Futbol
Al Nou Estadi, el Nàstic somriu (2-0)
Marc Fernández i Antoñín van espantar els fantasmes amb una gran victòria contra l'Osasuna Promesas davant l'afició
Víctor Narro durant el partit contra l'Osasuna Promesas.
A casa, el Nàstic somriu. El conjunt de Dani Vidal va sumar la tercera victòria consecutiva a l'estadi. Va ser un triomf medicinal. Després del cop contra l'Arenteiro, els grana necessitaven sumar tres punts per esvair fantasmes. L'Osasuna Promesas va ser la víctima d'un Nàstic crescut que va recuperar la seva millor versió amb gols d'Antoñín i Marc Fernández i que va saber tancar el duel amb tranquil·litat.
El Nàstic i Dani Vidal necessitaven la victòria. No hi havia més. Després del desastre contra l'Arenteiro, el conjunt grana havia de reaccionar davant l'afició. Potser per això, en els primers minuts, els nervis apareixien entre les files grana. Els tarragonins van aconseguir la possessió, però els atacs eren massa tímids per l'esquerra, on hi havia Víctor Narro.
Després de deu minuts de rodatge, el Nàstic va començar a créixer amb la pilota. Els de Dani Vidal acumulaven córners i Joan Oriol va aconseguir el tercer gràcies a un remat potent des de la frontal. Els grana necessitaven recuperar l'essència de la darrera temporada, tant en defensa com en les jugades d'estratègia. I, en el moment de necessitat, la màgia va sorgir.
Com les jugades de paper i boli de la temporada passada, Ander Gorostidi va centrar al segon pal. Allà estava Pablo Fernández, qui, hàbilment, s'havia desfet de la seva marca. L'asturià va executar un tir creuat amb el cap que Marc Fernández va desviar per enviar-lo al fons de la xarxa. Que el xut de Pablo acabés al fons de la xarxa o no, sempre serà un misteri, però, ara mateix, calia assegurar-se. I així va ser.
El gol va donar ales al Nàstic. Els grana insistien buscant el segon, i el protagonista va ser el de sempre. Víctor Narro. Aquesta vegada li va tocar rebre la centrada. L'extrem la va recollir al segon pal i va engaltar per enviar-la directa a la porteria, però Valencia la va tapar al pal curt.
L'Osasuna Promesas no dominava la possessió, però sabia utilitzar les seves armes per crear perill i aquestes eren generar duels per les bandes i buscar les centrades. L'únic que van trobar és a un Joan Oriol endollat, preparat per repel·lir cap acció abans que succeís.
A l'altra porteria, el Nàstic insistia buscant el segon. Primer ho va provar Pablo amb un remat acrobàtic que va sortir fora i, després, el protagonista va ser Álex Jiménez. Aquesta va ser la primera titularitat de l'andalús i la va aprofitar. Jiménez pressionava sense descans. Cada pilota era una guerra que estava disposat a lluitar. Generava duels i els guanyava i, en un d'aquests, es va colar fins a l'àrea petita per buscar un remat que un defensa li va blocar.
Després de minuts amb domini de l'Osasuna Promesas, el Nàstic va poder tancar la primera part amb una gran ocasió. Els grana van executar un contraatac de pissarra. Álex Jiménez va engegar la jugada i Marc Fernández es va convertir en el timó per redirigir la jugada cap a Víctor Narro. L'extrem havia guanyat la cursa per la banda i, davant del porter, va executar una centrada-xut enverinada que no va entrar dins per mil·límetres.
A la segona meitat, el Nàstic va tenir l'ocasió de matar el partit aviat. Álex Jiménez va atrapar un error en la sortida de la pilota de l'Osasuna Promesas i es va plantar sol davant Valencia. El davanter va provar de superar-lo amb un barret, però va sortir per sobre de la porteria. Els grana van perdonar, i els navarresos ho van aprofitar a l'atac. Amb tot, aquesta vegada es van trobar un Nàstic diferent, més atent i més segur blocant els tres tirs consecutius que van tenir des de la frontal.
Malgrat la pressió visitant, els grana no es van fer enrere. Si no, tot el contrari. Marc Fernández va tenir un mà a mà amb el porter que va errar, però el segon va arribar aviat. Antoñín va fer de revulsiu i de la millor manera possible. Pablo Fernández va liderar un contracop per la dreta. L'asturià estava generós i va servir la segona assistència del duel amb un centre precís que Antoñín va empènyer al fons de la xarxa.
A banda d'assistent, Pablo també va ser salvador, perquè, amb el Nàstic aguantant al darrere, va treure el possible 2-1 de la línia en defensa.
El Nàstic es va mostrar còmode amb la pilota, Jaume Jardí continuava trenant jugades i els grana van deixar morir el partit amb calma, sense patir, per sumar la tercera victòria consecutiva a casa. Aquest és el Nàstic de Tarragona de veritat.