Adaptar-se a l’incontrolable

Sembla que a la Primera Federació tocarà adaptar-se contra terra, mar, aire i els penals en contra. El Nàstic de Tarragona va caure derrotat el darrer dissabte en el que va ser, suposadament, un partit de futbol a l’Stadium Gal contra el Real Unión de Irún. De futbol se’n va veure poc, el que sí que es va veure va ser com onze jugadors s’enfrontaven a onze jugadors entre tolls d’aigua i fang durant noranta minuts. La gespa de l’Stadium Gal es va acabar per desfer, literalment, donant pas al fang, on les pilotes amb prou feines hi podien rodar. De fet, a les bandes ni rodaven ni botaven, motius suficients per a una suspensió.

Aquesta no hauria sigut la primera vegada que se suspendria un partit enguany per les inclemències meteorològiques. En la segona jornada, el col·legiat Manuel Pozueta va suspendre durant 48 minuts el duel corresponent a la jornada 2 entre el Barakaldo i la Real Sociedad B perquè, segons apunta l’acta «el camp es trobava entollat. En diverses zones l’esfèric flotava i no es desplaçava, complicant d’aquesta manera la pràctica del futbol i suposant un risc per a la integritat física dels jugadors i la nostra pròpia». Després de 48 minuts, Pozueta apunta que «el partit es va reprendre quan va cessar la pluja i la gespa va drenar l’aigua». Aquest criteri no el va seguir Javier Figueiredo Comesaña, que en una situació idèntica, va decidir continuar amb un partit en el qual les relliscades dels jugadors per culpa d’una gespa ja gairebé desfeta eren habituals.

Els aficionats locals també estaven sorpresos. De fet, un seguidor veterà del Real Unión va comentar en acabar el partit que «ha sigut un partit com els d’abans», referint-se a una època en la qual, després de preguntar, dominava el fang, les pilotades i els cops de colze. La realitat és que el Nàstic va plantar cara en les adversitats. El terreny de joc no permetia exhibir l’estil grana, però els de Dani Vidal es van saber adaptar i, de fet, van tenir ocasions de mèrit per avançar-se en el marcador.

Els grana van acabar per entendre que les pilotades a les dues bandes, sense importar la potència, no es perdien per la banda, sinó que s’aturaven en topar en el primer toll. Aquesta mecànica la van convertir en un element més del seu joc. De la mateixa manera que els bots imprevisibles, que van habilitar diferents situacions de mà a mà de Narro i Antoñín, però, van dificultar els remats.

Amb tot, el partit es va decidir en un penal rigorós, una centrada lateral que va fregar la mà de Joan Oriol.

Aquesta pena màxima va significar la tercera consecutiva fora de casa. Contra el Lugo, va ser l’1-2 i inici de la remuntada gallega. Contra l’Arenteiro, va ser el primer dels tres gols que va marcar Marcos Baselga i, contra el Real Unión, el de la derrota. Alguns, com el del Lugo, eren evitables, mentre que els altres, rigorosos.

La Primera Federació és una categoria d’igualtat màxima. Aquesta temporada, l’únic equip que sobresurt a la resta és la Cultural Leonesa que té deu punts de marge al primer perseguidor del play-off i nou del segon classificat. La resta d’equips, entre ells el Nàstic, breguen en una situació d’igualtat i falta de regularitat que fa que del segon al novè només hi hagi una victòria de diferència.

Per a trencar amb aquesta realitat no en queda una altra que adaptar-se, fins i tot, a les coses imprevisibles que no es poden controlar. Pel que fa a les actuacions arbitrals, els grana s’han adaptat amb la incorporació de la figura de Josep Subirats, en el qual Vidal va apuntar que «ens ajuda com a delegat de camp i en l’anàlisi de la forma de xiular dels àrbitres». Potser, ara també tocarà contractar a un meteoròleg.