El Nàstic es queda xop a Irun (1-0)

No s'ha vist futbol. El Nàstic va caure contra el Real Unión de Irun en un partit de "futbol" que es va decidir amb un gol de penal. La intensa pluja es va convertir en la protagonista de l'encontre. La gespa de l'Stadium Gal no ho va aguantar i els tolls d'aigua van deixar el camp completament impracticable. La pilota no rodava a les bandes i, fins i tot, la gespa verda es va acabar desfent per donar pas al fang. El Nàstic va batallar, valent, però on no es pot jugar, la sort ho decideix i Quique Rivero ho va fer transformant un penal en contra. El tercer penal consecutiu fora de casa.

Dani Vidal va haver de donar oportunitats inesperades. Alberto Varo va ser baixa d'última hora i, en el seu lloc, va haver de debutar Dani Rebollo. A més, Óscar Sanz va tornar al seu territori, el mig del camp, deixant Montalvo a la banqueta.

La pluja ruixava Irun des de primera hora del matí. Quan va arribar el moment del partit, això es va reflectir sobre una gespa gairebé impracticable.

Tot i les dificultats el Nàstic va engegar dominant el partit. Els grana mantenien la possessió, però no podien exhibir el seu joc. Simplement, la gespa inundada ho impedia. Amb aquesta tessitura, el Nàstic va ser el primer en colpejar. Pablo Fernández va rematar com va poder una centrada per la banda cap a les mans de James Wright. El Nàstic insistia amb les centrades. En una d'aquestes, Pablo la va tornar a atrapar, però el seu remat va sortir desviat a córner.

A l'altra banda el conjunt de Dani Vidal no patia en excés, però els atacants del Real Unión forçaven la lluita i els duels. Això va resultar amb una groga per Dufur ben aviat, però amb la porteria resguardada. Les grogues volaven també en atac, perquè en un centre lateral de Marc Fernández, Álex López va saltar per emular 'la mà de Déu' de Maradona. Com no arribava per centímetres, no se li va ocórrer una altra cosa que colpejar la pilota amb la mà i enviar l'esfèric al fons de la xarxa. L'àrbitre el va veure i el va castigar amb la targeta.

Tot i el domini i la insistència, el Real Unión va tenir dues ocasions més clares que van obligar a actuar a Rebollo. El porter grana va contestar quan se li va necessitar. Primer aturant un remat de cap potent en la sortida d'un córner i, després, blocant el remat contundent des de la frontal de l'àrea.

Amb la pluja cada vegada més intensa, el partit va anar al descans amb més males notícies quan Leal va veure una groga en una picabaralla en la sortida d'un córner i el Nàstic es va plantar amb els dos centrals amonestats a la mitja part.

Dani Vidal va moure la banqueta a l'inici de la segona meitat. En un Stadium Gal inundat, es necessitaven rematadors de centrades i una mica de sort en el bot inestable. D'oportunitats inesperades, el Nàstic en va trobar ben aviat. En la primera, Víctor Narro va atrapar una pilota que es va enverinar entre els dos centrals, però no va poder rematar. Poc després, l'extrem remata dins de l'àrea, però la pilota surt molt desviada.

Davant les imprecisions de l'atac grana i la pluja cada vegada més insistent, el Real Unión va fer un pas endavant. Els bascs es van embravir i, poc a poc, les internades es convertien en centrades perilloses. En una d'aquestes, la mala fortuna va colpejar el Nàstic. Joan Oriol va interceptar una centrada amb la mà. L'àrbitre la va veure i va castigar-ho amb penal. En la pena màxima, Rivero va guanyar-li el duel a Rebollo enviant la pilota per la dreta contra un porter grana que va fer l'estàtua.

En un tres i no res, el partit va canviar d'una guerra sota la pluja, a un Nàstic ofegat per un nou penal en contra i un terreny de joc ja inestable. De fet, la gespa es desfeia i el partit es transformava en una batalla en el fang. El Nàstic insistia a la desesperada, però, simplement, ni la sort va acompanyar ni es podien idear jugades en un camp impracticable que era, fins i tot, un perill per al físic dels jugadors.

El Nàstic va acabar caient en un partit en el qual no es va veure el futbol en cap moment.