Defallida total a Salamanca

El Nàstic va patir una derrota indigna contra l’Unionistas de Salamanca. Ahir, els grana no van arribar a competir a l’Estadio Reina Sofía i el conjunt local ho va aprofitar per trencar la seva mala dinàmica. Ramiro i Mario Losada van ser els encarregats per establir el 2-0 en el marcador i condemnar al Nàstic a caure de nou en la voràgine de mals resultats de les últimes vuit jornades.

Dani Vidal va repetir la fórmula de la victòria contra la Cultural Leonesa amb un únic canvi de manera forçada. La lesió de Pol Domingo per una fractura del cúbit esquerre va fer que Alexandru Tirlea s’incorporés al lateral dret. Tot i ser els mateixos, ahir no es van assemblar ni una mica al Nàstic que va superar i destrossar la Cultural al Nou Estadi Costa Daurada.

En els primers minuts es va establir un precedent que va marcar tot el partit. Els grana havien sortit freds contra un rival en mala dinàmica que tenia la motivació i els arguments de recuperar-se aviat. El perill arribava per la banda d’Oriol. En la primera acció, Rastrojo va aconseguir una centrada lateral que Losada va rematar al punt de penal. Per sort, allà va estar Dufur per evitar que l’esfèric agafés direcció a la porteria, però de poc va servir. L’Unionistas pressionava la sortida de pilota del Nàstic i els grana van mostrar poques alternatives per solucionar aquest problema.

Una errada en el refús va habilitar un nou remat de Losada i, poc després, va arribar el primer gol. De nou, Rastrojo va fer el que va voler per la banda. El jove extrem va arribar a trepitjar àrea sota l’atenta mirada de dos defensors grana i va arribar a centrar al punt de penal sense cap obstacle. Allà estava Remiro completament sol i només va haver de dirigir la centrada amb un remat al pal llarg de Varo.

El gol no va ser casualitat, l’Unionistas proposava i el Nàstic concedia les ocasions amb una facilitat sorprenent. Després del cop el Nàstic va començar a carburar gràcies a l’especialitat de la casa, els córners. D’aquesta manera els grana apropaven el perill a la porteria de Cacharrón. A més, van començar a reorganitzar el seu joc ofensiu per dins. Fins i tot, els grana van buscar el gol amb una passada filtrada de Pablo cap a Jardí, però aquesta progressió va ser un miratge que va durar cinc minuts.

En defensa, tant Trigueros com Dufur estaven poc contundents. Tant l’un com l’altre van perdre pilotes clau amb refusos dolents que van habilitar accions de perill. Aquesta falta de contundència es va subratllar en un servei de porteria. Dos homes de l’Unionistas es van plantar a la frontal de l’àrea per dificultar el joc del Nàstic. Davant la pressió, els grana van decidir arriscar-se i sortir en curt i, com no podia ser d’una altra manera, Dufur va haver de treure’s la pilota de sobre per no perdre l’esfèric. La pilota no va sortir i l’Unionistas va acceptar el regal. Teijeira va aixecar el cap i va centrar la pilota a l’àrea per donar pas a la tragèdia. Entre que Dufur va saltar i no va arribar i que Alberto Varo va sortir amb els punys i no va arribar, Losada va rematar amb el cap per marcar el segon.

El Nàstic va intentar reaccionar amb un tímid servei de cantonada, però si la setmana passada tot semblava un conte de fades, el partit d’ahir va ser una película de terror. Pablo Fernández va intentar rematar al segon pal i en el moviment va rebre un cop al nas que va acabar en hemorràgia. Amb el davanter sent atès, el Nàstic va tenir l’ocasió més clara del partit. Mario Rodríguez va filtrar una pilota a Jaume Jardí que va xutar amb potència, però Cacharrón va treure la mà per desviar el tir.

Pablo va tornar sobre la gespa, però l’hemorràgia no s’aturava i Dani Vidal va haver de canviar-lo. Això va evidenciar una mancança clara: el Nàstic no tenia davanters de reserva. A la primera part i amb 2-0, Vidal va donar entrada a Sanz i Gorostidi, dos migcampistes defensius que van oferir més múscul per evitar tota una sagnia. Amb tot, abans del descans Varo va evitar, fins i tot, el que podria haver sigut el 3-0.

A la segona part el guió ja estava escrit. L’Unionistas no va arriscar i el Nàstic ni va estar fluït, ni va ser valent i ni va generar perill. A la banqueta no hi havia eines per fer un pas endavant i, a la gespa, tampoc havia idees. Simplement, els minuts van anar passant fins que l’àrbitre va acabar el malson amb el xiulet final.