Antoñín Cortés, la bèstia de l'atac del Nàstic

Diumenge el Nàstic de Tarragona va sumar més que tres punts contra la Real Sociedad B. El conjunt de Dani Vidal va continuar fent passos per fer del Nou Estadi un fortí inexpugnable i va completar la primera remuntada en dos anys. Aquests tres factors van tenir el mateix carismàtic protagonista: Antoñín Cortés.

El davanter del Nàstic està sent una de les sensacions d’aquest inici de temporada per la seva entrega i la seva lluita. Sobre la gespa es transforma en tota una bèstia que pocs defenses poden aturar. Contra el Tarazona, va assistir a Pablo per posar l’1-0 i, contra el Barakaldo, va ser el jugador més destacat. Només necessitava una cosa per propulsar-se: el gol. El dorsal 9 és un luxe i una condemna. Com el 10, és un número desitjat, però està associat amb el gol. I això era el que faltava, fins a aquest diumenge.

Aquell era el seu dia. El Nou Estadi Costa Daurada era el seu escenari i ell volia brillar sota els focus. I ho va fer. De fet, va fer un avís en el primer minut de partit. La pressió grana va fer arribar una pilota als peus d’Antoñín i el davanter no s’ho va pensar, va encarar la porteria i va rematar amb potència buscant el seu premi. Fraga va haver d’aturar la pilota en dos temps per evitar el gol. Aquest només era un avís, el segon no admetria cap error.

Poc després d’aquesta jugada, la Real Sociedad B va aprofitar un desajust de la defensa per marcar el 0-1, però això no anava a aturar la festa d’Antoñín. El conjunt grana va mantenir el pla de treball inalterat, i això es va notar perquè no van abaixar els braços un instant.

La constància va tenir premi ben aviat. Era el dia del punta malagueny i semblava que els seus companys ho sabien. Montalvo va aixecar el cap i va enviar la pilota cap al davanter que, amb un moviment gràcil, va dirigir el control per fer-se un espai a la frontal de l’àrea, gairebé a la mateixa posició que minuts abans De nou, va carregar la cama dreta i va repetir el míssil. Aquest cop, Fraga va pecar d’innocent i va deixar la pilota passar sense bloquejar-la. Es pensava que marxaria fora, però va topar amb el pal.

La pilota volia acabar dins. Aquell era el seu destí. Va botar sobre la línia i, si hagués transcorregut el temps, hauria entrat sola, però, en un intent desesperat per refusar-la, Astigarraga la va empènyer al fons de la xarxa. Així ho va reflectir també Armando Ramo a l’acta arbitral.

Li havien robat un gol i això no podia passar dues vegades. Quan Víctor Narro va centrar a l’àrea, Antoñín va saltar amb tot per rematar. I va aconseguir el premi, va marcar, tot i rebre un fort cop del defensor. El malagueny es va convertir en una bèstia inaturable, guanyava tots els duels i liderava l’atac del Nàstic. Ara, per fi, ha obert la llauna.

El Nou Estadi Costa Daurada sap reconèixer els seus herois. Quan Dani Vidal va donar-li descans, tot l’estadi va ovacionar merescudament al seu gladiador.

«La perilla del gol»

Si una cosa també té Antoñín és carisma. Acaba d’aterrar a Tarragona i ja s’ha guanyat a l’afició amb la seva entrega dins i fora de la gespa. En el postpartit, en un vídeo publicat a les xarxes socials del Nàstic, va bromejar destacant el seu nou look com «la perilla del gol». De fet, va afegir després en la sala mixta que buscava un canvi i que, com ha sortit bé «la mantindrem un temps». A més, també va mostrar que és solidari amb el gol. No només perquè va destacar que «el més important és guanyar», sinó perquè poc després de tornar al vestuari, va preguntar de qui era el primer gol. No per anotar-se’l, sinó per la possibilitat que fos de Marc Fernández, que també bregava per rematar. El Nàstic ja té la seva bèstia del gol.