Victòria miraculosa a Urritxe (0-1)

Els miracles passen. El Nàstic de Tarragona es va emportar la victòria a l’últim minut gràcies a un penal que va transformar Joan Oriol. 539 dies després, els grana van poder gaudir d’una pena màxima que va donar els primers tres punts a l’equip després d’un partit gris i lluitat contra l’Amorebieta.

L’inici, però, va ser més dur que el desenllaç. Dani Vidal va decidir fer un gir a l’onze inicial amb un canvi de sistema inclòs. Els grana van establir un 4-3-3 amb Marc Montalvo estrenant titularitat i Antoñín com a sacrificat a la banqueta.

L’entrenador grana va apostar per afegir més homes al centre del camp com una mesura per a contenir el desplegament de l’Amorebieta. El conjunt de Julen Guerrero, tot i el mal inici de lliga, es va mostrar com un equip protagonista i que proposava des del joc associatiu, i així ho va deixar clar des dels primers minuts. L’Amorebieta va ser més forts en els primers minuts, deixant al Nàstic relegat en tasques defensives. Amb tot, els grana també van tenir alguna petita internada a través de Víctor Narro, que va fer el més difícil, colar-se fins a l’àrea petita, però un defensor el va enxampar i va blocar el seu remat.

A l’altra àrea el Nàstic estava patint la velocitat de l’Amorebieta. No a nivell físic, sinó en el joc associatiu. Amb Pipi Nakai com a director d’orquestra, els bascs buscaven l’esquena dels grana i concentraven el joc a l’àrea de Varo. Els efectes d’aquest setge van ser una groga al minut 10 per Antonio Leal per evitar un mà a mà i diversos xuts des de l’exterior.

Els de Julen Guerrero penjaven pilotes a l’àrea i, fins i tot, van tenir tres córners consecutius, però no aconseguien cap remat clar entre els tres pals. A més, el joc va ser una mica travat en els primers minuts quan l’àrbitre, Román Román, va castigar qualsevol contacte de la pressió grana amb petites faltes. Això va deixar el Nàstic frenat sense pilota i més precipitat amb l’esfèric durant el primer tram del partit.

El que no es podia aconseguir amb jugades individuals, el Nàstic ho va fer amb la pilota aturada. Gorostidi i Jardí, llançadors oficials, van obrir la llauna transformant una falta gairebé a la meitat del camp en una centrada a l’àrea que Pablo va rematar per sobre del travesser. Poc després, els grana van canviar de jugada per generar una nova ocasió. Jardí va enviar l’esfèric a Narro que, d’esperó, va deixar la jugada morta a la frontal i Joan Oriol va rematar per sobre de la porteria.

 Tot i que van ser errades, les ocasions van servir per reactivar al conjunt grana. El partit es va obrir i l’Amorebieta no es va quedar enrere. Carbonell va trencar línies amb velocitat i Hervías va respondre la reacció grana amb un xut des de la frontal que Varo va aturar. Poc després, un error de Joan Oriol va acabar amb una transició que Coulibaly va tancar amb un remat tímid.

L’última ocasió de la primera meitat va ser del Nàstic. Óscar Sanz, com és habitual va transformar un servei de banda en una centrada a l’àrea. Pablo Fernández va allargar la jugada pentinant la pilota al primer pal i, al segon, Antonio Leal va buscar el remat a porta, però va ser desafortunat i va sortir fora. 

Sanz de central

A la represa Dani Vidal va fer un canvi tàctic. Antoñín va sortir per tornar al sistema de dos davanters mentre que Antonio Leal, sancionat amb una targeta, es va quedar a la banqueta. El protagonista, però, va ser Óscar Sanz, que va traslladar-se a l’eix de la defensa.

Els primers minuts del segon temps van transcórrer amb energia. Els dos equips volien ser els protagonistes, i això es va traslladar a la gespa amb una lluita constant i en ocasions poc clares. Amb el pas dels minuts, el partit es va embrutar, de la mateixa manera que el camp. El partit es va travar amb dos equips alternant-se la pressió i la possessió mentre que la gespa, a poc a poc, es quedava gairebé impracticable amb l’aparició de clots que dificultaven el joc.

En aquest caos, l’Amorebieta va sortir afavorit. Dani Vidal va buscar moure el partit fent debutar a Álex Jiménez, però la mala fortuna va fer que, poc després d’entrar al terreny de joc, provoqués una falta perillosa al vèrtex de l’àrea grana. Julen Jon Guerrero, fill del tècnic rival, es va encarregar de rematar-la i Alberto Varo va haver de volar per evitar el golàs del basc.

Amb els canvis, l’Amorebieta millorava i començava a proposar més que el Nàstic, però es va topar amb Óscar Sanz. El jugador grana va ser el protagonista absolut del partit. Va formar una parella de centrals imperial amb Dufur que va tornar a transmetre la seguretat de la temporada passada. A més, Sanz també va guanyar importància gràcies als potents serveis de banda del migcampista.

539 dies després

En els sis minuts d’afegit el Nàstic va atacar amb més amb el cor que amb el cap, però, en aquests moments és quan la màgia apareix. Marc Fernández va protagonitzar una transició i va veure com Joan Oriol guanyava l’esquena del central rival. El capità va rebre la passada i Carbonell el va tirar a terra. L’àrbitre ho va tenir clar. Era penal. Era un miracle. 539 després, gairebé un any i mig després de l’anterior, el Nàstic va gaudir d’un penal a favor.

Joan Oriol no va errar i, enganyant al porter, va marcar el 0-1 per donar la primera victòria de la temporada al Nàstic..