Empat insípid (1-1)
El Nàstic es va mostrar verd en el primer partit de lliga en un Nou Estadi buit que només va animar Jaume Jardí amb un golàs
Pol Domingo defensant una acció de l'Ourense.
Encara queda feina per fer. El Nàstic de Tarragona va començar la temporada amb un empat insípid contra l'Ourense en el primer partit de la temporada sense públic al Nou Estadi. Els grana es van mostrar verds, espessos en atac a l'hora de generar jugades i amb nerviosisme i incertesa en defensa per defensar les accions del conjunt gallec. De fet, l'única manera que van trobar els grana per moure el marcador va ser a través d'un autèntic golàs de Jaume Jardí, mentre que l'Ourense va empatar amb una jugada en la qual la falta de contundència grana va fer mal.
El Nàstic de Dani Vidal va tornar a la rutina, però amb una diferència important. L'onze grana va trepitjar la gespa d'un Nou Estadi Costa Daurada completament buit. Sense públic, l'ambient va ser totalment diferent. Els càntics d'ànims, els crits de Fins al Final i els aplaudiments van donar pas al soroll del funcionament d'un equip de futbol. Les instruccions de Dani Vidal, així com els comentaris dels futbolistes van convertir-se en el so ambient.
El primer onze de la temporada ja es va establir en els darrers partits de pretemporada amb Antoñín i Pablo en atac i Leal i Dufur a la rereguarda. Les bandes eren territori de Víctor Narro i Jaume Jardí, sense un David Concha sancionat.
El Nàstic va ser el primer equip que va fer un pas endavant. Els grana van sortir amb la intenció d'imposar-se a l'Ourense, un rival que debutava a la categoria. La primera acció va ser de Víctor Narro, amb una centrada que es va enverinar quan Marqueta va errar a l'hora d'atrapar-la i ho va haver de fer en dos temps. El porter de l'Ourense era molt vocal. Li agradava sortir de la seva àrea per donar instruccions i ho va acabar pagant car. De moment, el Nàstic avançava per les bandes, però sense acabar de rematar entre els tres pals.
A l'altra àrea, l'Ourense plantava cara a uns Antonio Leal i Unai Dufur que no es mostraven còmodes. El davanter Di Renzo era un problema, superava gairebé totes les pilotes dividides. A més, alguns errors a l'hora de calcular les accions defensives van acabar amb una targeta groga a Leal.
Després dels primers minuts, el partit va entrar en una treva tensa. El Nàstic dominava, però tampoc aconseguia créixer a camp contrari ni amb joc directe i ni amb joc associatiu. D'altra banda, l'Ourense intentava sorprendre, però sense arribar a fer tres passades. Era el primer partit de la temporada i es notava a nivell de to físic i tàctic.
Aquesta treva només es podia trencar amb màgia, i allà va aparèixer Jaume Jardí. El reusenc va estrenar el dorsal 10 per la porta gran. Una pilota va quedar morta al mig del camp després de la lluita d'Antoñín i Jaume Jardí no va dubtar. El 10 va alçar el cap, va veure Marqueta avançat i va rematar a porta. Des del mig del camp, l'obús va anar teledirigit a la porteria sense que el porter ho pogués evitar. El primer gol de la temporada no podia ser un altre que un golàs.
El Nàstic va poder matar el partit poc després. Pablo va fer el més difícil. Després d'una centrada de Narro, l'asturià es va desfer del seu defensor per plantar-se davant del porter. Amb tot, el remat posterior va estavellar-se contra el porter rival.
El partit va anar al descans amb el Nàstic per sobre en el marcador, i també en possessió, però no eren bones les sensacions sobre la gespa, a l'equip li faltava una marxa més.
La segona meitat va començar com la primera. Aquesta vegada, l'acció la va protagonitzar Antoñín. El nou grana va centrar, però el tir el va desviar un defensor amb la mà dins de l'àrea. L'àrbitre va considerar que era involuntària.
L'Ourense va moure banqueta. La realitat és que era escassa. Només hi havia 5 jugadors per 5 canvis, i un d'aquests era el porter. A més, tampoc disposaven de fisioterapeuta i sempre que es necessitava, era el del Nàstic qui sortia a atendre un jugador de l'Ourense. Va entrar Carbonell, i l'impacte va ser gairebé immediat.
La incertesa defensiva va tornar a aparèixer. Una tímida centrada lateral es va convertir en tot un malson. Primer, el tir es va passejar per l'àrea grana sense que ningú la toqués. L'Ourense la va mantenir amb vida. Morta dins de l'àrea, Carbonell la va engaltar amb potència per perforar la porteria de Varo. La poca contundència defensiva es va pagar amb el gol.
L'empat va donar energia a l'Ourense, però el Nàstic va aguantar el tipus com podia. Amb el pas dels minuts, va ser el Nàstic qui es va quedar sense recursos. Marc Fernández, que havia entrat de la banqueta, es va lesionar i va obligar a Vidal a fer invents amb Óscar Sanz de central i Nil d'extrem esquerre, amb Mario i Pablo a la punta.
Amb tot, no hi havia manera de jugar amb criteri. El Nàstic no va generar, no va crear perill, no va estar fluid i no va estar contundent en defensa. El Nàstic es va mostrar molt verd i sense recursos. La maledicció dels inicis de lliga torna a començar.