Antoñín Cortés: «Més enllà dels gols, el que vull és portar el Nàstic de Tarragona com més alt millor»

Com ha anat la setmana després d’estrenar-se com a golejador del Nàstic?

«La veritat és que bé. Marcar un gol i ajudar a l’equip sempre dona un plus de confiança i et fa treballar la resta de la setmana de forma més tranquil·la. Ara toca afrontar el pròxim partit amb il·lusió i deixar enrere la darrera jornada».

Portar el número 9 a l’esquena és una responsabilitat. Sempre està associat amb el gol. És una recompensa haver-ho aconseguit?

«Sí, lluir el 9 a la samarreta no és fàcil. El que es demana sempre és el gol i la setmana passada vaig tenir la fortuna d’obrir la llauna. Porto el número amb orgull, això sí. Jo estic concentrat en la meva feina, que és la d’ajudar a l’equip de qualsevol manera. Sigui esforçant-se en les pressions, jugar d’esquena als centrals, buscar l’espai i tot el que em demani el míster. Si al final el gol arriba, perfecte. Si no, doncs toca esforçar-se en la feina que faig sobre la gespa i tornar-ho a intentar en el següent partit».

Enguany la seva parella habitual és Pablo Fernández. Com va la sinergia?

«Bé. Jugar al costat de Pablo és un orgull i em fa les coses fàcils. Tot sabem la classe de jugador que és i el potencial que té, perquè obre espais entre els defensors i guanya totes les pilotes. Jugar a prop seu fa que sembli millor del que soc».

Com va viure sobre la gespa el primer gol contra la Real Sociedad B?

«La meva impressió va ser que la pilota ja estava dins quan el defensa la va tocar. Després del partit, quan vaig veure imatges em van sorgir més dubtes, però això ja és aigua passada. Al final el més important és que la pilota va entrar i que vam poder empatar ràpidament perquè el partit s’havia posat difícil després que s’avancessin en el marcador».

El segon segur que va ser seu. Es va encarregar de rematar amb tot, sense pensar en les conseqüències físiques.

«Sí i tant. El que més lamento és que no vaig poder ni celebrar-ho perquè em vaig emportar una garrotada important durant el salt que em va deixar sense poder respirar. Quan vaig aixecar el cap i vaig veure la pilota dins, ja em vaig quedar satisfet malgrat les circumstàncies. Això sí, quan van venir tots els meus companys a celebrar-ho amb mi els vaig haver de dir que baixessin el nivell d’eufòria em deixessin espai per poder respirar [riu]».

Es va notar la seva convicció per marcar. Va saltar amb tot sense pensar en el contacte. Semblava que pensessis «aquest no me’l podran treure».

«La veritat és que va ser una gran centrada de Víctor Narro, principalment. Vaig mirar la pilota i vaig pensar que l’havia de saltar amb rematar com fos. El més important era enviar la pilota al fons de la xarxa, si m’havia d’emportar una garrotada pel camí, doncs mala sort».

La veritable recompensa va ser l’ovació del Nou Estadi quan va ser substituït.

«Em va fer molta il·lusió. Crec que al final la gent veu que m’ho deixo tot en el camp, veu el que puc aportar, que és treball i més treball i això ho aprecien. Així que el que intentaré és no fallar i continuar treballant cada dia per ser una mica millor que ahir».

Com és Antoñín Cortés a nivell personal?

«Soc una persona humil que prové d’un barri humil i que no ha tingut una trajectòria fàcil. Perquè vaig arribar a l’elit molt jove i massa ràpidament, i això fa que cometis errors i prenguis males decisions. Soc un noi, que he hagut de madurar de pressa i aprendre moltes coses de la vida i del futbol. Però, sobretot, soc un noi que el que vol ara mateix és treballar, millorar i centrar-se en portar al Nàstic de Tarragona com més alt millor. Perquè és l’equip que ha confiat en mi».

També es nota la seva part animada a les xarxes socials. Sobretot després del vídeo graciós que va penjar a les xarxes socials sobre «la perilla del gol»

«Sí és veritat que m’agrada molt fer bromes. Al final els andalusos som així, la nostra forma de ser és sempre fer broma i posar una mica d’humor de tot».

No estranyaria que molts nastiquers s’apuntessin a la moda i també fessin un canvi de look només pel que vas dir...

«[Riu] Tot va sorgir perquè ja estava cansat de la barba. Vaig parlar amb la meva dona sobre el canvi de look i al final va sorgir el tema de la perilla del gol quan va acabar el partit. Després de poder marcar, penso que me la deixaré un temps».

Arriba al Nàstic amb 24 anys, però en la seva carrera ha passat per una gran varietat d’equips. Com ho ha viscut?

«Sí, com he dit abans, malgrat que vaig tenir la sort d’arribar a l’elit, a Primera Divisió, molt jove, també he comès errors. He passat per molts clubs, he tingut molts companys i he entrenat sota les ordres de molts entrenadors. Tot i que el més important és el present, el Nàstic».

El que sí que li ha servit és per madurar en el món del futbol de forma exprés.

«Quan ets jove estàs sobre un núvol i no penses en la realitat. Sí que m’ha ajudat a madurar, i també en la manera de treballar. A més, també m’ha fet centrar en el que necessitava per millorar. I, ara mateix, això és el Nàstic de Tarragona».

Què recorda del seu debut a la Primera Divisió amb el Granada?

«Va ser una mica estrany. Vaig signar al mes de febrer quan el Granada es va interessar per a mi. Al mes següent, vaig debutar a les semifinals d’una Copa del Rei contra l’Athletic Club. Va ser impressionant. Poc després, va venir la pandèmia de la Covid i tots ens en vam haver d’anar a casa. Mesos després vaig poder debutar a los Cármenes, l’estadi del Granada, en un partit contra el Getafe. La veritat és un record que sempre tindré present, malgrat que no va haver-hi aficionats a la graderia per la pandèmia. Debutar a Primera és el somni de qualsevol nen. I jo ho vaig poder fer aviat».

Poc després el seu camí va passar per Segona Divisió amb el Rayo Vallecano. Allà va assolir un ascens, una experiència que segur que serà útil per encarar aquesta temporada, no?

«Sí, la veritat és que va ser una gran temporada i vaig poder celebrar un ascens, que va ser una alegria molt gran llavors. Tant de bo pugui repetir un gran moment com aquest aviat».

Què li va fer venir al Nàstic de Tarragona durant aquest mercat d’estiu?

«La realitat és que tenia altres ofertes, algunes superiors, però vaig decidir que havia de venir al Nàstic de Tarragona. Tots sabem el que representa aquest equip i tot el que envolta en el seu entorn. Quan el director esportiu li va presentar l’oferta al meu representant, li vaig dir que sí ràpidament. Sé que aquí és un bon lloc per créixer, per fer les coses bé, i segur que podem completar una gran temporada».

En el moment que va signar ja ho havien fet companys teus al Lugo com Víctor Narro i Gorka Pérez. Això va ajudar?

«La veritat és que sí. Els coneixia molt bé als dos de la temporada passada, així que vaig parlar amb ells perquè em diguessin la seva opinió sobre el projecte i sobre el club i això em va donar un plus».

Especialment, es va veure el darrer partit contra la Real Sociedad B que guarda una bona sinergia amb Víctor Narro, perquè li va donar l’assistència del gol.

«Ens coneixem molt d’haver jugat més d’un any plegats i tots dos sabem del que som capaços. Gairebé que em llegeix la ment i, quan està per la banda, sap on l’ha de posar i jo sé cap a on he de moure’m per rematar. Aquesta connexió serà molt bona per a l’equip, estic segur».

Tots tres torneu aquest cap de setmana al camp del Lugo, el vostre exequip. Com ho viu?

«És una motivació més tornar a l’Anxo Carro, l’estadi que va ser casa meva la darrera temporada. Amb tot, crec que hem de jugar el partit amb normalitat, sense pensar en el passat. Simplement, hem de concentrar-nos en guanyar i fer les coses bé com sempre per sumar els tres punts».

L’any passat el Nàstic va sortir amb victòria de l’Anxo Carro. Quins records guarda del conjunt grana la darrera temporada?

«Doncs que era un equip molt fotut al qual enfrontar-se. No hi havia manera de poder fer-li mal. Era un rival temible, i aquesta temporada ho continua sent i m’esforçaré perquè així sigui. Esperem que aquest cap de setmana es torni a repetir el mateix resultat de la darrera temporada i marxem de l’Anxo Carro amb tres punts a la butxaca».

Si haguessis de demanar un desig per aquesta temporada quin seria?

«El meu desig és competir tots els partits. Hem de mirar partit a partit. El primer i únic objectiu actual ha de ser guanyar el partit d’aquest cap de setmana contra el Lugo, no s’ha de mirar més enllà. Després, individualment, el que vull és ajudar a l’equip amb el que toqui. El futbol és capritxós i no saps mai el que pot passar, així que desitjo estar disponible per ajudar a l’equip en tot el moment».