A Tarazona, com a casa

El Nàstic no va estar sol en la derrota contra el Tarazona d’ahir. Uns 300 nastiquers van ser presents a l’estadi Municipal i els seus crits d’ànims no es van aturar en tot el partit. En unes graderies provisionals, amb el sol de cara i una calor aclaparadora durant els 90 minuts del duel, els seguidors del Nàstic van convertir el camp aragonès en el Nou Estadi.

Tarazona era un desplaçament a mitjana distància i uns 300 aficionats grana van decidir emprendre un viatge per donar suport al seu equip en un partit que era clau. Els nastiquers van patir la derrota amb dolor, protestant i animant per parts iguals durant els 90 minuts, però, quan l’àrbitre va xiular el final, només van haver-hi aplaudiments per als seus guerrers. Tarazona va ser un desplaçament atractiu. Les tres hores de distància des de Tarragona van facilitar l’expedició dels nastiquers. Alguns van anar-hi amb els autobusos grana, ja que en van sortir dos des de la ciutat, i l’anada va ser tota una festa.

D’altres, com és el cas del Miquel i els seus amics, van decidir anar-hi pel seu compte en un cotxe ple per «compartir despeses de gasolina». A més, també van triar l’opció econòmica, perquè es van emportar un entrepà per la prèvia. Els que van aprofitar per fer turisme gastronòmic es van trobar en els carrers Virgen del Río i Fueros de Aragón, on també hi havia aficionats del Tarazona, però l’ambient era tranquil i de germanor, intentant passar la calor amb gots de cervesa i amb el transistor engegat, comentant la victòria del Deportivo. Finalment, aquesta Marea Grana va viure una derrota, però no serà l’última final a domicili del Nàstic i l’equip sap que no caminarà sol.