Un Nàstic superior s'emporta el Ciutat de Tarragona contra el Huesca (1-0)

El Nàstic de Tarragona evoluciona favorablement. Si contra el Real Zaragoza ja va fer un pas endavant, contra el Huesca va acabar de créixer per dominar a un Segona Divisió sense gaires patiments. Els de Vidal es van mostrar més sòlids amb la pilota i segurs en defensa amb un Leal superlatiu. Joan Oriol es va encarregar de marcar l'únic gol del partit de penal, el segon consecutiu al Nou Estadi aquesta pretemporada.

Dani Vidal es va presentar al Ciutat de Tarragona amb un onze que ben podria utilitzar-se en la primera jornada de lliga. Varo a la porteria, Antonio Leal i Gorka Pérez a l'eix de la defensa i Pol Domingo i Joan Oriol als laterals. Al mig del camp, Gorostidi i Óscar Sanz amb Víctor Narro i Jaume Jardí a banda i banda, tot i que Jardí, com a bon dorsal '10' tenia llibertat absoluta sobre la gespa. Finalment, a la punta d'atac, Antoñín i Pablo van ser els escollits.

Era el tercer duel contra un Segona Divisió i el Nàstic va créixer des del primer minut. De fet, els grana van tenir la primera ocasió del partit. Pablo i Joan Oriol van generar una jugada per la banda esquerra. Jaume Jardí va ser l'encarregat de centrar al primer pal. Allà on estava Antoñín, que va rematar al primer toc, però la pilota va sortir fora.

La rèplica del Huesca va arribar aviat. Una imprecisió de Pol Domingo va acabar en un contraatac liderat per Soko, l'extrem del Huesca. La velocitat del jugador va fer inútil l'intent de Gorostidi de tallar la jugada, però Soko no comptava amb l'Àguila. En el mà a mà, Alberto Varo va sortir victoriós i va evitar el gol. Després de l'acció, el de la Canonja va somriure, murri, per acabar celebrant l'acció. Ser el Zamora de la categoria significa ser clau en aquest tipus de jugades.

La pressió del Nàstic no era tan intensa com la temporada passada, però el partit tampoc ho exigia. El Huesca es mostrava poc afilat i, al final, els minuts van donar la raó als grana. Els de Dani Vidal generaven per l'esquerra i mantenien la possessió sense gaires esforços.

Els grana van tancar el Huesca a l'àrea i aquest setge va acabar amb premi. Una agafada a la petita sobre Antoñín va acabar amb l'àrbitre assenyalant penal. Era el segon consecutiu al Nou Estadi, calia demanar un desig. Aquesta vegada l'encarregat de xutar les penes màximes estava sobre la gespa. El capità Joan Oriol va resoldre l'acció amb calma i classe i, amb un panenka, va fer l'1-0.

El Nàstic era superior sense massa fioritures. El Huesca es va aproximar a l'àrea en dues ocasions més, però no va trobar més que el mur grana. Gerard Valentín, exgrana, va protagonitzar una gran jugada per la banda, però Joan Oriol es va mostrar imperial i li va pispar la pilota abans que centrés.

A la segona meitat, el Huesca va fer un pas endavant esperonat pels canvis, però va ser insuficient. El Nàstic va mantenir el control sense patir, buscant el segon gol però tampoc amb l'encert necessari per generar grans jugades. Gorostidi, una vegada més, va demostrar que la seva pujada de nivell no va ser flor d'un dia i amb una passada estratosfèrica va crear una d'aquestes jugades que només veu ell. Antoñín la va interceptar a l'àrea, va guanyar el duel amb el central per habilitar el remat, però l'andalús es va trobar amb el porter rival, qui va blocar el mà a mà.

Dels tres rivals de Segona que van passar pel Nou Estadi Costa Daurada, el Huesca era el més exigent, però també es va trobar al millor Nàstic, un més segur i calmat, que va aprendre de les derrotes contra el Castellón i el Zaragoza.

El Nàstic es va emportar el Ciutat de Tarragona sense patir gaire en un duel de poques ocasions i va aixecar el primer trofeu que entregava el president executiu Lluís Fàbregas.