El Nàstic de la temporada 23/24: una família que ha treballat unida per completar un curs d’excel·lent

Una setmana i un dia després de l’amarg final contra el Málaga al Nou Estadi Costa Daurada, toca posar punt final a la temporada fent una valoració de tots aquells jugadors i tècnics que van deixar al Nàstic de Tarragona a tocar de tornar al futbol professional. Aquesta serà una temporada que, per a bé o per a mal, ja ha passat a la història de l’entitat grana.

El projecte del Nàstic 23/24 es va confeccionar aviat. De fet, abans de començar la pretemporada a mitjans de juliol, Dani Vidal ja comptava amb el 85% de la plantilla. L’objectiu era formar un bloc de treball aviat, i va tenir els seus fruits perquè l’inici de la temporada va ser immillorable amb set jornades d’imbatibilitat i el lideratge a la butxaca. Amb la primera derrota contra el Fuenlabrada, va arribar una mala dinàmica de 7 partits sense guanyar, amb eliminació de Copa del Rei inclosa. Amb la derrota contra l’Unionistas, el Nàstic va arribar al punt més crític amb Dani Vidal contra les cordes. Un gol de Mario Rodríguez al 98’ va donar la victòria al Nàstic contra el Tarazona i el míster va salvar l’ultimàtum. A partir d’aquell moment, el grup es va fer més fort, es va reenganxar de la part alta i no va fallar fins a acabar segon a la lliga regular. El play-off va ser anar a la guerra i l’equip va mostrar un esperit de lluita que el va fer superar l’eliminatòria contra el Ceuta. A la final, va bregar contra l’adversitat arbitral, però finalment van caure de la forma més cruel. Aquell va ser el punt final d’una temporada excel·lent, sense poder arribar a la matrícula d’honor de l’ascens.

Rereguarda

Alberto Varo va tornar a casa per treure’s l’espineta de triomfar amb el Nàstic i aquesta temporada ha començat amb bon peu. L’Àguila de la Canonja es va convertir en el Zamora de la categoria, però quan no hi va poder ser, Dani Parra no va abaixar el nivell.

La defensa és la línia que menys rotació ha permès. Joan Oriol, Pablo Trigueros, Nacho González i Pol Domingo s’han mostrat imprescindibles i li han guanyat la cursa a la seva competència sense cap problema. De fet, la presència de Dufur, Recio i Tirlea ha acabat sent més residual i obligada quan hi ha hagut alguna baixa. Amb Varo, han tancat una lliga regular sòlida amb 24 gols en 38 partits.

Creació

Enguany, el mig del camp és on hi ha hagut més competència. Montalvo, Sanz, Borja i Gorostidi han tingut el seu moment per brillar, amb Sanz i Borja com els més constants. Els extrems han seguit la mateixa tendència, amb Concha, Escudero i Jaume Jardí com els grans protagonistes. De fet, Andy va acabar per definir tot un sistema de joc.

Atac

Fins a l’arribada d’Alan Godoy, el Nàstic ha estat orfe de golejador. Santamaría ha jugat per sota de les expectatives, Marc Fernández va aparèixer a la segona meitat de la temporada i Pablo ha crescut, tot i que ha brillat més al costat del davanter canari.

Et pot interessar: