Futbol
El Nàstic té nervis d’acer: l’equip fa un pas endavant en situacions de pressió
Els tres punts i l’average aconseguit contra la Ponferradina va mostrar de nou que l’equip respon davant les exigències
Els jugadors del Nàstic durant una de les accions del partit contra la Ponferradina.
El Nàstic ha entrat aquesta setmana en els darrers dos mesos de competició. Entre abril i maig els de Dani Vidal jugaran vuit partits per establir-se a la classificació i competiran per tancar la temporada a finals del mes que bé en primera posició o si hauran de jugar un mes més en el play-off d’ascens a Segona Divisió. Els grana tenen al davant un calendari marcat amb tres duels directes més contra equips de la zona noble, però si una cosa ha demostrat aquesta temporada i es va confirmar diumenge és que l’equip respon davant la pressió.
El duel contra la Ponferradina va valer més que tres punts. La victòria al Toralín obre una oportunitat al conjunt de Dani Vidal per mantenir-se viu en la lluita per l’ascens directe, que se situa a quatre punts, a la mateixa distància que el cinquè classificat, tot i que amb l’average guanyat al conjunt del Bierzo, tècnicament, els grana estan a cinc. Era un encontre important per venir després d’una dura derrota a casa, perquè es jugava amb un rival directe a la zona noble i perquè el Deportivo ja havia fet la seva feina guanyant al Cornellà.
En el pitjor dels escenaris, una derrota a Ponferrada hauria deixat el Nàstic a tres punts de sortir del play-off i a set del Deportivo, una distància ja insalvable. L’equip, però, va respondre i va mostrar una millor versió que la vista contra l’Unionistas per recompondre’s d’uns deu primers minuts dolents, portar l’encontre al seu territori dominant l’esfèric i l’estil de joc i, finalment, tancant-se sòlidament en defensa per mantenir l’avantatge.
Aquesta no és la primera vegada que l’equip reacciona en moments límit. El més notori va ser el duel contra el Tarazona al Nou Estadi Costa Daurada en el qual l’equip va saber salvar el partit i Dani Vidal a la banqueta grana amb un gol de Mario Rodríguez en el 98’. Dues setmanes abans, també va reaccionar quan, després de sumar set partits consecutius sense guanyar, va esclafar per 3-0 a una Cultural Leonesa que, llavors, arribava a Tarragona com a líder absolut de la categoria.
A l’hora d’enfrontar-se contra equips de la part alta, el Nàstic també va saber guanyar amb ofici contra el Celta Fortuna, que es trobava en plena ratxa de victòries, i també va ser el primer equip en sumar tres punts al camp de l’Arenteiro, jugant amb autoritat contra un rival que sempre havia marcat a casa i que llavors es va quedar en blanc.
Finalment, malgrat no poder sumar els tres punts, el Nàstic també va realitzar una de les seves millors versions en la «final» contra el Deportivo en el Nou Estadi. Llavors, davant un escenari amb gairebé 14 mil espectadors, l’equip va anul·lar l’actual líder, el Deportivo, que va saber esgarrapar un punt. Diumenge, els grana tenen el deure de tornar a mostrar aquesta versió contra el Fuenlabrada i tornar a guanyar davant l’afició un mes i mig després de la darrera contra el Real Unión.