Unai Dufur: «Hem aconseguit el ‘play-off’, però això no implica que ara ens relaxem»

El play-off ja està aconseguit matemàticament. El vestuari es treu un pes de sobre?

«Una mica sí. Es treu un punt de pressió, però això no vol dir que ara ens haguem de relaxar ni molt menys. El nostre objectiu és arribar al play-off en segona posició, així que ens queden dos partits importantíssims. Són dues finals i la primera és aquest dissabte contra el Barça Atlètic».

Ara que ja es té el play-off assegurat, des del vestuari es mira de reüll a l’altre grup per analitzar possibles rivals?

«A mi m’agrada molt el futbol i això fa que vegi molts partits de l’altre grup. Sabem els equips que ara lluiten per entrar al play-off, però encara és massa aviat per fer càlculs, perquè no sabrem quin equip ens tocarà fins a la darrera jornada, perquè ara mateix podem quedar des de segons a cinquens».

La segona posició depèn de guanyar el Barça Atlètic dissabte.

«Sí, tot apunta que el guanyador d’aquest duel serà el que quedi com a subcampió. Nosaltres els empataríem a punts, però els guanyaríem en el gol average així que ens posaríem per davant i acabaríem la temporada depenent de nosaltres mateixos contra el Rayo Majahonda al Nou Estadi Costa Daurada».

L’ambient de final es fa més evident amb la Marea Grana. Es preveu un gran desplaçament de l’afició per animar a l’equip al Johan Cryuff.

«L’afició ha estat amb nosaltres durant tota la temporada i això es nota. Hem tingut la sort de tenir els desplaçaments més curts en els últims partits de la temporada i això es va notar a Sabadell i es notarà contra el Barça Atlètic. Mobilitzar tanta gent durant tota la temporada és tot un premi per a nosaltres i sé que el suport dels aficionats també serà clau».

Després d’acumular dues titularitats de forma consecutiva contra el Sabadell i l’SD Logroñés, com se sent a nivell personal?

«La veritat és que molt bé. Feia molt de temps que no jugava de titular i ho estic gaudint. La realitat és que, tot i que cada dia entrenes al màxim i et sents bé de nivell, el fet de no poder jugar tant com t’agradaria comença a minvar una mica mentalment i et fa sentir que potser no vals tant com creus. Aquests partits m’han omplert les piles al màxim de nou i han servit per agafar bones sensacions».

La posició de central té les seves particularitats. Entre aquestes hi ha la de sortir sempre a la foto quan hi ha una errada que acaba en gol. Com se sent després del duel contra la Cultural Leonesa?

«Al final, els centrals i els porters estem sempre en el centre de les mirades per a les coses bones i per a les dolentes. Qualsevol pas en fals o qualsevol error de posicionament pot acabar en gol, i això també et pot acabar desestabilitzant. No vaig fer un bon partit contra la Cultural Leonesa, així que em vaig esforçar al màxim per millorar. Crec que, contra el Sabadell i contra l’SD Logroñés vaig aconseguir mostrar el nivell que jo volia».

Enguany, la posició de central està molt competida amb Nacho González i Pablo Trigueros. Com viu la competència?

«L’equip ha tingut molt bona sort i jo una mica de mala sort perquè és més difícil entrar. Deixant les bromes de banda, tant Nacho com Trigueros estan en un nivell altíssim i crec que el fet que jo els vulgui superar en cada entrenament és beneficiós per a ells i per a mi. Ens exigim molt els uns als altres. No es pot badar en cap entrenament perquè sempre hi ha un company preparat per agafar l’oportunitat quan apareix. Al final, el més important és això, estar al màxim nivell quan el míster et necessita, perquè sempre poden haver-hi lesions o sancions».

Què té aquest Nàstic per ser el millor equip de la categoria defensivament?

«Doncs el fet d’haver treballat en una bona línia des del juliol. Som un equip amb un compromís molt alt en la nostra forma de jugar. Això és així des del davanter fins al porter. Pressionem molt, tal com ens exigeix el tècnic i aquesta és una feina diferencial que també ajuda a tenir un bloc defensiu més sòlid. En definitiva, el fet de ser els menys golejats és la conseqüència de molts encerts, no només és la tasca de la defensa i el porter».

Aquesta defensa es posarà a prova contra el Barça Atlètic, un dels equips més golejadors de la categoria. Espera un duel similar al del Celta Fortuna?

«Sí, és un equip de gent jove amb molta velocitat. Tenen un nivell tècnic molt alt i, al final, no deixa de ser el Barça, tenen són jugadors amb un gran potencial. Ens exigiran molt en defensa, sobretot per la seva gran mobilitat en atac. Haurem d’anar amb compte a l’hora de pressionar perquè no ens desestabilitzin i trobin forats per on fer-nos mal».

Si una cosa ha mostrat el Nàstic aquesta temporada és una millor versió quan juga amb grans equips.

«Sí, aquesta temporada, quan ens hem trobat a equips que ens juguen de tu a tu, hem jugat molt millor que contra els de la part baixa. Amb tot, no ens podem confiar, els hem d’exigir al màxim i portar el partit al nostre terreny. No els hem de deixar estar còmodes en cap moment».

En aquest tram de la temporada és més important el resultat que les bones sensacions a nivell de joc?

«Ara mateix les dues coses són importants. Si guanyem podem quedar segons i entrar al play-off en aquesta posició i això no té res a veure en entrar cinquè. També és important arribar en bona dinàmica, perquè el fet d’arrossegar bons resultats i bones sensacions fa que estiguis més endollat i la feina del dia a dia és més amena».

En cada partit i en cada entrenament es nota que la unió en el vestuari és molt gran. Això és un aspecte a tenir en compte?

«Sí. Es nota des de la primera setmana de pretemporada. Hem format un grup humà molt bo. Som una família, hi ha molt bon ambient i això ens ha ajudat també durant la temporada».

Va ser un dels primers jugadors en arribar al Nàstic durant el mercat d’estiu. Esperava aleshores haver completat el primer objectiu del play-off a dues jornades d’acabar la lliga?

«Vaig arribar a Tarragona sabent que el Nàstic és un equip històric a la categoria. Sabia que podíem estar competint a la part alta de la classificació i això és el que hem fet durant tota la temporada. Quan em va arribar l’oferta, no vaig dubtar. El Nàstic és un equip que està cridat a competir per coses boniques».

Va passar de competir en el filial de l’Osasuna al Nàstic. Quins canvis ha notat?

«No té res a veure el fet de jugar en un filial amb un equip com el Nàstic. Primer perquè un filial no deixa de ser un segon equip d’un altre que juga en una categoria superior. Això fa que es tingui menys pressió perquè els objectius com el de l’ascens no són tan prioritaris. En un equip com el Nàstic estàs més en el centre de totes les mirades i hi ha més pressió».

Aquesta temporada ja ha viscut de primera mà el que significa la pressió de jugar en el Nàstic.

«Sí, hem passat tota la temporada a la part alta, però també hem viscut moments difícils. Això també és part del futbol, és bonic haver de viure-ho i, sobretot, saber-se aixecar quan fa falta».

Te puede interesar: