Cop de calor a Tarazona (1-0)

El Nàstic va ser frenat a Tarazona. El tècnic local Molo va planejar un partit de xoc amb una defensa rocosa i va aconseguir desbaratar els atacs d’un Nàstic que es va mostrar incòmode en un duel afectat per les altes temperatures a Tarazona. Els grana gairebé que no van poder crear ocasions des de l’interior de l’àrea perquè la pressió rival impedia progressar als tarragonins. 

El Tarazona va aprofitar un forat a la represa per matar el duel amb un gol de Liberto. Amb el marcador a favor, els aragonesos van saber rematar el duel des de la defensa per deixar al Nàstic gairebé fora de la lluita per l’ascens directe, perquè els grana són ara a sis punts del Deportivo.

S’esperava que el partit fos un xoc entre dos equips amb necessitats i bones dinàmiques i la forta calor a les 16 hores a Tarazona i la pressió local va acabar de configurar l’escenari com el d’una batalla. El conjunt local va començar millor. 

En els primers minuts va posar a ratlla el Nàstic amb contundència en defensa i es va fer càrrec dels atacs. De fet, en menys de deu minuts Alberto Varo ja va haver de volar per aturar la primera ocasió del Tarazona. 

Marc Trilles liderava una defensa de cinc que posava les coses molt difícils al Nàstic i, amb els grana desactivats en atac, les ocasions eren pels locals. A l’altra part del camp, els de Dani Vidal també es van mostrar segurs, tot i que la intensitat dels locals va obligar als centrals grana anar al límit. D’aquesta manera, Trigueros va veure una groga ben aviat que el va condicionar la resta del partit.

En un duel es va alentir. Amb les dues defenses brillant, les ocasions es van reduir, però va ser el Tarazona qui les va tenir amb un remat des de la frontal d’Amoah.

Per part del Nàstic, el primer remat a porteria no va arribar fins a la mitja hora de partit. Una centrada de Joan Oriol en un servei de banda va acabar amb una centrada d’esquena de Tirlea que va rematar de Pablo Fernández de volea que va sortir per sobre la porteria de Carraso.

La primera va servir per donar ales al Nàstic i, poc a poc, els grana van emprendre el vol i van millorar en atac. Jaume Jardí va ser l’home escollit per generar perill i va tenir una de les accions més clares de la primera meitat. Tirlea va recuperar una pilota a la frontal i Jardí, en veure el porter avançat, va provar el remat directe per sorprendre a Carrasco, però la pilota va sortir fora per ben poc.

Els grana va acabar millor la primera meitat, però les sensacions no eren les millors perquè no eren capaços de crear jugades amb criteri i, d’aquesta manera, va trobar a faltar Borja Martínez.

El descans li va venir millor al Tarazona. L’extrem, Liberto, es va convertir en tot un maldecap per la defensa del Nàstic. Poc a poc, el Tarazona guanyava terreny i el gol no va trigar en arribar. San Emeterio va controlar un canvi d’orientació rival per després sorprendre Joan Oriol amb una centrada gairebé al primer toc. La pilota va anar al primer pal i allà va aparèixer Liberto com un llampec per enviar la pilota al fons de la xarxa per l’escaire.

Amb el marcador en contra, Dani Vidal va buscar capgirar la dinàmica amb l’entrada de Santamaría i Escudero, però simplement al Nàstic no li sortia res. La pressió local va impedir cap mena de progressió per part dels grana ni tampoc va acompanyar l’encert. 

Les passades, precipitades, no connectaven ni tampoc els controls, perquè moltes possessions morien en el mateix moment que tocaven les cames d’un jugador grana.

El Tarazona també jugava les seves cartes per fer passar els minuts amb caigudes i lesions oportunes. El Nàstic va buscar l’empat a la desesperada i, fins i tot, Pablo va acabar a terra dins de l’àrea per un doble placatge. Era penal, però, òbviament, l’àrbitre no va veure res. Amb aquesta punxada, el Nàstic veu com el Deportivo s’escapa a 6 punts i la Ponferradina s’apropa a un.