Ander Gorostidi demana pas per ser un jugador important a l’onze de Dani Vidal

La baixa d’Óscar Sanz en aquest últim tram de la temporada va posar Dani Vidal en un dilema al mig del camp. El tècnic havia de decidir entre Marc Montalvo i Ander Gorostidi i el basc va ser l’escollit per vestir-se de curt des del primer minut. Aquesta decisió la va fer bona el mateix jugador amb una exhibició.

El duel contra el Cornellà del darrer dissabte no va ser el més brillant de la temporada en termes generals, però el migcampista basc va voler ser el protagonista entre el caos grana. En els primers minuts de partit, el basc va tenir una ocasió des de l’interior de l’àrea que, amb millor fortuna en el remat de volea, podria haver significat el 0-1.

A la segona meitat, Gorostidi va ser un dels encarregats de fer un pas endavant per sacsejar l’equip. De les seves botes van sorgir les dues ocasions més clares del partit. El recital va començar quan va interceptar una pilotada al mig del camp i, a més d’evitar que sortís fora, va enviar una assistència cap a Pablo amb l’exterior de la bota en un forat entre el mur del Cornellà que només va veure ell. Poc minuts després, també va filtrar l’esfèric entre els defenses amb una pilota picada que Mula no va arribar a caçar per ben poc.

En el seu millor moment, però, va haver de ser substituït quan va notar molèsties. Malgrat això, Dani Vidal va confirmar que només va ser un ensurt: «Sentia sobrecàrregues típiques d’un jugador que no sol completar els 90 minuts i si un jugador no està al 100%, el substituïm», va destacar. Vidal també va aprofitar per assenyalar el bon rendiment del basc: «Fa moltes setmanes que fa bons partits. Normalment, l’utilitzem com a 10 i ens ha aportat múscul a la medul·lar».

Malgrat donar els tres punts amb un autèntic golàs contra el Barça Atlètic al Nou Estadi, Gorostidi s’ha hagut d’adaptar per acumular minuts. En el joc de trons del Nàstic al mig del camp, el basc va començar la temporada a la cua de prioritat, sent superat per Borja Martínez, Marc Montalvo i Óscar Sanz. De fet, és el menys utilitzat dels quatre amb 812 minuts i només sis partits com a titular. 

Després de cobrir sense destacar la baixa de Montalvo en el primer tram de temporada, Dani Vidal va trobar el seu forat per brillar com a 10. Gorostidi va agafar el paper d’Andy Escudero en una posició més avançada i, amb aquesta llibertat, el seu múscul i moments de lucidesa en atac, el van convertir com una opció més que òptima. De fet, contra l’Arenteiro va ser titular formant un triple pivot a la medul·lar i el resultat va ser el domini grana en un camp difícil.

Després d’una primera temporada grisa, el basc s’ha pres aquest segon any com una nova oportunitat per demostrar del que realment és capaç. La realitat és que Ander Gorostidi està demanant pas per ser un home important i s’ha endollat en el tram més important.