatitzador... però podríem dir que, dels anunciats, en podem restar d’un 15% a un 20% per començar.

La sensació al volant de l’I-Pace és d’estabilitat i comoditat. Les bateries de 90 kw estan ubicades de forma estudiada i els dos motors de 200 cv., un a cada eix, atorguen la tracció total al vehicle. Es tracta d’un vehicle molt ben equilibrat, clar que els 2.200 kg. de pes ja li donen una certa estabilitat de per si. Aquest pes, però, no es nota, ja que els 400 cavalls mouen amb facilitat el SUV.

Em fa especial gràcia un petit maleter a la part del davant (el motor està a sota, a l’eix) i si em permeten la broma, em recorda el Gordini o aquells Seats 600 que tenien un espai per posar-hi coses. Que no ens espanti aquest petit compartiment, ja que al darrere ens queden uns generosos 656 litres, que s’amplien a 1.453 si pleguem els seients del final. L’espai interior és un altre punt positiu d’aquest SUV esportiu, ja que la seva generosa distància entre seients ens permetrà fer viatges llargs amb comoditat. Bé, si l’autonomia ens deixa, és clar. Els viatges llargs són possibles... però amb paciència, ja que carregar 90 kw de bateria requerirà un cert temps. El vehicle ve preparat per acceptar càrregues ràpides i potents, de fins a 150 KW/h. una potència que encara no existeix en els nostres carregadors. Passar del 0 al 80% de càrrega implicarà uns 40 minuts amb un carregador ràpid i unes 10 hores amb un endoll domèstic.

M’agrada tot d’un cotxe sense caixa de canvis, que en aquest vehicle són tres botons: D-N-R. La suspensió pneumàtica opcional ens permetrà pujar o baixar l’alçada del vehicle respecte del terreny. En el cas de sortir de la carretera és recomanable apujar-la. Es comporta amb lleugeresa en l’off-road, però -com tots els SUV- no com un tot-terreny pur.

Com ja ve sent habitual en els elèctrics d’última generació, la conducció es pot fer amb un sol pedal, ja que poques vegades utilitzarem el fre. La mateixa retenció del motor és aprofitada per recarregar les bateries aprofitant la desceleració.