Gorka Santamaría: «Les coses boniques s’aconsegueixen entre afició, jugadors i ciutat»

Quin record té de la batalla a Ceuta del diumenge? 

«Em vaig trobar el que pensava. L’any passat ho vaig viure dues vegades i sabia que seria un ambient molt hostil. Vaig tractar de transmetre això a la plantilla i vam estar preparats. Tenen una afició que apreta molt i un equip que et sotmet al seu estadi. Va ser complicat, però vam plantar-los-hi cara i ens vam emportar un bon resultat a Tarragona».

El Nàstic va demostrar una nova virtut aixecant el resultat en dues ocasions.

«Vam arrencar bé, i vam tenir el primer gol de cara aviat, però van ser ells qui van marcar abans del minut 10 i això els va fer créixer. Nosaltres no estem acostumats a veure’ns per darrere en el marcador però ens vam refer bé i vam donar cara. Quan millor estàvem ens van fer el segon amb un centre lateral quan, normalment, aquestes situacions les tenim controlades. Fins i tot, el Ceuta va tenir el 3-1, però no ho van aconseguir i, sumat a l’expulsió, vam poder aprofitar els seus errors per empatar el duel».

Com es prepara la setmana amb la tornada a l’horitzó?

«Com el que és, una setmana en la qual tenim la temporada en joc, però es viu com una més i amb la mateixa il·lusió que la resta. El que ens ha portat fins aquí és el treball i no ho canviarem ara».

S’espera una bona entrada diumenge. És un al·licient més per a l’equip?

«Sí. Tenim a Tarragona amb nosaltres i volem tornar l’afecte que ens han donat durant aquesta temporada. Volia agrair especialment als valents que es van desplaçar a Ceuta, vam sentir el seu escalf».

El Parc Francolí va vibrar amb el Nàstic amb la pantalla gegant. Quan estàveu a Ceuta vau estar atents al que es vivia a Tarragona? 

«Sí. Les coses boniques s’aconsegueixen entre afició, jugadors i ciutat. Quan ens van ensenyar les imatges de la pantalla i de tothom celebrant el gol de l’empat amb emoció va ser una bogeria. El nostre objectiu és que això es repeteixi més vegades i, tant de bo, que puguem aconseguir el premi gros amb l’ascens a Segona Divisió».

Com es troba a nivell personal?

«Amb molta confiança. Estic treballant molt bé, tot i que és veritat que estic gaudint de menys minuts dels que m’agradaria. Tinc la confiança que puc donar alguna cosa important a l’equip i a tota la gent que m’ha donat suport. M’esforço molt perquè, al final, el meu futur i el de la meva família depèn d’això. Soc un jugador que, si té minuts, és capaç de generar ocasions i, per això, cada vegada que surto al verd intento donar el meu màxim nivell». 

Aquesta temporada encara no s’ha pogut estrenar. En el moment dels partits decisius, assolir-ho ara és més clau?

«Si al principi de la temporada em diuen que he de jugar els minuts que estic jugant i aconseguir el gol de l’ascens, doncs segurament ho signaria jo i tots els davanters. M’hauria agradat que la temporada s’hagués donat d’una altra manera, però ha sigut així i ja està. Ara, està a les meves mans que, en els minuts que pugui tenir, canviï la trajectòria i aconseguir el gol». 

L’últim ascens del Nàstic va ser el 2015, el mateix que el seu. Què recorda d’aquell ‘play-off’ amb el Bilbao Athletic?

«Va ser duríssim. El recordo com el més especial de la meva vida, jugant per l’ascens a San Mamés amb més de trenta mil persones, guanyant 2-0 i marcant el doblet. Tinc les ganes i la il·lusió de repetir aquesta sensació». 

També, com el Nàstic a Vigo, va patir un ascens frustrat amb el Badajoz contra l’Amorebieta.

«Sí. Sempre he dit que el futbol et dona una alegria i cent cops de bastó. Per desgràcia, aquell any, quan semblava que estava tot encarrilat, vam caure. Jugàvem contra l’Amorebieta al nostre estadi i va ser llavors quan vam perdre el primer i últim partit de la temporada a casa, davant de tota la nostra afició. Això em va fer aprendre que, malgrat que tenim aquest avantatge ara, he dit als companys que no podem sortir a especular. Malgrat que l’empat ens valgui, si sortim pensant amb l’empat, acabarem perdent. Hem de sortir a guanyar, amb el mateix esperit que hem tingut tot l’any, no podem especular».

Dos ascensos el mateix any i dues frustracions. El futbol li deu una alegria tant al Nàstic com a Gorka Santamaría?

«No soc supersticiós, però la veritat és que el futbol ens deuen unes quantes alegries. Fa molt de temps que tots dos ho esperem i confio plenament que aquest any arribaran».

Et pot interessar