Pol Domingo: «Som conscients de la responsabilitat que carreguem i ens deixarem la vida per assolir l’objectiu»

Després del gran partit executat contra el Barça Atlètic, amb quines sensacions es queda?

«Després de la victòria vam quedar molt satisfets. Era un partit molt important i guanyar, i més de la manera que ho vam fer, ens ha donat molta força i ànims de cara al darrer partit de lliga, que és el més important. Encara hem de certificar la segona plaça, així que ens toca enfocar-nos al 100% en el duel de dissabte sense pensar més enllà. És el partit més important de la temporada».

Malgrat el darrer gol, el partit va ser rodó. L’equip va recuperar l’essència que ha demostrat en anteriors victòries aquesta temporada. I ho ha fet en el millor moment.

«Al final hem treballat durant tota la temporada per poder executar partits com el del darrer dissabte. L’equip va ser intens, vam fer molt bones pressions, vam recuperar pilotes a camp contrari i vam ser verticals. Això és el que tractem de fer en cada partit i l’equip que hem demostrat ser quan donem la nostra millor versió».

És important donar importància a les bones sensacions per davant dels resultats finals? 

«Arribar amb bones sensacions al final de la temporada és molt important. I més per afrontar el darrer partit i després el play-off. Hem d’allargar la bona ratxa que hem aconseguit amb una bona victòria aquest dissabte».

Fa dos anys, el Nàstic es jugava el bitllet al play-off contra el Sevilla Atlético. El Nou Estadi Costa Daurada estava completament ple i va ser l’encarregat de marcar el gol de la victòria.

«Ja han passat dos anys... Va ser un moment únic i inoblidable per mi. Si tanco els ulls, encara puc sentir els crits de l’afició i la celebració del gol. Veure l’estadi totalment ple, per un jugador com jo, que ha viscut el Nàstic des de molt petit, és increïble. Marcar aquell gol és un record que mai oblidaré».

Aquest dissabte s’espera una jornada igual d’intensa. Com veu el duel per acomiadar el Nou Estadi de la lliga?

«Crec que la gent s’identifica molt amb el nostre joc, amb els jugadors i el cos tècnic. Esperem una bona entrada, per a nosaltres els tres punts són essencials i l’afició ens dona molta força».

 A més, durant el play-off s’instal·larà una pantalla gegant al Parc del Francolí. Com veu la iniciativa? 

«Veure tanta gent involucrada a l’equip i que l’Ajuntament tingui aquestes iniciatives és motiu de celebració. Moltíssima gent està il·lusionada i que els que no es puguin desplaçar puguin gaudir plegats del partit és molt especial».

Es podria dir que el duel contra el Rayo Majadahonda és el primer partit del play-off?

«Sí, és el més important de la temporada. Tindrem molta gent a l’estadi i hem d’aconseguir els tres punts per certificar la segona posició i acabar la temporada amb bones sensacions. Ens hi juguem els avantatges que ens donaria quedar segons, que són jugar els duels de tornada en un Nou Estadi Costa Daurada ple, amb tothom donant suport i també que en cas d’empat, el segon és el guanyador».

«El futbol va ser molt injust, però ara tenim l’oportunitat de girar la truita»

Li deu una el futbol al Nàstic després de Vigo?

«Sí. Mereixíem molt més en aquell partit i crec que el futbol va ser molt injust amb nosaltres. Ara tenim una nova oportunitat per girar la truita a la situació desagradable de Vigo i ens ho deixarem tot sobre la gespa per aconseguir-ho».

Com arriba l’equip al final de la temporada a nivell de mentalitat?

«En plena forma. Tenim jugadors veterans i tots volem el millor futur per a l’equip. Tenim clar el nostre objectiu i la responsabilitat que tenim en aquest play-off. Portem la il·lusió del club i de la ciutat i ens hi deixarem la vida per assolir l’ascens».

Enguany també és especial perquè va sumar els cent partits amb el primer equip del Nàstic.

«És un motiu d’orgull. Al darrere d’això hi ha molt treball, molt entrenament extra i molts sacrificis. Estic molt content d’haver arribat i ara he de gaudir el moment».

Recorda quan va aterrar al club?

«Perfectament. Jugava a futbol sala al meu poble, la Pobla de Montornès. El Nàstic va venir a fer unes proves i el meu germà, un amic i jo hi vam participar. Recordo perfectament com ens van convocar als tres per donar-nos la notícia que érem jugadors del Nàstic. És un dels dies més feliços de la meva vida. Jugar al club de la teva ciutat, al club referent de la província, era emocionant i, llavors, veia molt llunyà el primer equip. Ara, he arribat a cent partits i espero que en siguin molts més».

Et pot interessar: