Jugador del Gimnàstic de Tarragona
«El Nàstic era el club que més interès va mostrar en mi»
El meta, feliç tant per la situació de l'equip com per les seves intervencions, que han ajudat al Nàstic a no encaixar gols
Quin inici de temporada el seu! Li han xutat dues vegades en tres partits i ha salvat dos gols cantats.
Al final, els porters estem per a intervenir quan l'equip ho necessiti. La fiabilitat que dona l'equip em fa estar tranquil i segur a la porteria.
Quines són les virtuts que destacaria sobre vostè mateix com a porter?
Mai m'he definit, ni m'agrada. L'únic que sí crec és que soc un porter molt tranquil. Per sort o per desgràcia, soc l'últim jugador i he d'aportar tranquil·litat als companys, que s'han de refiar de mi. La presència de dos bitxos com són Quintanilla i Aythami, a més, em dona molta tranquil·litat.
Potser podria millorar en les sortides?
No tan sols en les sortides, sinó també en posicionament, en blocar amb la cama no dominant... El joc aeri és una faceta molt complicada. Tenim dos centrals molt contundents i això ens ajuda molt. De vegades és millor no sortir perquè acabes generant dubtes als jugadors que tens al davant i jo confio molt en tots els meus companys.
L'inici de l'equip també és esperançador.
Veig a l'equip molt competitiu. Fins i tot, en moments en els quals no tenim la pilota, com contra el Betis B, l'equip sap jugar i lluitar unit. El que més m'agrada és la competitivitat. Hi ha dos jugadors per lloc i aquesta serà la clau perquè puguem estar a dalt tot l'any. Tothom sumarà, entri qui entri.
En el mercat d'hivern de la 2020-21 va estar a punt de venir. Què va passar?
Sí. Vaig estar en converses amb el Nàstic, però el meu club no em va deixar sortir. Ni s'ho van pensar.
Quines condicions es van donar perquè fitxés aquest estiu?
Em va costar molt arribar al futbol professional, però necessitava tornar a sentir-me important i que confiessin en mi. Per a mi, és fonamental. A més, el Nàstic és un club amb molta història, amb una infraestructura de Segona Divisió A. Tot això va fer que em decidís per aquest projecte.
Va tenir alguna proposta o interès d'algun equip de Segona A?
A principis d'estiu hi va haver interès de dos equips, però no els vaig trobar suficients i vaig decidir venir a Tarragona, que era el club que va mostrar interès en mi des del primer minut. Això va fer que em decidís per venir aquí. Estic molt content de la decisió presa.
Bolo, entrenador de la Ponferradina, va tenir alguna cosa a veure en la seva arribada?
No ho sé.
És bona competència Gonzi?
Sí, tant ell, com Venetikidis i Parra són molt bons companys. Quan Gonzi va tenir la seva oportunitat l'any passat va rendir a un gran nivell, igual que ho farà aquesta temporada quan jugui. La llàstima és que en aquesta posició només pot actuar-hi un futbolista.
I com s'entenen els dos amb Venetikidis?
El meu anglès és força regular, no soc gaire bo. Gonzi en sap una mica més, però és un noi molt llest i molt educat. Ho comprèn tot al vol. Amb mirades ens entenem.
Veu aquest equip preparat per a ascendir?
Veig a un equip amb moltes ganes i molta il·lusió. Hi ha un bon grup. Pujar? Encara queden molts mesos de competició, i haurem de demostrar que podem fer-ho.
Quins equips són els favorits per pujar?
N'hi ha molts. Atlético Baleares, Albacete... Estan a un nivell molt alt i tenen molt bons jugadors. També hi haurà algun filial que estigui a dalt. La competició estarà molt competida i, entre els deu primers, hi haurà poques diferències.
Hi ha algun jugador que no coneixia que li ha cridat especialment l'atenció?
El que més m'ha sorprès és Pedro Del Campo. No el coneixia de res, ni sabia que existia, i crec que és un jugador d'una altra categoria.
Raúl Agné està utilitzant un grup reduït de jugadors en aquest inici de temporada. Creu que aquesta circumstància beneficia o perjudica l'equip?
L'entrenador és qui ens coneix millor i qui sap què necessita l'equip. Mentre més ens esforcem tots, millor per a ell, ja que hi haurà més competència, la qual sempre és bona per a l'equip
Què li està semblant el públic del Nou Estadi?
És una de les coses que més m'ha sorprès. Després de venir de dos anys sense públic als camps, m'he trobat un ambient molt bo. Per als rivals resultarà complicat i a nosaltres ens ajudarà molt quan estiguem una mica més fluixos. Era un espectacle que havia perdut la seva essència perquè la gent no hi podia assistir. Tant de bo algun dia puguem omplir el camp.