Dani Vidal: «La remuntada va començar el darrer dissabte i la culminarem amb els nostres»

Com viu la setmana del darrer partit de la temporada?

«És l’últim partit, en el que ens ho juguem tot, però, com he anat dient les darreres setmanes, l’afrontem com un més. Estic satisfet de com ha anat l’any. Hem sigut un equip molt regular i competitiu i, d’aquesta manera, intentem seguir les mateixes rutines del dia a dia. No hem de tocar res, simplement preparar el duel com la resta d’aquesta temporada. Començar a fer coses noves crec que seria un error per la nostra part».

Al final, l’objectiu de pujar a Segona Divisió es resumeix en una victòria a casa.

«Sí, només hem de tornar a fer el que hem realitzat pràcticament sempre a casa, guanyar. Sabem que tindrem el suport de l’afició amb nosaltres i tant l’equip com el cos tècnic està convençut que farem un bon partit i posarem en dificultats al rival. Tothom està posant de la seva part, afició, jugadors i club. Noto un optimisme important i entre tots ho aconseguirem».

Què és el que primer va pensar després que l’àrbitre xiulés el final a la Rosaleda?

«Vaig tenir unes sensacions una mica contraposades. Primer, perquè crec que si haguéssim cuidat una mica millor els detalls, hauríem aconseguit un millor resultat. D’altra banda, sabem que som capaços de controlar aquests detalls, i més si juguem a casa. Amb els nostres sempre pugem nivell. Així que estarem a prop de guanyar el partit si ho aconseguim».

Quines conclusions extreu del partit dies després?

«Crec que l’equip va respondre molt bé. Pràcticament, no ens va afectar l’ambient de l’estadi, però vam marxar amb el gust amarg perquè els seus gols arriben a través de detalls molt controlables. Els nois ho sabem, hem fet autocrítica aquesta setmana i hem treballat per corregir els errors. Estic segur que aquest dissabte no es tornaran a repetir».

És el partit de tornada contra el Ceuta el millor exemple a seguir per aquest dissabte?

«Podria ser. Al final, independentment que contra el Ceuta l’empat ens era suficient per passar de ronda, vam sortir a guanyar. Ara, anem amb el mateix pensament perquè és el que necessitem. Estic segur que la gent ens ajudarà i l’entrada al partit serà bona. Tot es resumeix al fet que ens hem d’imposar en el verd El Málaga tindrà els seus moments de protagonisme, com va passar contra el Ceuta, però estem preparats».

Què espera del partit del dissabte?

«Espero un Nàstic reconeixible a casa. Espero un equip atrevit, que competeixi amb il·lusió, que sigui agressiu en totes les seves accions, tan atacant com defenent, i que posi en màximes dificultats al seu rival. És el que hem fet durant tota la temporada i, si ho repetim, aguantarem el que faci falta, siguin possibles pròrrogues o moments de dificultat».

Com s’imagina l’ambient que hi haurà a l’estadi?

«Estarà ple fins a la bandera. Els dos dies més forts d’aquesta temporada van ser contra el Deportivo i contra el Ceuta, tot i que l’ambient del duel contra el Ceuta va ser superior perquè ja es respirava la il·lusió i la tensió. Serà difícil de superar».

És la seva segona final per l’ascens, tot i que aquesta la podrà jugar a casa.

«Sí, en tres anys a Primera Federació hem arribat a dues finals per pujar, però l’ambient serà incomparable a la de fa dos anys. Primer, pel fet de poder jugar a casa i, sobretot, perquè enguany hem generat un vincle entre afició, equip i club en el qual tots remem en la mateixa direcció. Em enganxat a les noves generacions al Nàstic i crec que tothom que vingui a l’estadi sap que serà un dia per a la història».

Hi ha una frase que diu «viatge abans que destí». Amb un partit per disputar, pensa en el que ha viscut aquesta temporada?

«Sempre hem dit que ens hem d’enfocar en el camí i no en la meta, perquè si t’obsessiones amb el final acabes carregant moltes responsabilitats innecessaris i perds més temps en coses que no pots controlar. Hem viscut moltes experiències durant la temporada i hem respost sempre bé. El premi és poder jugar-nos el destí a casa davant la nostra gent i depenent de nosaltres mateixos».

Des de començar líders a viure moments de dificultats i l’eufòria en la victòria a casa contra el Tarazona al 98’. Té presents aquests records?

«Sí, per descomptat. Perquè un equip arribi on som ara, sempre ha de tenir aquest punt d’encert i de fortuna. Estem aquí perquè ens ho mereixem, així ho diu la classificació, la regularitat i el joc de l’equip, però també per aquells dies assenyalats en els quals vam tenir fortuna. Espero que dissabte també la tinguem de la nostra part».

Assolir l’ascens dissabte pot tancar la ferida feta a Vigo fa dues temporades?

«Recordo molt aquell dia, recordo jugadors i afició plorant i de la pallissa que va significar per als nastiquers els desplaçaments en bus els dos caps de setmana. Seria una alliberació molt gran poder donar una alegria a aquella gent que va patir tant allà amb nosaltres. Espero de veritat que tots els que vam partir aquell dia tinguem una alegria dissabte. També per als companys que ja no estan a l’equip, però que encara tenim contacte. Per exemple, l’altre dia vaig parlar amb Robert Simón i ens va enviar missatges d’ànim. Crec que la ferida de Vigo la recordarem durant molts anys, però un ascens dissabte ens ajudarà a deixar-la en segon pla».

Ha rebut algun missatge també de Raül Agné després d’arribar on vau estar fa dos anys?

«Sí. He mantingut contacte amb Raül Agné i està desitjant que puguem pujar de categoria. També m’agradaria fer-ho per ell, perquè va participar en tot el que s’ha generat fins ara. Vaig tenir una sort espectacular de poder treballar i aprendre amb ell. Sobretot, perquè he guanyat un amic. Hem mantingut contacte des que va marxar. És una d’aquelles persones que potser no necessites parlar cada dos dies o cada setmana, però sí una vegada al mes. De fet, no fa tant que ens vam veure. És una gran persona que he tingut el plaer de conèixer i un gran amic».

En què ha canviat el Dani Vidal de Vigo al d’ara?

«En moltes coses. El dia que miri enrere i estigui estancat sense canviar ni aprendre deixaré d’entrenar. Des de llavors he viscut moltes experiències, moltes dinàmiques en el primer equip, canvis en el càrrec, canvis en els companys i encetar una temporada nova com a entrenador del primer equip. He intentat aprendre tant dels bons moments com dels dolents, perquè les dues experiències són importants. Amb tot, crec que continuo sent la mateixa persona, però amb més recursos a la banqueta. Espero de veritat que d’aquí a dos anys pugui contestar de nou aquesta pregunta».

Dissabte suposa també el fi del primer projecte a la banqueta. Va estar molt implicat en la formació de la plantilla a l’estiu.

«Quan vaig arribar a la banqueta no va ser una situació estranya, perquè tinc experiència agafant equips a meitat de la temporada tant al futbol base com en el filial, però no és el mateix. La meva implicació va ser màxima. Crec que l’èxit d’una temporada recau al 70% en la feina feta en el mercat d’estiu i crec que vam poder fer una bona feina de la mà de la direcció esportiva per confeccionar una plantilla al meu gust».

Quantes vegades ha pensat en el partit de dissabte i el que suposa?

«Aquesta setmana moltes, però intento esborrar aquest pensament cada vegada que passa pel meu cap. Intento centrar-me en el dia a dia, perquè no vull penedir-me en un futur de no haver preparat bé el partit del dissabte per estar massa obsessionat».

Com arriben els jugadors?

«La veritat és que molt bé. Em va sorprendre gratament la seva reacció després del partit. També va ajudar l’entrada del president al vestuari, que va ser digna d’un líder, perquè ens va animar amb un convenciment enorme que això ho podíem remuntar a casa. Penso que la remuntada va començar, justament, aquell mateix dissabte i la culminarem aquest».

Quin missatge envies als nastiquers que dissabte ompliran el Nou Estadi?

«Que es prenguin una píndola abans de venir per estar relaxat [riu]. Serà un partit de molta tensió i de moltes revolucions, però estem convençuts que anirà bé. Si l’afició genera un ambient que esperoni l’equip, per a nosaltres serà més fàcil. Ens deixarem la vida en el camp per assolir una alegria i un ascens».

Té algun ritual o superstició a seguir abans dels partits?

«La veritat és que no, dissabte intentaré seguir la rutina diària: aixecar-me aviat a dos quarts de set per anar a córrer i estar amb la família».

I sobre la gespa, més ampolles d’aigua o menys?

«En funció de la calor [riu]. Soc una persona que beu molta aigua i en els partits bec encara més per alliberar tensió. Això sí, no penso xutar cap ampolla».

Et pot interessar: