Derrota cruel sota la pluja (1-2)

La primera derrota de la temporada i de la forma més cruel possible. El Nàstic va caure contra el Barakaldo després d'un gol de Sannadi a l'últim minut del partit. Els grana han merescut i han pogut aconseguir més que un empat, però la manca d'encert als metres finals han acabat per condemnar els tarragonins. De fet, poc abans del gol final, Álex López ha tingut l'1-2 a les seves botes després d'un contraatac perfecte al minut 89 que el de Terrassa no ha transformat. El Nàstic ha bregat sota la intensa tempesta a Lasesarre, però ha fallat en la contundència a les àrees.

El duel, però, va començar de cara per al Nàstic. Dani Vidal va tenir clar una màxima del futbol i de la vida: si funciona, no ho canviïs. El tècnic grana va repetir l'onze de la victòria contra el Tarazona i, en els primers minuts el partit va funcionar. Una tempesta es va convertir en la protagonista en Lasesarre i, sota l'aiguat, el Nàstic va sortir més fort.

El conjunt de Dani Vidal no va trigar ni un minut en tenir la primera ocasió del partit. Víctor Narro va conduir per l'esquerra i va penjar a l'àrea petita una pilota que Pablo no va arribar a rematar per poc. Aquest era un avís d'un extrem gran que volia reivindicar-se. Amb tot, la primera ocasió clara del partit va tenir altres protagonistes. Antoñín Cortés va bregar i guanyar un duel contra la defensa del Barakaldo. El davanter s'ha convertit en un expert en crear espais. Immediatament, va servir el gol en safata a Pablo Fernández que, tot sol a l'àrea petita contra Unai Pérez, va fallar el mà a mà contra el porter basc. Dos minuts després, l'asturià ho va provar de nou amb un remat elèctric des de la frontal de l'àrea que va sortir llepant el pal esquerre de Pérez.

El Nàstic va perdre una ocasió d'or i, en aquesta partida d'escacs particular entre el Barakaldo i el Nàstic, va començar el torn del conjunt local. Els grana van regnar sobre la gespa en els primers vint minuts amb un Víctor Narro especialment entonat tant en atac com en defensa. La sensació era la d'un Nàstic superior i més a prop del gol. Amb tot, els bascs van aguantar la pressió i van trobar la manera de protagonitzar el partit de la mà del seu estil: el joc directe.

El perill va arribar per l'esquerra. Els bascs no s'ho pensaven. Qualsevol forat al lateral de l'àrea es convertia en un centre. De fet, el primer que van executar va venir amb perill. Sannadi, el punta de referència, es va alçar a la frontal de l'àrea per rematar de cap a l'esquerra de Varo. Era lluny, però El davanter ja va demostrar del que era capaç. De fet, aquesta acció va ser un avís clar, gairebé un tràiler del que seria el gol perquè, en la següent jugada, es va executar la mateixa acció i Sannadi va marcar superant a Dufur.

Amb el marcador en contra, el Nàstic va patir una tempesta més enllà de la pluja. El Barakaldo va agafar protagonisme, mentre que el Nàstic treia aigua del vaixell com podia per no enfonsar-se. De fet, durant els deu minuts posteriors al gol, els grana no van fer res més que defensar. Com bons mariners en alta mar, els grana van sobreviure a la tempesta i van veure la llum del far.

Quan pitjor estava el conjunt grana, les jugades a pilota aturada van tornar a donar fruits. Jaume Jardí va servir en curt un córner cap a Joan Oriol que, al vèrtex de l'àrea, va centrar sense pensar-s'ho al segon pal. Allà estava Víctor Narro i, tot sol, va rematar a plaer per marcar l'1-1. Una jugada de pissarra que va sortir a la perfecció. El partit va anar al descans amb la igualtat en el marcador i sobre la gespa.

La cosa no s'havia d'acabar aquí. El Barkaldo volia guerra al seu estadi i així ho van demostrar a l'entrada de la segona meitat. En menys d'un minut van aconseguir marcar, però Buján es trobava un metre i mig en fora de joc. El Nàstic es va adaptar al joc directe del Barakaldo. El conjunt basc va dominar el segon temps penjant mil pilotes a l'àrea, però totes eren refusades.

Amb el pas dels minuts semblava que l'empat era el resultat més coherent. El Nàstic i el Barakaldo estaven completament igualats, això sí, amb els grana més tímids en atac. Els de Dani Vidal esperaven la seva oportunitat al contraatac quan el Barakaldo es desesperés. I la van aconseguir. Gorostidi va liderar la càrrega i, amb criteri, va cedir l'esfèric a Marc Fernández. Aquest va centrar per sota cap a la frontal de l'àrea on arribava Álex López des de la segona línia. El de Terrassa estava completament sol. Havia d'afusellar la porteria d'Unai Pérez. Però va colpejar malament i la pilota va marxar fluixa i desviada cap a fora.

Era l'oportunitat d'or i es va fallar i la mala fortuna es va alinear en contra. A l'últim minut del temps de descompte, el Barakaldo va marcar el 2-1. Aquesta vegada la centrada del Barakaldo ningú la va poder aturar i Urki va rematar a boca de canó. Varo la va aturar, però el refús va caure als peus de Sannadi que va marcar el cruel gol de la victòria local.

D'aquesta manera, el Nàstic va assolir la primera derrota de la temporada. De la forma més cruel possible, a l'últim minut d'un partit on es va meréixer més.