El camí cap a la remuntada del Nàstic el marca el duel a casa contra el Ceuta

El Nàstic de Tarragona haurà de guanyar-se l’ascens a Segona Divisió al Nou Estadi Costa Daurada. Els de Dani Vidal van sortir vius de Málaga, però la derrota els obliga a guanyar a Tarragona per pujar. Amb tot, això no canvia res els plans del tècnic tarragoní, perquè, en cas d’empat, l’estratègia hagués estat la mateixa. El Nàstic sap que no pot jugar a especular. Ja ho va demostrar contra el Ceuta amb un triomf per 2-1, quan l’empat era suficient per classificar-se. De fet, aquest segon partit marca el camí que ha de seguir l’equip per assolir la remuntada.

És molt difícil que el Nàstic repeteixi un mal resultat dues vegades contra el mateix equip. Durant aquesta temporada, únicament l’Unionistas de Salamanca ha sigut l’equip que ha guanyat els dos enfrontaments contra els tarragonins. La resta de rivals no han estat capaços de superar els grana ni a nivell de joc ni en el resultat. De fet, tot el contrari, el Nàstic sol pujar el nivell i es mostra més dominant, com va mostrar contra el Deportivo i el Ceuta.

En la darrera eliminatòria, els de Dani Vidal van patir de valent a l’Alfonso Murube. La maquinària ofensiva del conjunt nord-africà va aconseguir esquerdar el mur grana amb velocitat i joc associatiu. De fet, si no fos per Gorostidi al temps de descompte, el Nàstic també hauria caigut per 2-1. De fet, el paral·lelisme continua amb l’enemic públic: el davanter centre. El Ceuta tenia a Rodri Ríos, la bèstia negra que sempre amarga l’existència als grana i, a Ceuta, ho va tornar a fer. Amb un doblet, Ríos va superar tant a Nacho com a Trigueros en el primer assalt. 

Amb tot, això va canviar completament a la tornada. El killer gairebé no va engaltar cap pilota. La defensa grana el va aïllar durant tot el partit. Però va demostrar que per aturar un davanter total com ell, es requereix màxima concentració des de l’inici fins al final, perquè, en una desconnexió d’Alberto Varo i Marc Fernández en defensa, Ríos ho va aprofitar per fer el 2-1. El Nàstic va defensar el resultat i va classificar-se a la final. Ara, repetir aquest 2-1 a casa també beneficiaria a l’equip, però per certificar l’ascens hauria de passar pel patiment de la pròrroga. Si es vol tranquil·litat i acabar en els 90 minuts, el Nàstic haurà de guanyar per dos gols de diferència.

A banda de la defensa, el Nàstic va fer un pas endavant en tot el conjunt. Amb l’empenta de l’afició grana a favor seu, l’equip va dominar i va fer minúscul al Ceuta a la primera meitat, fet que va permetre un 2-0 matiner. L’objectiu de Dani Vidal és mantenir aquesta estratègia, colpejant primer i aviat per ficar la por al cos dels malaguenys. Això sí, evitant el nerviosisme de la segona meitat.

Dissabte, el Málaga va mostrar les seves armes i totes eren dirigides cap al mateix home: Roberto Fernández. El de Puente Genil va marcar un doblet, un d’ells de penal, per assolir els 5 gols totals en 3 partits de play-off, tota una barbaritat. Amb tot, el Málaga va tenir poques ocasions amb un altre protagonista, així que si s’atura a Roberto, el Nàstic guanyarà en tranquil·litat perquè, a la Rosaleda, en tres ocasions va marxar de la marca de Nacho i Trigueros.

Dani Vidal va prometre un pas endavant i contra el Ceuta va demostrar que és possible. Ara, toca treballar per fer de la promesa una realitat i assolir l’ascens a Segona Divisió amb l’afició.

Et pot interessar: