Unai Dufur: «La continuïtat que gaudeixo enguany m’ha ajudat a tenir més confiança en cada partit»

Com va ser el viatge de tornada després de l’empat amarg contra el Lugo?

«Va ser dur, vam tornar en autocar i els ànims no estaven massa bons després de l’empat la veritat».

Què va passar perquè el Nàstic acabés empatant el 0-2 a favor?

«Vam començar molt bé, ens vam posar per davant en el marcador aviat. Al final, quan tens l’avantatge en el marcador inconscientment tendeixes a fer passos enrere i en vam donar masses. A casa, el Lugo va pujar una marxa buscant l’empat, vam acabar per regalar la pilota i quan entres en aquesta dinàmica és el que acaba passant».

El Lugo et va posar a prova a base de xocs i duels.

«Esperaven que fos un partit dur en el qual el joc directe fos predominant. Estava llest per disputar un partit així perquè, al final, aquesta és la tendència general de tots els partits de la categoria».

Aquest diumenge torneu a Galícia per jugar contra l’Arenteiro. L’any passat va ser titular al Municipal de Espiñedo. Com veu el partit?

«Serà un partit igual o més disputat que el del Lugo. També dependrà de l’estat de la gespa. Recordo que l’any passat només va haver-hi joc directe i molts duels aeris. Pel que fa a nosaltres, hem de mantenir amb el nostre estil, jugar la pilota i estar atents sobretot en les segones jugades sense fer un pas enrere».

De ser el tercer central l’any passat a convertir-se, amb Alberto Varo, que han disputat tots i cadascun dels minuts d’aquesta temporada.

«Dona molta confiança. Per a un central és difícil entrar a l’onze. Normalment, els jugadors de l’atac solen tenir més rotació i protagonitzen els canvis, però això no passa tan sovint a la rereguarda. Poder tenir aquesta continuïtat enguany m’ha ajudat a tenir més confiança en cada partit».

En què ha canviat l’Unai Dufur de l’any passat amb el d’aquesta temporada?

«Principalment en la confiança. Crec que, si l’any passat hagués aconseguit acumular certs partits consecutius, potser m’hauria consolidat a l’onze, però, clar, també vaig tenir una competència forta. Al final, quan ets titular en un de cada set partits, surts molt més nerviós perquè podria ser el teu últim partit i això acaba influint en el teu joc. Aquesta temporada he notat una millora amb el pas dels partits. En els primers partits vas amb una mica més de compte, però a poc a poc t’acabes alliberant i això es nota en el joc».

En general el Nàstic no té la solidesa defensiva de la darrera temporada. A què pensa que es deu?

«Sí, és cert que l’any passat vam fer un curs defensivament molt bo. Enguany ens han marcat més gols, però molts d’aquests han vingut per certs errors puntuals i també de jugades de pilota aturada. Al final, considero que són evitables i si continuem treballant, amb el pas de les jornades els anirem corregint».

Ara, la seva parella habitual és Oscar Sanz. Com se sent al seu costat?

«Molt còmode. Óscar és un animal. A més, com és migcampista, ens ajuda en la sortida de la pilota. Ens complementem bé».

Com us coordineu?

«Ens ajudem l’un a l’altre. Si el joc passa per la seva zona, jo veig la jugada de cara i el puc manar més, perquè potser tendeix a anar més cap a la banda o avançar-se. Quan la situació és a la inversa, és ell qui dona les ordres».

De moment, Gorka Pérez i Antonio Leal viuen el mateix que vostè la temporada passada.

«Crec que és una mica diferent perquè, per exemple, Gorka va tenir mala sort de lesionar-se en acabar la pretemporada. Leal tampoc ha pogut estar al 100% i ha passat uns dies amb molèsties. Entenc que això comporta no jugar. Ho vaig viure l’any passat i sé que veure’t a la banqueta és difícil, però no hi ha una altra opció que continuar treballant per aprofitar la pròxima oportunitat».

S’ha marcat algun objectiu personal?

«No. Em centro a millorar i aprendre cada dia, tant d’Óscar com del míster».