«Fora de casa ens penalitzen petits errors individuals que hem d'anar polint»

— Com va sorgir l'opció de venir al Nàstic?

— Vaig acabar contracte a Sabadell i vaig comentar amb el meu agent que la meva primera opció era venir aquí, pel club, per la història, per la ciutat, que ja la coneixia, i per l'ambició que té el club de tornar al futbol professional. Aquest és el primer objectiu que em marco, tornar al futbol professional.

— Va pesar el passat roig-i-negre?

— No té res a veure. És un passat que vaig tenir i vaig gaudir-lo molt, però ara estem al Nàstic i amb moltes ganes i il·lusió. Molt feliç, des del primer dia m'han tractat estupendament tant els companys com l'afició i el club. Ara mateix estic en un moment de la meva vida molt feliç.

— Va començar per darrere de Pedro, Pablo i Carbia, però ha capgirat ràpidament la situació

— No hi ha ningú per sota de ningú. Els quatre davanters que l'entrenador està utilitzant som de molt nivell. Vaig passar per una petita lesió a la pretemporada, però aquí no hi ha ningú per sota. Quan hem sortit ho hem fet el millor que hem pogut, aportem el nostre granet de sorra i tot el que l'entrenador ens diu durant la setmana ho intentem plasmar el dia de la competició.

— S'esperava aquest bon inici golejador?

— Sí, he tingut bones arrencades en la meva carrera esportiva i això em fa estar feliç. Haver encaixat molt ràpidament dins de l'equip i d'agafar la idea de l'entrenador ho fa més fàcil.

— Com es troba de la lesió?

— Bé, avui he trobat molt bones sensacions i ara està gairebé oblidada.

— Raúl Agné es va desfer en elogis cap a vostè per jugar amb molèsties contra el Castelló.

— Des del primer dia tinc una sintonia estupenda amb l'entrenador. Em sap tractar molt bé a mi i jo el tracto a ell amb tot el respecte del món i molt content que això segueixi fluint. És molt positiu per l'equip.

— La ratxa a casa està sent molt bona. Creieu que podríeu començar així de forts?

— Fer quatre de quatre és molt difícil. Això és el fortí del Nou Estadi. Des que vam començar vam dir que d'aquí s'havien d'escapar els menys punts possibles. Per ara ho estem aconseguint i es nota molt tornar a tenir l'afició amb aquesta comunió tan forta i bona entre tots, jugadors, tècnics, directiva i afició. Aquest caliu és el que fa que cada dia siguem més forts, enguany toca que l'estadi estigui ple i ens segueixi portant en volandes.

— Aquest diumenge podeu establir un nou rècord d'imbatibilitat a casa. Hi penseu?

— No. Dins del vestidor no parlem d'això. Com cada jornada anem a pels tres punts. A casa hem de seguir forts i anar de tres en tres i aquesta comunió fa que això sigui un fortí i sigui molt complicat treure punts.

— Que canvia quan jugueu fora del Nou Estadi?

— No estar amb la teva gent i aquest canvi de l'últim any i mig que no teníem la percepció d'estar als estadis perquè estaven buits. Ara trobes els camps plens i això també et fa futbolista i sentir-te important dins la gespa, però el que canvia de casa a fora són els petits detalls. No hem d'anar més enllà, ens penalitzen petits errors indivuduals que hem d'anar polint. L'altre dia a Castàlia vam corregir-ne alguns i va sortir bé. En aquesta millora està que l'equip vagi traient punts fora de casa.

— Hi ha més pressió?

— La mateixa que com a locals. És la pressió amb la qual conviu el futbolista que cada setmana ha d'anar a pels tres punts. Després, en els 90 minuts que dura el duel hi ha diferents situacions i partits. Cal intentar millorar i ser cada dia millor.

— Aquesta és la seva última gran aventura?

— Encara queda Edgar, em trobo molt bé físicament. Cada dia gaudeixo més d'aquesta professió i més en un club tan gran com el Nàstic. Soc molt feliç, ara mateix gaudeixo de tots els entrenaments i la competició encara més.

— El director esportiu del Nàstic comentava que és un Edgar més complet que anys enrere.

— És cert, a vegades vols que no passin els anys, però també veus que en els últims set o vuit anys has après a gestionar molt més les situacions de partit.

— Quin rol espera tenir?

— Un rol important com he tingut en els últims anys en els equips on he estat per pujar de categoria al futbol professional. He de ser un jugador rellevant dins el vestidor i al camp, ajudar a tots els companys, també als més joves.

— Que li sembla la Primera RFEF?

— Més competitiva. Cada setmana trobes tres o quatre partits que podrien ser d'una categoria superior. És molt difícil guanyar partits tant a casa com a fora. Aquesta setmana ve un equip completament diferent del que ens hem trobat fins ara. És molt complicada, però també més bonica perquè vas a estadis on es respira molt futbol.

— És més complicat ascendir ara?

— Pot ser. Està tot molt parell. Hi ha set o vuit equips que ja anem coneixent que estem a un nivell molt similar i és complicat, però l'objectiu és anar dia a dia i a partir del mes d'abril ja començarem a pensar en el que podem fer.

— Si el Nàstic no puja a Segona, seria un fracàs o una decepció?

— Ara mateix no ens podem centrar a dir que seria. Tots els que estem aquí estem per portar l'equip al futbol professional pensant dia a dia.