Marc Fernández: «Em sento important i estimat per l’afició, per això no vaig voler marxar del Nàstic»

Després de dues setmanes de no poder jugar a futbol, entre l’ajornament del Celta Fortuna i el partit passat per aigua contra el Real Unión, vau sortir amb un extra de ganes contra el Bilbao Athletic?

«La veritat és que sí. Al final, no jugar contra el Celta era el millor que es podia fer, després de tot el que havia passat i l’alerta. Els futbolistes sempre tenim ganes de jugar, i més després d’una derrota contra l’Irun que va ser immerescuda. Dissabte vam ser molt eficaços i vam obtenir la victòria fora de casa que desitjàvem».

Es va veure una imatge de l’equip canviada fora de casa.

«Deixant de banda el partit contra l’Arenteiro i part del Lugo, l’equip no estava competint malament fora de casa. No sumàvem victòries per petits detalls. També està clar que a casa, amb els nostres, som un equip molt poderós i és inevitable la comparació».

És una victòria que fa créixer a l’equip per com es va donar?

«Sí. Estic content perquè vam aguantar aquests primers minuts de domini del Bilbao Athletic i vam ser eficaços de cara a porteria. Diu molt de l’equip tenir aquesta adaptació al partit, sabent generar ocasions quan el rival puja més el nivell. A més, a la segona part vam capgirar la dinàmica per rematar el partit».

Va tornar a marcar. Es troba en el millor moment de la temporada fins ara?

«La veritat és que estic content perquè començo a sentir-me millor sobre la gespa i acumulant minuts des de l’onze inicial. La millor forma d’ajudar a l’equip és marcant gols».

Enceta la temporada encertat de cara a porteria. Gairebé ha marcat la meitat de dianes que tota la temporada passada.

«L’any passat vaig tenir un inici de curs complicat entre les lesions el penal que vaig fallar contra l’Orihuela a la Copa del Rei, que no me n’oblido. Semblava que la pilota no volia entrar de cap manera, però vaig començar a encertar a la segona volta. Enguany he pogut obrir la llauna aviat, espero que aquest sigui l’any més golejador des que estic al Nàstic».

I els dos gols d’enguany han sigut contra dos filials.

«Em van tan bé com al Nàstic, l’any passat al Barça Atlètic també li vaig marcar al seu estadi. El dia que creïn una lliga de filials, estic convençut que m’arribaran moltes ofertes [riu]».

Va marcar en una jugada assajada a la sortida d’un córner. L’havíeu entrenat molt aquesta temporada?

«Sí, va sortir molt bé, però ja ho havíem intentat aquesta temporada. Des que estic al Nàstic és una jugada que fem sempre i contra el Bilbao Athletic va ser perfecta, perquè no s’ho van esperar. Víctor Narro me la va posar molt bé, això sí».

Tenint en compte el nivell que està mostrant, mira l’estiu amb una altra perspectiva.

«Sí, perquè em sento estimat per l’afició i que compto per al míster. Vaig tenir un estiu dur, jo tenia clar que volia quedar-me al Nàstic, em vaig abaixar el sou i vaig rebutjar marxar a altres projectes on segur que podria haver guanyat més diners. Vam lluitar per poder estar aquí, el míster i el director esportiu van estar amb mi i estic molt content. Espero poder-ho celebrar amb una cosa molt bonica al final de la temporada».

Se sent important com a segon capità i amb la seva relació amb l’afició?

«Sí. Va ser el principal motiu per quedar-me. Si no et sents estimat i no tens sentiments pel club o la ciutat, doncs marxes a un altre projecte. Crec que soc una figura important al vestuari i m’agrada, perquè és una cosa que em surt natural. Estimo molt al Nàstic i a la seva gent i espero completar una gran temporada».

Aquest diumenge aterra l’Andorra al Nou Estadi. És el seu exequip, serà un partit especial?

«Sí. Encara hi ha diversos jugadors i gent al seu cos tècnic que va compartir vestuari amb mi. Vam viure una temporada molt bonica amb un ascens a Segona Divisió. A més, és un dels rivals a batre aquesta temporada. Serà un bon partit per veure com estem com a equip».

L’última vegada que l’Andorra va venir al Nou Estadi a la lliga va ser protagonista. Va marcar el primer gol de la derrota per 0-3 del Nàstic.

«En aquell moment encara no havia tingut la sort d’estar en el Nàstic. En aquell moment ens jugàvem molt i el Nàstic era un dels aspirants a l’ascens. Al final no esperes que un partit vagi tan bé com per anar 0-3 a la primera part, però així va ser».

Marca de penal a Manu García. Ara que veu com treballa Manuel Oliva amb els penals, et dona mèrit.

«Sí, perquè els seus porters sempre endevinen per on els tira el davanter, però aquell no s’ho van veure venir. Algun cop recordo aquell penal a l’Oli».

Com va ser treballar a l’Andorra?

«Una vegada t’acostumes al fred, la neu i la pluja, bé. La veritat és que aquell any vam fer una bona pinya al vestuari, i això va ajudar molt».

Com veus el partit de diumenge?

«L’Andorra serà un equip que lluitarà a la part alta durant tota la temporada, com nosaltres. Serà un partit molt igualat i hem de jugar amb respecte, però sense por. La nostra idea és guanyar i a casa, amb la nostra afició, som un equip molt potent».

També serà el primer partit d’un final de mes carregat de partits difícils. Es té present al vestuari aquesta petita pujada al Tourmalet?

«No molt i em sembla bé. No hem de pensar en el que vindrà, primer és el partit de diumenge. S’ha de guanyar contra l’Andorra, després ja pensarem en el següent partit i així successivament. Pensar més enllà mai és bo».

S’ha guanyat el seu sobrenom entre l’afició. Què prefereix, el tigre o la pantera de Corbera?

«El tigre m’agrada més. No sé d’on va sortir aquest sobrenom, però, de sobte, tothom ho posava per les xarxes socials. Em quedo amb el tigre perquè l’afició ja m’ha fet molts mems amb la imatge d’aquest animal, així que, ja que s’ho han treballat, deixem el tigre [riu]».