Notes i valoracions dels jugadors del Nàstic aquesta temporada

Ha acabat la temporada i ja ha passat una setmana del fatídic partit contra el Málaga. Per tant, és moment de fer valoracions i posar nota als jugadors que han format part de la plantilla del Nàstic durant aquest curs.

Porters

Varo: És el Zamora de la categoria. Aquest títol ja explica el perquè l’Àguila de la Canonja va ser una de les millors incorporacions de l’equip a l’estiu. Home clau en la rereguarda grana que ha salvat i donat molts punts.

Parra: A l’ombra del Zamora de la categoria, però per falta de nivell. Quan ha gaudit de minuts ha demostrat tenir nivell suficient per competir en aquesta categoria. Porter de futurs que ha de continuar creixent en els detalls.

Defenses: 

Pol Domingo: Nou pas endavant del de la Pobla de Montornès. Any de consolidació com una de les peces més importants de tot l’onze grana. Imperial en defensa i creixent, a poc a poc, en atac. Ja és el lateral dret de futur i present del Nàstic.

Tirlea: Si l’any passat Pol Domingo li va guanyar la partida, enguany ha sigut totalment superat per una pujada de nivell del jugador del planter grana que ell no va poder igualar. Ha complert el seu rol de suplent.

Trigueros: Parella de luxe per complementar Nacho González. Amb l’andalús, és una de les raons del perquè el Nàstic té la millor defensa del grup. A més, també va ser important en atac sumant 5 gols aquesta temporada.

Nacho: Va ser el darrer central en arribar, però el que més impacte ha tingut. De seguida es va establir com el tercer capità la jerarquia, però un dels primers sobre la gespa. Líder i contundent, va ser dels millors de la categoria,

Dufur: Va ser eclipsat per Nacho i Trigueros.. Li va costar entrar en rotació, sobretot amb duels grisos des de la banqueta, però quan se l’ha necessitat de titular, ha complert. Li ha faltat continuïtat, una tasca difícil amb l’altíssima competència.

Joan Oriol: Home imprescindible a la gespa i també com a líder del vestuari. Ha mantingut l’alt nivell i també el físic, de fet, només es va perdre un partit per sanció i ha descansat més aviat poc. Va sumar un gol i quatre assistències.

Recio: Va arribar perquè complia les necessitats de l’equip: un sub-23 que pugui cobrir a Joan Oriol. S’ha mantingut com el coixí de seguretat per si el capità fallava, fet que no va passar gaire. Quan ha jugat, ha complert sense despuntar.

Migcampistes

Montalvo: Va encetar la temporada sent indiscutible i la va acabar en la darrera posició en la prioritat dels migcampistes. Aquest canvi també va anar acompanyat del seu nivell sobre la gespa i de l’altíssima competència a la medul·lar.

Sanz: Retorn esperat d’una de les perles del planter grana. Va prendre la titularitat al desembre i, des de llavors, cap jugador li ha pogut fer ombra. Només una lesió l’ha apartat del verd. Crucial en defensa i encara amb molt de futur.

Martínez: Un dels grans descobriments de la temporada. Ha regnat sense cap oposició durant gairebé tot el curs, demostrant la seva qualitat com a home orquesta i especialista en els serveis de cantonada. Va perdre la corona al play-off.

Gorostidi: El basc va anar de menys a més. De ser el quart migcampista en discòrdia, va arribar a convertir-se en el titular indiscutible. Gran qualitat i diferencial en atac, va tapar el seu inici i el curs passat amb un gran tram final.

Escudero: Any de resurrecció d’Andy. Aquest curs ha anat de més a menys. Al principi va ser l’estrella i ha assolit 4 gols i 4 assistències. De fet, va definir l’onze grana durant mesos. Amb tot, va tancar l’any sent més secundari.

Mula: Va aterrar a Tarragona amb els galons de ser categoria superior i així ho va demostrar en els primers partits. Amb tot, es va mostrar inconsistent i amb el pas de les jornades es va anar apagant fins a quedar-se a la banqueta.

Fernández: S’ha eregit com un dels capitans i homes forts al vestuari. És un líder i sobre la gespa va començar a brillar a la segona volta, en la qual va arribar a marcar 5 gols. L’any passat va ser millor, però sempre s’ha deixat l’ànima.

Rodríguez: Tant incisiu com efímer. Va gaudir d’oportunitats en els primers mesos i es va mostrar proactiu i driblador. Fins i tot va ser l’heroi amb el gol del 2-1 contra el Tarazona, però és una realitat que no ha tingut la confiança de Dani Vidal.

Álvarez: Era el seu any per fer el salt al primer equip i créixer, però es va topar amb la mala sort de la greu lesió en el genoll. Álvarez va mostrar entrega i dedicació, però no va poder jugar cap partit des de l’octubre.

Jardí: Estrena inigualable de l’aposta de futur del Nàstic el darrer estiu. En el seu any amb el rol de titular, va tancar el curs amb 7 gols i 5 assistències i es va convertir l’expert a l’hora de desembussar duels complicats.

Concha: Sempre que ha pogut jugar, ha demostrat que la seva qualitat és superior a la categoria. Va brillar amb més força al play-off i ha demostrat ser imprescindible. Els problemes amb les lesions no li han permès tenir continuïtat.

Pochettino: Poc es pot valorar d’un jugador que no ha comptat aquesta temporada. El seu darrer partit va ser durant la fallida contra l’Unionistas al seu estadi, quan les coses es van posar serioses, i no va tornar a jugar.

Davanters: 

Gorka: No ha sigut la temporada desitjada. Va venir amb la promesa de gols i de ser un referent, però ha estat a l’ombra durant tot el curs. Va complir la seva profecia marcant un gol d’ensomni que el salva del suspens.

Pablo: Imprescindible a l’onze i a l’estil de joc del Nàstic. Tot i no ser especialment golejador, va tancar el curs amb un bon registre de 7 gols i 2 assistències. És un davanter que aporta control i lluita, la parella perfecta d’un killer.

Godoy: Va ser l’estrella. Va arribar al mercat d’hivern i, després d’un tram de falta de confiança, va brillar com un llampec quan més feia falta. Tanca el curs amb 6 gols i una assistència. És de categoria superior.