Un solitari gol de Luna amarga el clàssic d’estiu a un Nàstic millorat (0-1)

Millora sense premi. El Nàstic va sumar la segona derrota de la pretemporada contra un Real Zaragoza sòlid que va aprofitar els seus moments de superioritat. Els grana van anar de menys a més, però va tornar a pecar de falta de contundència en atac desaprofitant un mà a mà i un penal. Amb tot, els grana van plantar cara.

El Real Zaragoza comença la lliga la setmana que ve i va aterrar al Nou Estadi ben preparat. Després dels primers minuts de tempteig, els de Víctor Fernández van començar a dominar el terreny de joc. Controlaven l’esfèric i apunyalaven el conjunt grana per la banda de Joan Oriol.

Els grana també tenien les seves opcions a l’atac. Malgrat que el bloc defensiu aragonès era sòlid, Narro i Tirlea aconseguien fer la guitza per la banda dreta. El lateral va executar una centrada al segon pal que Marc Fernández no va rematar de miracle.

Al darrere, Dufur i Leal es van mostrar poc contundents. Després de la pausa d’hidratació, el Zaragoza va esforçar-se amb els centres laterals que la defensa grana treia, però sense allunyar el perill i mantenint les jugades vives. Amb tot, van ser suficients per sobreviure al descans. Qui va destacar és Pablo Fernández. L’asturià es va veure molt actiu tant en atac com en defensa. L’atacant va tenir un mà a mà, una jugada que ell mateix va generar amb Mario, però Poussin va reaccionar ràpid i va evitar que Pablo el superés amb un globus.

La segona meitat va començar amb ensurt. En la sortida d’un córner, l’àrbitre va aturar momentàniament el joc per falta de llum. Això va atraure més d’un mal pensament als nastiquers de la grada. I va anar acompanyat amb el gol. La centrada va impactar amb Luna. No va rematar, sinó que va topar a l’espatlla de l’aragonès i va acabar al fons de la xarxa.

El gol no va enfonsar al Nàstic, sinó que va fer un pas endavant. Fins i tot va pujar una mica la pressió, que es va trobar a faltar a la primera part. L’esforç va tenir recompensa. Una mala cessió de la defensa del Zaragoza va acabar amb Pablo regatejant el porter. Poussin no va poder fer més que cometre penal. L’àrbitre el va veure i el va xiular. Així va ser com, més d’un any i mig després, el Nàstic va tenir un penal a favor. Malgrat que sigui pretemporada, a reacció del Nou Estadi va ser com l’alegria de retrobar-se amb un vell amic. Amb tot, Pablo no el va aprofitar i el va errar amb una mala execució.

Amb els minuts i els canvis el Nàstic va anar a més tant en defensa com en atac. Leal va agafar més contundència a la rereguarda, més control amb Óscar Sanz a la medul·lar i Jardí i Concha van reactivar el perill. Els grana van pujar la intensitat, però va ser insuficient per empatar el duel.