Futbol
L’atac grana fa un pas endavant amb una mitjapunta amb tres tenors
Dani Vidal consolida la qualitat d’Andy, Jardí i Concha per darrere de Pablo
David Concha, Andy Escudero i Jaume Jardí sumen entre tots tres 8 gols i 5 assistències en la present campanya.
El Nàstic va començar la present temporada amb un evident problema en atac. L’equip destacava per la seva solidesa defensiva, però li costava incomodar als porters rivals amb arribades de perill clares.
Amb el pas de les jornades i l’arribada de les primeres derrotes, es va fer més evident que mai la necessitat de fer un pas endavant a l’hora de generar ocasions i augmentar la producció golejadora.
Així, Dani Vidal, davant la falta d’un killer en atac, ha dipositat la seva confiança en els seus homes més creatius i ha apostat per una mitjapunta de tres homes amb molta qualitat tècnica que, en els últims partits, han fet una passa endavant. Passat un primer tram en el qual es combinava entre un 4-4-2 amb dos puntes de llança i un 4-2-3-1, finalment el tècnic grana ha deixat a Pablo com a referència única centrant la posició d’Andy per darrere seu en una línia de tres amb l’objectiu que el joc d’atac grana passi per la seva prodigiosa esquerra enllaçant amb la sala de màquines.
Al seu costat, el reusenc Jaume Jardí s’ha guanyat un lloc a base de qualitat, agressivitat i xifres. La línia de tres la completa un David Concha al que li ha costat entrar. A l’extrem de Santander, tot i deixar bons detalls i sensacions, li faltaven unes xifres que, per fi a Las Gaunas, va trobar. Ara, amb el doblet contra el Logroñés i encadenant dues titularitats sembla que s’ha guanyat la confiança per gaudir de continuïtat i completar a línia.
Entre els tres ja sumen 8 gols (3 d’Andy, 3 de Jardí i 2 de Concha) i 5 assistències (2 d’Andy i 3 de Jardí), i, sobretot li estan aportant a l’equip aquest punt de qualitat i visió a tres quarts de camp necessaris per crear perill.
Amb la línia dels tres tenors al camp, a la banqueta queden altres opcions importants com Mario Rodríguez o Marc Fernández. El primer és un futbolista diferent, més ràpid i vertical, esdevenint un perfil valuós a l’hora d’aportar desequilibri per banda. Una alternativa que, tot i no comptar amb tants minuts, té un rol decisiu per a Vidal que l’usa com a comodí per revolucionar els partits als últims minuts. El segon, en canvi, aquesta temporada encara no ha pogut demostrar la seva qualitat a causa dels problemes físics i d’un inici de temporada difícil.