El Nàstic, amb els de sempre

Els nastiquers van tornar a viure un partit de competició oficial ahir des de les grades del Nou Estadi Costa Daurada. La cautelaríssima concedida pel contenciós administratiu va permetre que l’estadi es tornés a tenyir de grana en el partit davant del Sestao River després d’una primera jornada en què el camp de la Budellera no va comptar amb el suport de la seva incansable afició. El Lluís —soci del Nàstic des de fa més de 30 anys— va deixar clar que «trobava a faltar aquests diumenges». I com ell, es trobaven 5.368 aficionats que van assistir a la cita.

La directiva grana està lluitant perquè es retiri o, almenys, es redueixi la sanció imposada per la Real Federación Española de Futbol (RFEF). El Lluís, indignat amb la situació, va explicar que «cada any tenim una història diferent amb la federació i, enguany, ja comença a cansar. Els hauria de quedar clar que amb el Nàstic no s’hi juga».

D’altres, com la Marta, en canvi, no ho tenen tan clar. «No m’acaba de convèncer això de demanar la cautelar. Preferiria haver de complir la sanció ara, que no més endavant, i que caigui en un moment clau de la temporada». La il·lusió, però, persisteix. «Per molt fort que fos el cop de Màlaga, sempre cometo l’error de tornar-me a il·lusionar», explicava l’aficionada.

Es van notar les ganes que hi havia per part dels nastiquers de tornar al seu temple. Un cop va començar a rodar la pilota per la gespa, els aplaudiments i els càntics impulsats per Orgull Grana van inundar el camp tarragoní. Des del Calma! amb les errades defensives, fins als quanta qualitat té aquest noi amb algun detall d’Antoñín, el futbol havia tornat a Tarragona en la seva màxima esplendor.

Malgrat la falta d’efectivitat ofensiva, els nastiquers presents a les grades van sortir satisfets del primer temps. I ho van fer saber als seus jugadors amb una gran ovació un cop l’àrbitre va xiular el final dels primers quaranta-cinc minuts.

El segon temps, en canvi, no va anar tan bé. El Sestao River, malgrat no tenir la pilota, no patia gens ni mica, i a la grada, la gent començava a preocupar-se. Al cap de trenta minuts de joc de la segona part, però, l’eufòria es va apoderar de la grada amb el golàs de Gorostidi. Una diana que, sense el públic, molt probablement no hauria pujat al marcador. I és que, a mesura que el basc avançava per la frontal de l’àrea —des d’una posició llunyana—, l’estadi a l’uníson l’animava amb crits: Xuta!. 

I, finalment, el migcampista es va animar. L’alegria va durar poc. Cinc minuts després, en un córner mal defensat, el Sestao va posar l’empat i el Nou Estadi Costa Daurada es va emmudir. Amb el xiulet final, a diferència de la primera part, els aplaudiments ja no hi eren. L’aficionat va marxar resignat d’un partit en què els granes van anar clarament de més a menys.