Marc Fernández i Álex Jiménez guanyen galons a l’onze inicial del Nàstic

El Nàstic de Tarragona va aconseguir una victòria necessària el darrer diumenge. Després de la clatellada contra l’Arenteiro, l’equip va reaccionar oferint una cara renovada i dominant l’Osasuna Promesas. Els grana van deixar la porteria a zero, però els més destacats van ser les noves peces a l’onze: Álex Jiménez i Marc Fernández. 

En un partit d’altes necessitats com el de diumenge, Dani Vidal va reconfigurar l’atac deixant a la banqueta jugadors consagrats enguany com Antoñín i Jaume Jardí per donar entrada a Álex Jiménez i Marc Fernández, dos jugadors que eren recursos habituals en la darrera mitja hora de partit. Aquest va ser un missatge contundent de confiança per als dos jugadors, i van respondre.

En la seva primera titularitat, Álex Jiménez va aprofitar l’oportunitat amb la seva entrega. El davanter andalús no va aturar ni un sol moment de pressionar i forçar duels que, majoritàriament, va guanyar. De fet, a la primera meitat es va generar una bona ocasió de gol que va demostrar la seva perseverança.

En una transició ofensiva, Jiménez va caçar un cop de cap de Gorostidi per mantenir la pilota dins de l’àrea. Allà no li van tremolar les cames i va encarar el defensor. El va driblar i es va quedar a l’àrea petita, però la definició, gairebé sense angle, la va blocar el porter. La seva feina la va valorar positivament Dani Vidal en el postpartit: «Una de les coses que vull és que tots els jugadors se sentin importants. L’Álex ens ha donat continuïtat en el joc d’esquena contra un equip que pressiona alt. Necessitàvem un jugador que carregui la pilota de cara i ataqui a la seva última línia».

Amb tot, també té la seva creu personal: el gol. En la segona part, Jiménez va tenir una nova ocasió clara de gol. Pablo Fernández va interceptar un mal servei de porteria i li va deixar la pilota a l’andalús. Jiménez, sol davant del porter, va decidir superar-lo amb una vaselina, però aquesta va anar massa potent i va sortir per sobre de la porteria. Contra el Lugo, també va errar una acció similar. Amb tot, el davanter va demostrar caràcter i en la roda de premsa va destacar que «el gol arribarà, no m’obsessiono».

L’olfacte del tigre

El segon capità del Nàstic, Marc Fernández, va guanyar galons amb la seva segona titularitat. Aquesta temporada el seu paper era el de ser el primer recurs des de la banda i sempre ha sabut aportar. El darrer diumenge va ser el màxim exponent, anotant el seu primer gol de la temporada.

El tigre de Corbera no ha perdut l’olfacte golejador. Es va situar allà on se l’esperava i va desviar el remat de Pablo Fernández per marcar l’1-0 al primer quart d’hora de partit. Fernández també va ser important en les transicions del Nàstic. De fet, va ser el timoner de l’atac, vehiculant els contraatacs per encarar la porteria. Una imatge que es repetia durant el partit era la de Marc Fernández bregant amb un defensor i acabant a terra, demostrant així l’entrega. De fet, a la segona meitat va poder marcar el seu doblet en una jugada d’estratègia que no va poder definir per poc.

Les dues noves fixes van respondre sobre el tauler i Antoñín i Jardí també ho van fer com a revulsius, enfortint la llista de recursos de Dani Vidal a l’onze inicial.