Marc Fernández: «Quan tot l’equip s’uneix per celebrar un gol fent una pinya, es mostra el que som»

Va estrenar el 2024 per la porta gran marcant el primer gol de la temporada. Com se sent?

«És el que es demana als jugadors de l’atac, que es marqui i, d’aquesta manera, ajudar a l’equip. És al que estic acostumat, però la veritat és que aquesta temporada m’ha costat molt obrir la llauna. Espero que aquest sigui el primer de molts més».

S’ha capficat durant la temporada per no poder estrenar-se?

«Havia tingut ocasions des de la primera jornada, però, per una cosa o una altra, la pilota no volia entrar. Al final és normal que t’acabis capficant. Els davanters vivim del gol. Però no ens hem de tornar bojos si no marquem. Fa temps que dic que signo no fer cap gol i que el Nàstic pugi a Segona. Si en marco deu i no pugem, els gols no tenen cap valor per a mi. El més important és el bé de l’equip, tot i que estic content d’haver trencat el gel».

Pensa molt en l’acció contra el Sestao River?

«Aquell dia vaig marxar frustrat perquè era una ocasió clara, pel minut que va ser i que suposava tres punts que tallarien la ratxa negativa que portàvem. Amb tot, també vaig tenir una clara contra l’Orihuela a la Copa del Rei i vaig marcar contra el Deportivo, tot i que l’àrbitre, pel que sigui, no el va donar. Al final, sentia que jo li devia alguna cosa a l’equip».

Què va passar exactament en aquella jugada?

«Arrossegava molèsties durant tota la setmana. En el moment que vaig driblar el porter del Sestao, vaig notar un crac a l’hora d’estirar la cama. Vaig sentir que m’havia trencat, però en aquella situació havia de rematar a porta, així que ho vaig fer com vaig poder».

Després d’aquella acció va haver de pronunciar-se per les xarxes per aclarir el que havia passat.

«Normalment no contesto a cap comentari de si fallo o gols o no. La gent és lliure a opinar el que vulgui mentre que no sigui una falta de respecte gran. Els aficionats hi tenen dret i, si no marco gols, amb més raó encara. Es va arribar a dir que si havia deixat tirat a l’equip o si el míster em va dir que no em quedés. Això no ho volia tolerar i em vaig pronunciar de bones formes perquè la meva intenció, sobretot, era mostrar que som un equip unit i que tots estem molt implicats».

Va coincidir la seva lesió amb la mala dinàmica de resultats. Com es va sentir?

«Els primers dies van ser fotuts. L’equip estava en una mala situació i jo volia ajudar als meus companys sobre la gespa, però no podia. En aquell moment, els membres del cos tècnic em van donar molt de suport i em van fer veure que era una peça clau al vestuari i que podia ajudar l’equip d’altres maneres. I així ho vaig fer. Ara, m’encarregaré de donar un cop de mà sobre la gespa».

Ara, com es troba físicament?

«Em trobo molt bé, no sabria dir si estic al 100%, però tinc molt bones sensacions els minuts que jugo. La lesió està més que oblidada. És veritat que a nivell de gols no he aportat el que s’esperava de mi, però he començat l’any amb bon peu i estic molt motivat per tornar més fort que mai».

Diumenge l’equip visita el camp del líder. Què espera del Celta Fortuna?

«Són jugadors molt dinàmics. Són forts al contraatac, tot i que tenen més d’una manera de fer mal. Serà un partit dur, però la clau és ser nosaltres mateixos. Amb tot, l’hem d’afrontar com un partit més. Són tres punts, així que ni serem campions si els guanyem ni tampoc ens enfonsarem si no ho aconseguim».

L’equip ha viscut aquesta temporada ratxes positives i negatives, però sempre s’ha mostrat unit.

«Vam tenir una ratxa de vuit partits sense guanyar i ni els jugadors hem dubtat de nosaltres mateixos ni del cos tècnic. Sempre hem estat units. Això es nota en les celebracions dels gols, són impossibles de fingir. Quan tot l’equip i la banqueta s’uneix formant una pinya per celebrar un gol mostra el que som, una família que treballa amb un objectiu comú. Aquest és un dels pilars necessaris per assolir l’ascens».

S’ha demostrat que a la Primera Federació triomfen els equips que troben un balanç entre dinàmiques positives i negatives.

«L’any que vaig pujar amb l’Andorra, va arribar un moment que vam perdre contra el Villarreal B i estàvem a quinze punts. Al final, vam pujar líders amb quatre punts d’avantatge. La clau és arribar als últims deu partits entre els vuit primers classificats. Si això passa, tindrem opcions per a tot».