Nàstic-Deportivo: una jornada de categoria superior

Ahir es va viure al Nou Estadi Costa Daurada una jornada de categoria superior. Els partits duren noranta minuts, però el Nàstic-Deportivo ja feia una setmana que havia començat. El caliu de partit especial s’havia començat a crear a les xarxes en l’esperat enfrontament entre els dos millors equips de la categoria. Primer, els dos conjunts van xocar a les xarxes socials, a través dels seus seguidors. Es va crear una sensació de no voler perdre’s un partit crucial, malgrat que no sigui així a la classificació, i, des de dimecres, les entrades ja estaven exhaurides.

Ahir, en el dia D, l’ambient al Nou Estadi Costa Daurada va començar a caldejar-se des de més d’un parell d’hores abans que l’àrbitre xiulés l’inici del duel. Se sabia que aquest seria un partit especial quan, tot i l’antelació, ja hi havia retenció a els accessos a la Vall de l’Arrabassada, tant per la nacional com per la Via Augusta. De fet, els guals dels camins al voltant del Nou Estadi Costa Daurada començaven a omplir-se de vehicles. Aquests eren els dels conductors més murris que volien evitar el col·lapse posterior, però cap d’ells es podia avançar a una retenció que castigaria a tothom per igual. Amb tot, els intrèpids que van decidir avançar-se per arribar d’hora a l’estadi van obtenir el premi de poder aparcar, perquè qui va tenir el desencert d’arribar una o mitja hora tard es va trobar els accessos tallats per la Guàrdia Urbana perquè els pàrquings estaven complets. Dies com aquests fan que un alci una cella per pensar com s’ho farà la gent per poder anar a veure el Nàstic amb el seu vehicle quan les obres del PMU-34 estiguin en marxa i el que és ara el gran pàrquing del dia de partit es converteixi en un altre edifici de formigó i una zona, previsiblement, pintada de verd. I més encara tenint en compte l’absència dels autobusos especials de dia de partit.

Una vegada a les portes del Nou Estadi Costa Daurada es podia sentir en l’aire el xup-xup de la prèvia del partit. En la zona, tenyida de grana amb petites taques blaves representades per l’afició del Deportivo, se sentia la remor nerviosa d’alabances i anàlisis precises de l’equip rival per part dels aficionats i, finalment, les ineludibles porres de com acabarà l’encontre. Els voltants del Nou Estadi sumaven progressivament més protagonistes, perquè el degoteig d’aficionats era constant. D’aquesta manera, es va començar a formar una imatge que representava més que Tarragona. L’escut del Nàstic va més enllà que la mateixa ciutat, i és que ahir es van unir habituals i primerencs que arribaven des del Vendrell i les Terres de l’Ebre, així com Cambrils, Vila-seca i dels barris tarragonins. Tots aquests vestits de grana per animar l’equip del seu cor. D’altra banda, també es feia notar l’afició visitant. El duel no seria especial de no comptar amb un ampli suport de deportivistes. Més d’un miler de seguidors del club blanc-i-blau van visitar el Nou Estadi Costa Daurada per donar suport al seu equip. A les portes de l’estadi, la calma i la complicitat regnaven, les disputes es van ajornar fins a arribar a l’interior del recinte amb el partit en marxa.

Aquesta calma tensa es va trencar amb l’arribada de l’autobús del Deportivo. Els aficionats del Nàstic no van trigar a donar-los la benvinguda amb càntics i crits. Aquest va ser l’últim ingredient per crear un partit com cap altre aquesta temporada.

De fet, l’entrada va ser d’absolut rècord. 13.873 espectadors van omplir les graderies del Nou Estadi. Aquesta xifra entra en el top 3 entre el final del play-off d’ascens a Segona contra el Huesca l’any 2015 i el partit de casa contra l’Osasuna l’any 2016 quan el Nàstic es jugava l’ascens a Primera Divisió.

Just abans del xiulet inicial, el Nàstic va tenir amor en el futbol. Una parella alemanya es va declarar matrimoni durant l’escalfament inicial, fet que va acabar amb el ‘sí’ i l’ovació del públic de l’estadi i amb el protagonista besant l’escut del Nàstic de la seva samarreta i també la gespa de l’estadi. Al Gol de Muntanya, la penya Orgull Grana va preparar un tifo representant la Vidalneta avançant els seus competidors en el camí a Segona Divisió, el ‘Camí a la Glòria’ es podia llegir a la pancarta.

Quan la pilota va començar a rodar sobre la gespa, les graderies del Nou Estadi Costa Daurada van acompanyar el seu equip des del primer minut rugint diferents càntics per donar alè al seu equip i també protestant les decisions arbitrals. A més, van aparèixer quan l’equip més els necessitava, quan el Deportivo es va avançar en el marcador, per aixecar el seu equip de terra amb el seu escalf i van acabar celebrant amb eufòria el gol de Pablo Fernández, fent vibrar tot el Nou Estadi Costa Daurada. Finalment, com el seu equip, es van quedar amb ganes de més, però es va el resultat més important va ser el vincle i la comunió que es va mostrar entre equip i afició. Aquesta unió que té un mateix destí, l’ascens a Segona, i tot l’aficionat grana ja està dins de la Vidalneta.