Un SUV sorprenentment lleuger i àgil fabricat sobre la plataforma de l'Ibiza

Seat està capficada en tenir un vehicle adequat per a cadascú de nosaltres i s’ha convertit de la nit al dia en un especialista en SUV, observant en tot moment les evolucions del mercat automobilístic. I el mercat ha dictat en els últims temps que li agraden tant els «crossovers», que sovint oblidem que els turismes i els monovolums també existeixen. Només cal mirar els carrers i les carreteres per adonar-se’n. Si Seat tenia al mercat un líder en vendes com l’Ibiza i el mercat demana SUVs... se us acudeix alguna cosa? Efectivament, crear un «crossover» compacte basat en l’Ibiza, tot i que en comptes de parlar de models germans, hauríem de parlar de plataformes idèntiques, més conegudes com a xassís. Ja fa tres anys que la firma automobilística va presentar la plataforma MQB A0, que seria la base sobre la qual es construirien alguns models de Seat i Volkswagen. I s’està donant la circumstància que tots aquests models estan essent un èxit de vendes. Això demostra que la firma de Martorell l’ha encertat amb la seva última estratègia.

El germà gran de l’Ibiza

El Seat Arona és el «petit» de la nova època de la marca, li segueixen l’Ateca i posteriorment el Tarraco. Es tracta de veure quines necessitats d’espai, de motorització i d’us necessitem per saber quin dels tres SUV ens anirà bé. En aquestes pàgines ja hem provat el Tarraco i l’Ateca, ens faltava l’Arona.

En un llenguatge col·loquial definiríem l’Arona com el més bufó del trio, també és el més urbà i àgil. Ja sabem que Nissan arrasa amb el seu Juke i que no hi ha jove que no es giri davant un RAV4 curt. Situaríem al petit de la Seat en aquest segment. Ens recorda al seu germà bessó, l’Ibiza, però amb un tarannà més versàtil. Comparteixen algunes mides, com l’amplada i la distància entre rodes, quelcom lògic en compartir plataforma, però a l’Arona no tenim un turisme, sinó un tot-camí i aquest fet comporta certs avantatges i pocs desavantatges. Interiorment són molt similars, però l’Arona té un maleter més gran, que arriba als 400 litres (45 més que el seu germà petit) i l’habitabilitat és més ampla, com és normal en aquest tipus de vehicle. L’espai del qual disposen els passatgers és, quant a distància fins al sostre i l’espai entre seients, molt superior que en l’Ibiza, no debades és set centímetres més llarg i onze centímetres més alt.

Àgil i maniobrable

Ens han sorprès especialment la seva agilitat i la seva capacitat de maniobra, que el converteixen potser en el SUV de la marca més indicat per a una conducció urbana. Ajuda també la reducció del consum gràcies a dues fórmules molt estudiades de motorització de benzina i tres cilindres (de 95 i 115 cavalls de potència) que disposen d’un turbocompressor que els dona una certa alegria en revolucions baixes. També disposem de versions dièsel, aquestes de quatre cilindres, que donen la mateixa potència que els de benzina. Però, a aquestes motoritzacions se’ls han d’afegir les versions hibrides de Gas Natural, que fan que el cost de circulació es redueixi de forma dràstica. A més, amb aquesta opció tindrem la desitjada etiqueta ECO, que ens permetrà accedir al centre de ciutats com Madrid o Barcelona.

Existeix una versió més esportiva, denominada FR, amb un motor de 150 cavalls, que farà feliços als conductors més exigents. I que tampoc pateixin els amants del canvi automàtic, ja que també han creat versions amb la caixa DSG típica de la marca. En les versions de 95 i 115 cv. de benzina no hi trobarem mancances, excepte que carreguem el maleter i ocupem les places de darrere en un viatge llarg. L’Arona és el germà bessó del Volkswagen T-Cross i comparteixen amb ell la majoria dels detalls, en provenir també de la MQB A0.

Amb l’Arona no hem de patir si fem un recorregut suau per pistes de terra en alguna excursió, però, com en tots aquests SUVs de moda, no podem esperar els resultats off-road d’un tot terreny. De fet, al fabricant ja no li surt a compte tenir una versió 4x4 (tracció a les quatre rodes) perquè el tant per cent de compradors d’aquesta versió és molt reduïda. En aquest petit crossover de Seat ho tenim tot, però amb mesura. L’interior és correcte i bonic, tot i que està fabricat en aquesta estètica de plàstics durs que no agrada a tothom i que, de vegades, fa una sensació de poca consistència i d’acabats que es podrien millorar. I arribem al preu. Aquí s’haurà d’estar atent a les ofertes, ja que dels 18.000 euros de sortida en la versió bàsica, es podrien aconseguir reduccions que poden arribar a deixar-lo per sota dels 15.000 euros. En canvi, si busquem la versió més potent i equipada, la gamma de preus arriba fins els 26.000 euros.