Victòria i lideratge, el millor homenatge a Santi Coch (1-0)

Victoria i lideratge momentani, el millor homenatge del Nàstic cap a l'etern Santi Coch El conjunt grana es va mostrar superior en tot al Tarassona; en joc, a vegades i en defensa. Pablo Fernández va ser el botxí marcant el gol del partit, però el partidazo va ser per a Marc Montalvo, que va ajudar a sumar els primers tres punts que col·loquen líder al Nàstic, mancant el resultat dels rivals demà.

L'inici del partit va estar marcat per l'homenatge a Santi Coch. En el minut 3, tot el Nou Estadi va retre un nou homenatge a l'etern capità aplaudint en el seu honor, perquè el seu dorsal com a jugador va ser el 3. Dani Vidal va tornar al 4-4-2 amb un canvi sorpresa que més aviat era un missatge. Óscar Sanz va ser el central titular al costat d'Unai Dufur, deixant Antonio Leal i Gorka Pérez a la banqueta.

Els primers minuts van ser elèctrics. L'empenta inicial del Nàstic ja és tota una tradició que no va fallar. En qüestió de dos minuts, Jaume Jardí ja va protagonitzar una ocasió quan es va quedar a un pam per rematar una centrada a l'àrea petita. Amb tot, el vent a favor es va girar en contra. En el minut deu, un error en la sortida de la pilota d'Óscar Sanz va fer entrar al Nàstic en una espiral grisa. La pilota no s'allunyava de l'àrea grana i, fins i tot, Alberto Varo va haver d'actuar per aturar un tir creuat des del vèrtex esquerre de Narro. En atac, el Nàstic es mostrava erràtic i incòmode. Les passades al primer toc no sortien i quan els grana provaven el joc directe es trobaven a Marc Trilles, contundent en els duels.

Amb tot, es necessitava una mica més que això per aturar el Nàstic. Sobretot aquesta tarda. A falta de possessió, la pressió elevada del Nàstic va donar fruits. Pablo i Antoñín incomodaven els centrals del Tarazona. Poc a poc, els centrals es complicaven més la sortida de la pilota i, en una d'aquestes, Jaume Jardí la va interceptar. Antoñín va continuar la jugada i, amb un toc suau i exquisit, va centrar al segon pal on era el seu company Pablo Fernández. Manu Rico, del Tarazona, va saltar per refusar la pilota, però no va arribar i, a la petita, Pablo Fernández no va fallar. L'asturià va rematar a boca de canó per sorprendre a Fuoli amb un cop de cap imparable. Era el seu primer gol de la temporada, i se'l va dedicar a Santi Coch, aixecant al vent la samarreta de l'històric capità grana.

El gol va ser una injecció d'adrenalina tant al Nou Estadi com a l'equip. Els dubtes i la fredor es van esvair en un instant i el Nàstic va començar a agradar al públic i a si mateix. Les passades tornaven a connectar amb fluïdesa i les ocasions arribaven una darrere l'altra. Primer Pol Domingo, amb un xut des de la frontal de l'àrea que va aturar un defensor, després la va provar Joan Oriol i, poc després, Gorostidi va buscar el segon amb un cop de cap al primer pal després d'una centrada de Jaume Jardí. Fins i tot, Antoñín va tenir la seva controlant la pilota dins de l'àrea, guanyant el torcebraç a un defensor per rematar a porta, tot i que Fuoli va frustrar el gol.

Malgrat les ocasions, el partit va anar al descans amb el mínim avantatge en el marcador. Així que tocava rematar la feina a la segona.

A la segona meitat el partit es va començar a fer més dur. El Tarazona va pujar en intensitat, amb pilota i sense. La necessitat de l'empat era clara, però el Nàstic va saber superar l'onada gràcies, en gran part, a Marc Montalvo. El riudomenc va tornar a brillar amb llum pròpia: s'anticipava a totes les pilotes, guanyava duels amb el cos i estava especialment en la posició dels seus companys per deixar sempre l'esfèric on calia.

Després d'unes tímides incorporacions, Dani Vidal va moure banqueta per donar pas a cames fresques. Antoñín va donar l'assistència de gol, però va marxar a la banqueta sense la sort de marcar, tot i que va tenir ocasions suficients, una tot just abans de sortir.

L'entrada de Marc Fernández i la d'Álex Jimenez va donar vida al Nàstic. De fet, va donar gols, concretament dos, però no van pujar al marcador. Primer, Marc Fernández va culminar una gran jugada coral de l'equip amb un xut creuat des del vèrtex de l'àrea petita, però es trobava en fora de joc en el moment de la passada. Literalment a la següent jugada, Marc Fernández va executar una passada entre línies que va aprofitar Álex Jiménez. El punta no s'ho va pensar i va ajustar l'esfèric al pal esquerre. Era un golàs, però també estava en fora de joc.

La pressió del Nàstic augmentava. Els grana volien el segon, sabien que l'avantatge mínim en el marcador podia acabar en ensurt, així que es van centrar en atacar la porteria de Fuoli sense deixar respirar el Tarazona.

En la part defensiva, Unai Dufur no va mostrar cap signe que faci preocupar. Estava sòlid al costat d'Óscar Sanz. El Nou Estadi va veure el seu equip sòlid i va respondre amb crits d'ànim.

Els grana van escollir el camí del patiment. El segon gol no arribava i, amb el pas dels minuts, el Nàstic van abaixar el ritme per no arriscar. Buscar el segon amb massa insistència podia obrir portes al Tarazona per un contraatac. Fins i tot, Dani Vidal va fer debutar Gorka Pérez per establir un mur de cinc defensors. S'havia de posar l'autobús.

El Nou Estadi també va tenir temps per gaudir, perquè els primers acords de l'amparito roca van aparèixer des del gol de muntanya. Santa Tecla ja és aquí i el Nàstic ho va poder celebrar amb la primera victòria a Tarragona.